Comunicación

Els peixos com el raor tenen personalitat, sí, però, per què?

  • Científics de l'IMEDEA, experts en el maneig de peixos del LIMIA del Govern balear i experts en el camp de la cronobiologia i la fisiologia animal del Laboratori de neurofisiologia del son i dels ritmes biològics de la UIB, formen un nou equip multidisciplinari per entendre per què peixos tan populars com el raor mostren diferències en el seu comportament del son i trets de personalitat

 

 

Foto: El raor (lorito, Xyrichtys novacula) és un petit làbrid que s'enterra a la sorra durant la nit per evitar els depredadors (Autor: Josep Alós)

 

 

Esporles, 21 de agosto de 2018. Milers de pescadors recreatius de les Illes Balears esperen impacients el proper dia 1 de setembre, data en la qual s'aixeca la veda del raor, per sortir a la mar i pescar aquest peix tan apreciat. I és que la pesca de raor suposa una de les activitats d'esbarjo més practicades a les nostres aigües, que genera un moviment social i econòmic molt rellevant. El que potser els aficionats a la pesca no saben és que l'estudi del comportament d'aquesta espècie està generant nous coneixements científics que ens ajuden a entendre el comportament del son i els trets de personalitat en animals. Sí, igual que en els humans, la majoria de peixos marins, com en el cas del raor, presenten diferències entre individus a l'hora de despertar-se i tenen trets de personalitat contrastats com l'agressivitat, la sociabilitat o l'atreviment.

 

 

Per què hi ha diferents comportaments en els peixos?

 

L'origen dels trets de personalitat o els cronotipus ―les preferències per aixecar-se d'hora o tard― són ben coneguts en l'espècie humana. Però la seva existència en peixos i el seu origen és un enigma. Per què hi ha raors que es desperten dia rere dia a la sortida del sol, i altres, més "mandrosos", ho fan al migdia? Per què hi ha raors més sociables que altres? Si un de nosaltres se'n va a dormir tard un dia, es pot esperar que l'endemà s’aixequi més tard, però aquesta explicació no serveix per als peixos. Això indica que, tot i que l'ambient té certa capacitat per modificar el cronotipus, hi ha alguns indicis que assenyalen que les diferències individuals en el cronotipus dels raors són innates i estan integrades en el seu codi genètic, i el mateix passa amb altres trets de la personalitat. Deixant de banda les similituds amb l'humà, el perquè de les diferències en la personalitat dels animals i, concretament dels peixos, és un misteri, però molt rellevant per definir la dinàmica de la població. Si es tracta, a més, d'una espècie de tant valor socioeconòmic com el raor, conèixer el seu comportament pot revelar valuosíssima informació per dissenyar una explotació sostenible i garantir el futur d'aquesta activitat per a les generacions futures. Per descomptat, els tests de personalitat estandarditzats utilitzats en humans no serveixen per a altres espècies i, encara menys, en animals tan diferents de nosaltres com els raors, cosa que fa de l'estudi del comportament en peixos un repte extremadament complex.

 

 

Chronofish: un equip multidisciplinari per a l'estudi del comportament en peixos marins

 

Amb l'objectiu d'entendre per què els peixos marins tenen personalitat i aprofundir en la seva rellevància ecològica i evolutiva, s'ha creat un equip multidisciplinari compost per científics de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA) i experts en el maneig i desenvolupament de projectes en laboratori de peixos del Laboratori d'Investigacions Marines i Aqüicultura del Govern Balear (LIMIA), als quals s'han afegit experts en el camp de la cronobiologia i la fisiologia animal del Laboratori de neurofisiologia del son i dels ritmes biològics de la Universitat de les Illes Balears (UIB). El nou equip, liderat per l'expert en comportament de peixos i ecologia quantitativa doctor Josep Alós, del grup d'Ecologia de peixos de l'IMEDEA, comprèn físics, biòlegs, matemàtics, fisiòlegs, veterinaris i genètics, que utilitzaran sistemes no invasius de vigilància contínua de la vida diària del raor, tal com si es tractàs d'un "gran germà" que vigilarà un grup de peixos ben identificats. Es dissenyaran aquaris experimentals que permetran als peixos desenvolupar la seva vida normalment (i expressar la seva personalitat) en un ambient controlat, alhora que diferents càmeres recolliran i analitzaran en tot moment el seu comportament durant diverses setmanes. Aquest nou equip d'estudi multidisciplinari, denominat Chronofish, compta amb finançament d'una Acció Especial R+D+I de la Vicepresidència i Conselleria d'Innovació, Recerca i Turisme del Govern balear i és cofinançat amb fons europeus FEDER, cosa que permetrà de contractar un biòleg perquè iniciï la seva carrera investigadora en aquest interessant camp.

 

 

Però, per què és important estudiar la personalitat en els peixos?

 

Quan els pescadors recreatius surtin a la mar el proper dia 1 de setembre per pescar l'apreciat raor, només podran capturar la fracció més vulnerable de la població. Avui sabem, gràcies als estudis realitzats en aquest camp durant els últims anys, que la fracció de peixos vulnerables és composta pels individus més agressius, atrevits, actius, socials i matiners. El mateix resultat ha estat demostrat en moltes altres espècies, cosa que fa que les captures de peix al nivell global, tant en la pesca professional com en la pesca recreativa, depenguin fonamentalment de l'existència de la personalitat en peixos; si desapareguessin els peixos vulnerables, atrevits i matiners, es posaria en risc la seva població, que es tornaria sedentària i quedaria circumscrita a unes quantes àrees, de manera que augmentaria el risc d'extinció i, per descomptat, els pescadors no estarien satisfets amb les seves captures. A més, les invasions biològiques de nous hàbitats i el flux de peixos des de les reserves marines depenen exclusivament de les decisions de comportament que realitzen els individus atrevits de la població. Conèixer l'origen de la personalitat en els peixos és, per tant, no només molt rellevant per mantenir les poblacions de peixos estables i poder així seguir gaudint d'activitats tan populars com la pesca del raor a les Illes Balears, sinó per garantir la salut de tot l'ecosistema marí.

 

 

 

 


Font: IMEDEA (UIB-CSIC)

s informació: