Comunicació

Adaptacions fisiològiques dels pops enfront de l'impacte humà a les costes de Mallorca

  • Un article recentment publicat a la revista Marine Pollution Bulletin demostra que els pops (Octopus vulgaris) pateixen modificacions fisiològiques per poder viure en ambients costaners que pateixen l'impacte de l'home

 

 

 

 

 

Esporles, 22 de gener de 2018. S'acaba de publicar a la revista Marine Pollution Bulletin un estudi liderat pel doctor Pablo Arechavala López, de l'IMEDEA, i fet en col·laboració amb experts de la Universitat de les Illes Balears (del grup liderat per Antoni Sureda) on demostren que els pops (Octopus vulgaris) pateixen modificacions fisiològiques per poder viure en ambients costaners que pateixen l'impacte de l'home.

 

 

L'augment dels impactes derivats de les activitats humanes (com ara la contaminació, la modificació o la destrucció d'hàbitats, etc.) en aigües costaneres pot produir efectes biològics nocius en els organismes marins. Aquests efectes estan relacionats amb la producció al nivell molecular d'espècies reactives d'oxigen (ROS) que causen danys cel·lulars i tissulars a través de mecanismes d'estrès oxidatiu.

 

 

Com s'adapten els pops a l'impacte humà en les costes de Mallorca?

 

Els pops són organismes molt cosmopolites que s'adapten a un ampli rang d'ambients, gràcies al fet que tenen la capacitat de controlar el possible dany oxidatiu desencadenant respostes d'enzims antioxidants. A partir de l'anàlisi de les glàndules digestives de pops capturats en diferents zones costaneres de Mallorca, s'ha demostrat que els que habitaven llocs sotmesos a un impacte humà més gran (com ara el Port d'Andratx i Magaluf) mostraven una activitat enzimàtica més gran (per ex. superòxid-dismutasa, catalasa i glutatió S-transferasa), en comparació amb els pops de la reserva marina del cap Enderrocat, a la badia de Palma.

 

 

A més, els investigadors varen trobar en els pops procedents de les zones amb més impactes concentracions elevades de metal·lotioneïnes, unes proteïnes que s'uneixen als metalls i prevenen l'estrès oxidatiu de l'organisme i serveixen com a estratègia de desintoxicació en diversos invertebrats marins. A la vegada, no es varen trobar diferències en els nivells de malondialdehid, un altre biomarcador que indica que no existeix peroxidació lipídica o, dit d'una altra manera, els pops no es veuen afectats per la degradació de l'entorn marí.

 

 

Aquest estudi demostra per primera vegada les adaptacions fisiològiques dels pops al Mediterrani, i la seva capacitat per viure en ambients antropitzats, usant una sèrie de biomarcadors de gran utilitat per avaluar els diversos efectes de la contaminació ambiental en aquest tipus de recursos marins d'elevat interès ecològic i comercial.

 

 


 

Font: IMEDEA (UIB-CSIC)

Més informació: