L'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA) és un centre públic de recerca ubicat a Esporles (Mallorca). La seva missió principal és generar i transferir coneixement científic a la societat per a la comprensió dels processos ambientals que afecten el nostre planeta i els éssers que hi habiten.

Qui som?

IMEDEA és un centre mixt de recerca entre el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de les Illes Balears (UIB). Les nostres activitats abasten la investigació interdisciplinària, la formació científica i el suport a les polítiques ambientals.

Més informació

Què investiguem

Estem interessats en l'estudi del medi natural - els ecosistemes marins, costaners i insulars -, els processos que en determinen el funcionament, els organismes que l'habiten i la seva evolució, mantenint una perspectiva integrativa i un focus especial als ambients Mediterranis.

Més informació

Els nostres projectes

Abastem des de processos fonamentals que afecten la vida, a l'estudi del funcionament dels ecosistemes, integrant aspectes físics, químics i biològics, els quals abordem des d'un focus regional (mediterrani, costaner, insular) però amb una clara projecció internacional.

Més informació

La nostra participació en xarxes


Dins aquestes xarxes, interactuem amb científics, biòlegs marins, experts en conservació i apassionats defensors del medi ambient. Aquestes connexions ens han permès compartir troballes, metodologies i estratègies que contribueixen a avançar el nostre camp destudi.

Notícies


Notícies destacades
11/06/2024
Infraestructura Verda: Clau per a Restaurar la Biodiversitat en Pasturatges Europeus
Un recent estudi publicat en el Journal of Applied Ecology ha demostrat que la infraestructura verda (IG) és essencial per a restaurar les xarxes de pol·linització i millorar el rendiment de plantes en pasturatges semi-naturals secs d'Europa. La recerca, liderada per la Dra. Anna Traveset del Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), es va dur a terme a Bèlgica, Alemanya i Suècia. La intensificació agrícola, la desforestació i l'abandó de terres són els principals factors darrere de la pèrdua de biodiversitat en els pasturatges semi-naturals europeus. Per a revertir aquesta tendència, és fonamental restablir les interaccions entre plantes i animals, com la pol·linització.   Què és la infraestructura verda? La infraestructura verda es refereix a una xarxa planificada d'espais naturals i seminaturals que ofereixen beneficis ecològics, econòmics i socials. Aquests espais inclouen corredors ecològics, parcs, àrees agrícoles sostenibles i espais verds urbans que connecten hàbitats fragmentats, faciliten el moviment d'espècies i proporcionen serveis ecosistèmics essencials com la pol·linització, la regulació del clima i la purificació de l'aigua. En la restauració de pasturatges, la IG és crucial per a augmentar la connectivitat, fer costat als pol·linitzadors i mantenir la funcionalitat de l'ecosistema, contribuint així a la conservació de la biodiversitat i la resiliència climàtica. L'estudi va avaluar diferències en la composició d'espècies i en els patrons d'interacció planta-pol·linitzador entre pasturatges antics i restaurats, considerant la connectivitat del paisatge com un factor clau. Es van analitzar 24 pasturatges (12 antics i 12 restaurats) per a determinar: La diversitat i abundància de pol·linitzadors. L'estructura de les xarxes d'interacció planta-pol·linitzador. L'efecte de la connectivitat funcional del paisatge (infraestructura verda) sobre aquestes variables. Les conseqüències d'aquestes interaccions en la reproducció de dues plantes model: Lotus corniculatus i Sàlvia pratensis.   Foto:  Les árees agrícoles sostenibles són part fonamental de les infraestructures verdes   Les troballes de l'estudi destaquen la importància de millorar les funcions de l'ecosistema mentre s'evita l'homogeneïtzació biòtica. Els programes de restauració han de centrar-se en augmentar la connectivitat del paisatge, la qual cosa influeix en les comunitats de plantes, les poblacions de pol·linitzadors i els seus patrons d'interacció. Per a evitar que les espècies generalistes dominin en pasturatges restaurats, es recomana reforçar la presència d'espècies especialistes mitjançant introduccions i augmentar la connectivitat amb poblacions font. Aquest estudi proporciona evidència de la necessitat d'una restauració ecològica que promogui tant la funcionalitat de l'ecosistema com la recuperació d'espècies. La integració d'infraestructura verda en els paisatges europeus és fonamental per a restaurar de manera efectiva les interaccions planta-pol·linitzador i millorar el rendiment reproductiu de les plantes en pasturatges semi-naturals secs.   Referència: Traveset, A., Lara-Romero, C., Santamaría, S., Escribano-Ávila, G., Bullock, J. M., Honnay, O., Hooftman, D. A. P., Kimberley, A., Krickl, P., Plue, J., et al. (2024). Effect of green infrastructure on restoration of pollination networks and plant performance in semi-natural dry grasslands across Europe. Journal of Applied Ecology. https://doi.org/10.1111/1365-2664.14592
Veure totes les notícies