Comunicació

Un nou estudi demostra com les captures accidentals afecten seriosament a les poblacions d'aus marines

  • Un article recentment publicat a la revista Global Change Biology mostra l'important impacte de les captures accidentals en arts de pesca en la supervivència adulta del virot gros, una de les aus marines més sensibles de la nostra mar
  • Per primera vegada s'evidencia la diferència entre colònies, ja que les aus de cadascuna tendeixen a visitar diferents zones en els seus viatges d'alimentació, amb diferent risc de captura accidental
  • L'article, liderat per l'IMEDEA i el CEAB (CSIC) i SEO/BirdLife, es fa públic alguns dies abans que el Parlament Europeu faci una rellevant votació -el proper dimarts, 16 de gener- que podria deixar en paper mullat el compromís adquirit per minimitzar les captures accidentals

 

 

Foto: Grup de baldrigues cendroses, mediterrànies i balears capturades en un palangre demersal (Autor: Pep Arcs)

 

 

Esporles, 12 de gener de 2018. La captura accidental en arts de pesca representa una de les principals amenaces per a les aus marines. Nombrosos estudis indiquen que centenars de milers d'exemplars moren cada any per aquesta causa a tot el món. No obstant això, relacionar aquestes morts amb la tendència poblacional de les espècies afectades és més complex, alhora que necessari per poder prendre les mesures de conservació més adequades en cada cas.

 

 

En el cas del Mediterrani, un problema particularment greu és el de la mortalitat de virots en arts de palangre, atesos la incidència de captures i el delicat estat de conservació d'aquestes aus. Un estudi recentment publicat a la revista Global Change Biology reforça aquesta percepció i mostra per primera vegada com el problema afecta seriosament la dinàmica poblacional del virot gros (Calonectris diomedea). La recerca revela diferències en la supervivència adulta entre diferents colònies del Mediterrani espanyol, i les relaciona amb diferències en el risc de captura.

 

 

 

El perill de freqüentar "mals barris”

En efecte, els autors varen elaborar un mapa de risc de captura per al Mediterrani occidental, tenint en compte l'esforç de pesca de diferents varietats de palangre i la probabilitat d'aquestes de capturar virots grossos. Al mateix temps, a partir de marcatges amb registradors de GPS, es varen definir les principals àrees d'alimentació per als virots de tres colònies: illes Columbretes, illot del Pantaleu (Mallorca) i illa de l’Aire (Menorca). Creuant ambdues fonts d'informació, es va poder estimar el risc relatiu de cada colònia davant les captures accidentals, així com contrastar-ho amb la supervivència adulta en cadascuna.

 

 

El treball mostra com les aus del Pantaleu solen alimentar-se en zones de major risc de captura accidental, i en conseqüència presenten la taxa de supervivència adulta més baixa (84,3%), mentre que les de l’illa de l’Aire són les menys exposades a aquest risc antropogènic i presenten la supervivència més elevada (92,4%). Es considera que per a aquest tipus d'aus, molt longeves, la taxa de supervivència hauria de ser propera o superior al 90%, cosa que no ocorre en el cas dels Columbrets (86,9%) i el Pantaleu. 

 

 

La importància del treball coordinat

L'estudi ha estat fruit d'una col·laboració entre diferents organitzacions i és una bona mostra de la importància de treballar en diferents fronts i de forma coordinada entre científics, ONG i administracions, i amb capacitat d'integrar la informació resultant. D'aquesta manera, l'experiència dels investigadors del CSIC (IMEDEA i CEAB) en anàlisis demogràfiques s'ha combinat amb la informació sobre seguiment remot i sobre interacció entre aus i pesca acumulada per SEO/BirdLife, així com el treball de seguiment en diferents colònies de cria, al qual han contribuït diversos autors i institucions.

 

 

«Entendre com funcionen les poblacions és clau per poder prendre les mesures de gestió adequades, i la demografia és una eina essencial per a això», comenta Meritxell Genovart, investigadora del CSIC, autora principal i coordinadora de l'estudi. Així mateix, prossegueix, «per a això és molt important comptar amb programes de seguiment a llarg termini, que segueixin protocols estandarditzats». Ara com ara, els programes de seguiment d'aquest tipus són escassos al nostre territori, i generalment depenen dels esforços i la iniciativa de grups de recerca i/o ONG, sent encara escàs el compromís de les administracions. Per a la majoria d'aquests seguiments, el finançament necessari és mínim, si bé es requereix un compromís a mitjà-llarg termini perquè aquests siguin d'utilitat.

 

 

Al costat del sector pesquer

D'altra banda, l'estudi posa una vegada més de manifest el greu problema de les captures accidentals en arts de pesca, que requereix solucions urgents. «D'una banda, és essencial treballar sobre el terreny, al costat del sector pesquer, per entendre el problema detalladament i desenvolupar les mesures més adequades per a aus i pescadors», comenta José M. Arcos, responsable del Programa Marí de SEO/BirdLife. «Però també és clau pressionar perquè les diferents administracions competents assumeixin les seves responsabilitats i es comprometin a treballar per minimitzar les captures accidentals», afegeix. Malgrat que el problema sembla cada vegada més present, són molt pocs els avanços reals cap a aquest compromís. Precisament aquest proper dimarts 16 de gener el Parlament Europeu votarà sobre el reglament de mesures tècniques de pesca, que en la seva versió inicial incloïa per primera vegada un compromís per abordar de forma regional el problema. Una votació prèvia del Comitè de Pesca del Parlament (PECH) va rebaixar aquest compromís fins a convertir-lo en paper mullat, circumstància que el Parlament en ple pot revocar aquest dimarts.

 

 


Font: IMEDEA (UIB-CSIC)

Més informació: