• Joan Pons és Científic Titular a l'IMEDEA (UIB-CSIC)

Foto:  Joan Pons al seu despatx de l'IMEDEA (Foto: Charina Cañas)

Esporles, 18 de maig de 2018. Joan Pons és llicenciat (1991) i doctor en Biologia per la Universitat de les Illes Balears (UIB) (1999). Posteriorment va estar tretze mesos com a investigador postdoctoral a la Universitat de Berkeley, Califòrnia, tres anys i mig al Museu d'Història Natural de Londres i un any a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. El desembre de 2006 va començar a investigar a l'IMEDEA amb una beca Ramón y Cajal i el 2009 va aprovar l'oposició de científic titular.

 

A la pregunta «què fas aquests dies?», ens contesta que en aquests moments analitza dades genòmiques a l'ordinador. Sempre ha treballat en evolució, sobretot en filogenètica (relació ancestre-descendent que hi ha entre espècies). A través de la filogènia, analitzant seqüències d'ADN, estudia com han evolucionat les espècies pel que fa al temps, correlacionant els esdeveniments geològics i ambientals amb les adaptacions evolutives de cada grup. També està interessat en la biogeografia, sobretot d'espècies amb una àmplia distribució geogràfica, i a entendre el paper que fan en aquests patrons biogeogràfics la dispersió i la vicariança (o sigui, la separació geogràfica de poblacions, especialment la que ve imposada per discontinuïtats en l'ambient físic).

 

Joan treballa amb diversos grups taxonòmics, ja que l'ADN és la molècula d'informació hereditària compartida per la majoria d'éssers vius. Ha treballat amb escarabats, aranyes, poliquets (cucs), Myotragus balearicus (el vertebrat fòssil endèmic de Mallorca i Menorca), etc. Estudia l'evolució de qualsevol grup animal a través del seu ADN. L’extracció i la seqüenciació la realitza al laboratori de Biologia Molecular de l'IMEDEA, però sobretot treballa en les anàlisis evolutives de les seqüències d'ADN, que són bastant complexes pel que fa a l’aspecte computacional.

Acaba de tornar d'Adelaida, Austràlia, on ha estat tres mesos analitzant les seqüències d'ADN del genoma complet de Myotragus balearicus, per esbrinar com i quan va arribar a Mallorca i Menorca i comprendre les bases genètiques de les seves adaptacions a un medi insular en absència de predadors i, si és possible, conèixer les causes de la seva extinció. A hores d'ara està analitzant els resultats, però necessita més pressupost per poder seqüenciar el genoma complet amb més precisió

D'altra banda, ha començat un projecte de recerca al costat de Maria Capa, investigadora de la UIB, i l'Autoritat Portuària de les Balears, per conèixer la biodiversitat de poliquets dins el port i en zones prístines (originals o amb menys impacte humà), per veure l'impacte que té el trànsit de vaixells en la biodiversitat marina. En aquest projecte es compara l'eficiència de les tècniques per determinar espècies basades en morfologia i les tècniques basades en la variació de les seqüències d'ADN (codi de barres de l'ADN). L'ús d'ambdues tècniques és clau per reconèixer els límits entre espècies en grups poc coneguts, i especialment en grups amb espècies críptiques, és a dir, de morfologia molt similar, com són els poliquets.

També col·labora en un projecte alemany a Papua Nova Guinea, on hi ha unes radiacions de curculiònids (corcs i becuts) i han descobert 200 espècies noves. Ells són experts en morfologia i s'han encarregat de recol·lectar les mostres a Papua i fer tot el laboriós procés d'extracció i de seqüenciació de les seqüències d'ADN de milers d'individus, i Joan aporta la seva experiència en l'anàlisi de les seqüències d'ADN per establir les relacions filogenètiques entre les noves espècies descobertes i les ja conegudes per la ciència.

Una de les eines que utilitza per estudiar l'evolució de les espècies és l'anàlisi del minigenoma mitocondrial, que només té 16.000 parells de bases, mentre que el genoma d'un eucariota pot tenir fins a tres mil milions de bases. Mitjançant anàlisis evolutives estudia les taxes de mutació, la reorganització dels 37 gens del genoma mitocondrial (que no sempre estan en el mateix ordre) i l'estructura secundària dels seus gens codificadors per a ARN, etc.

A hores d'ara no té estudiants al seu càrrec, tot i que abans de l'estiu començarà un estudiant italià, associat al nou projecte que tenen amb la Universitat de Puno, Perú, sobre la diversificació d'espècies al llac Titicaca. Volen saber si les espècies varen radiar, és a dir, es varen especiar in situ de forma ràpida en pocs milers d'anys dins el llac, o si va ser colonitzat per diferents llinatges de forma independent, ja que el llac Titicaca té només al voltant de dos milions d'anys.

 

Al gener varen organitzar a Palma el IV Iberian Congress of Biological Systematics (CISA2018), que se celebra cada dos anys i s’adreça a joves investigadors, i aquest any segurament anirà al congrés de sistemàtica i evolució que se celebrarà a Barcelona.

Pel que fa a publicacions, acaben d’acceptar-n’hi una sobre un micromamífer endèmic de les Balears.

Foto: Joan Pons al seu laboratori de l'IMEDEA (Foto: Charina Cañas)

Font: IMEDEA (UIB-CSIC)