•  Alberto Álvarez es Investigador Científic a l'IMEDEA (UIB-CSIC)

Foto:  Alberto Álvarez al seu despatx de l'IMEDEA (Foto: Charina Cañas)

Esporles, 9 de març de 2018. Alberto Álvarez és llicenciat en Física per la Universitat de Santiago de Compostel·la (1991), doctor en Física per la Universitat de les Illes Balears (1995), doctor en Enginyeria Robòtica per la Universitat de Pisa (2004) i doctor en Enginyeria Naval i Oceànica per la Universitat Politècnica de Madrid (2016). En aquests dos últims doctorats es va especialitzar en la tecnologia de vehicles autònoms submarins (AUV) i planadors submarins (gliders), respectivament. Va estar onze anys (vuit dels quals en serveis especials) treballant en un centre internacional d'investigació i experimentació marina a Itàlia, on va dirigir un projecte per a la caracterització del medi marí amb noves tecnologies. Recentment s'ha reincorporat a l'IMEDEA, on va ingressar per primera vegada el 2002.

A la pregunta de qué fas aquests dies?, contesta que a hores d'ara treballa principalment en dues línies d'investigació. Una és la d'acústica, que va lenta, i en la qual intenta recuperar el laboratori d'acústica marina existent en el passat a l'IMEDEA. L'altra línia de recerca tracta de l'estudi dels fenòmens de transport i les implicacions ecològiques que sorgeixen per la interacció del bentos amb el fluid circumdant i amb les irregularitats del medi en què es troben. Per a això utilitza models de simulació d'alta resolució en elements finits programats per ell. En particular, estudia un fenomen que es diu reotaxi activada per olor (fenomen pel qual certs organismes aquàtics dirigeixen els seus moviments corrent amunt seguint la concentració de certes substàncies químiques advectades pel flux), en el cas específic de la interacció depredador-presa representat pel bivalve Mercenaria mercenaria i el cranc Callinectes sapidus. Certs treballs experimentals han revelat que el flux d'exhalació de metabòlits de Mercenaria mercenaria és aleatori quan detecta la presència química d'un depredador com el cranc Callinectes sapidus. S'ha suggerit que, amb aquest comportament, el bivalve intenta ocultar el seu rastre químic al depredador mitjançant l'increment de la turbulència al medi. En aquest context, ha desenvolupat un model matemàtic per investigar la validesa d'aquesta hipòtesi.

 

Aquest any ha començat a treballar en el projecte SIFOMED del Pla nacional, del qual és un dels investigadors principals. L'objectiu d'aquest projecte és comprendre els mecanismes subjacents en les floracions de plàncton en aigües molt somes. Aquestes floracions, molt comunes a les platges de les Balears, es produeixen a l'estiu, molt a prop de la línia de platja i en condicions ambientals molt estables. L'aparició d'aquestes floracions enclou certa dificultat conceptual, ja que es desconeix com es poden generar i mantenir en un mitjà estable on el transport de nutrients a la columna d'aigua és molt limitat. En aquest projecte se suggereix que darrere l'aparició d'aquestes floracions podria haver-hi el mecanisme físic anomenat «sifó tèrmic», que mantindria certes condicions d'estabilitat en l'estratificació però permetria l'aportació de nutrients. L'estudi es farà usant tècniques de simulació numèrica, estudis experimentals controlats en tancs i campanyes d'observació en diferents zones de Mallorca afectades de forma recurrent per aquestes floracions.

Actualment no té cap doctorand o estudiant al seu càrrec.

Recentment ha estat elegit representant del personal a la Junta d'Institut de l'IMEDEA, fet que implica assistir a les reunions d’aquest òrgan i presentar-hi els suggeriments del personal de l'IMEDEA.

Vídeo: Simulacions de la concentració normalitzada de metabòlits del flux exhalant del bivalve Mercenaria mercenaria amb diferent comportament aleatori. Com mostra la figura, el bivalve resta enterrat usant un sifó inhalant (el més ample) i un altre d’exhalant, per a l’intercanvi amb el medi fluid. En aquesta simulació hi ha un corrent (no mostrat) d'esquerra a dreta d’1,2 cm/s, mentre que la component mitjana del flux exhalant (perpendicular a l'anterior) és d'1 cm/s a la boca del sifó. La desviació estàndard és d'1 (3,5) cm/s a la figura de dalt (a baix). Les línies puntejades indiquen el rang d'altura en el qual en general es troben els sensors químics del cranc blau. Fent el flux exhalant més aleatori s'indueix una major barreja a la columna d'aigua, que dificulta que el cranc detecti la traça del bivalve.

Font: IMEDEA (UIB-CSIC)