•   Daniel Bachiller és científic titular a l'IMEDEA (UIB-CSIC)

Foto:  Daniel Bachiller al seu despatx de l'IMEDEA (Foto: Charina Cañas)

Esporles, 8 de juny de 2018. Daniel Bachiller és llicenciat en Biologia per la Universitat Complutense de Madrid (1979), va fer la tesina sobre genètica quantitativa al Centre d'Investigacions Biològiques (CIB-CSIC) (1981) i és doctor en Biologia per la Universitat Complutense de Madrid (1988), encara que va fer el treball de laboratori al European Molecular Biology Lab, Heidelberg, Alemanya (EMBL) (1983-1985). Després va tornar com a investigador postdoctoral a l’EMBL (1989-1994) i posteriorment va anar d'investigador a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (1994-2000), on va acabar sent professor de Genètica Molecular a la Facultat de Medicina (2000-2005). Des de 2006 i fins a 2016 va ser director del Programa de Cèl·lules Mare i Medicina Regenerativa a la Fundació Caubet-Cimera de Mallorca i des de 2007 és científic titular del CSIC. Porta el laboratori de Teràpies Avançades a l'IMEDEA (UIB-CSIC) des de 2017.

A la pregunta «què fas aquests dies?», ens contesta que en aquests moments està embolicat fonamentalment en dos projectes relacionats amb les teràpies avançades, és a dir, la utilització de cèl·lules i gens per intentar curar malalties. S’obtenen cèl·lules mare a partir de cèl·lules de la pell de les persones per modificar-ne els gens i així poder corregir la mutació causant de la malaltia que pateixen, i posteriorment intentar transformar-les en cèl·lules del teixit en què la malaltia es manifesta.

Per exemple, si una persona té una malaltia als pulmons causada per una mutació, com és el cas de la fibrosi quística, que és una malaltia letal, es poden treure cèl·lules de la pell d'aquesta persona, aquestes cèl·lules es transformen en cèl·lules mare, s’hi corregeix el defecte genètic i després aquestes cèl·lules mare es transformen en cèl·lules del pulmó, amb la idea de ser capaços en el futur de trasplantar aquestes cèl·lules a la persona de la qual venen i d'aquesta manera frenar o curar la malaltia. L'avantatge que té aquest procediment és que, en ser trasplantaments de les pròpies cèl·lules (trasplantament autòleg), no hi ha rebuig.

La idea de tota aquesta línia d'investigació, que els últims anys ha crescut molt a tot el món, és arribar a ser capaços de reemplaçar òrgans complets, cosa que encara estam molt lluny d'aconseguir. A hores d'ara estan molt avançats els mètodes per a l'obtenció de cèl·lules mare i la modificació del genoma per corregir els defectes hereditaris que porta la persona, o fins i tot afegir gens perquè compleixin funcions que aquestes cèl·lules no tenen encara. No obstant això, excepte en alguns casos com la sang i altres estructures simples, com la pell o la retina, queda encara molt per recórrer en la transformació de les cèl·lules modificades en teixits trasplantables.

Un dels projectes fonamentals en què està implicat ara és el TAT-CF, finançat per la Unió Europea, que cerca una forma de guarir la fibrosi quística, malaltia en què treballa fa ja bastants d’anys. Van avançant a poc a poc, ja que aquests processos són molt lents: primer cal posar a punt els protocols al laboratori, cal demostrar que funcionen primer a les cèl·lules i després en animals, i finalment cal demanar una llicència per començar a fer els primers assaigs clínics en persones. En aquests moments es troben en la fase de començar a provar-ho en animals (ratolins mutants amb el mateix defecte genètic que les persones que tenen la malaltia). Tot i que el sistema és molt diferent, proporciona una idea si els tractaments tenen efectes secundaris, i de la capacitat de curació. Aquesta informació és necessària per demanar la llicència que permeti provar-ho en persones.

L'altra línia de treball és una teràpia per intentar guarir la SIDA. El projecte es diu STOP-SIDA i està finançat pel Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat, en col·laboració amb diverses institucions nacionals, inclosa una companyia farmacèutica interessada en la teràpia. La idea és bàsicament l'esmentada abans, és a dir, treure cèl·lules dels pacients i modificar-les, però en aquest cas es tracta d'inactivar un gen perquè deixi de funcionar. La sida es produeix perquè el virus HIV, originalment present en simis, ha fet un salt i ara és capaç d'infectar l'ésser humà, és capaç d'unir-se a cèl·lules del sistema immunitari, entrar-hi i destruir-les, i deixar la persona que pateix aquesta malaltia sense sistema immunitari, és a dir, totalment desprotegida i sense capacitat de defensa davant cap malaltia, la sida inclosa. El virus entra a les cèl·lules a través d'una proteïna que tenen a la membrana, encara que s'ha vist que hi ha persones que de forma espontània no tenen aquesta proteïna, perquè no els funciona el gen que la produeix. Les persones que tenen aquesta mutació són perfectament normals i no pateixen cap minva o dificultat per no tenir la proteïna, però el virus no pot infectar-les, perquè no pot entrar a les cèl·lules. Daniel Bachiller i el seu equip intenten reproduir artificialment el que de forma natural passa a les persones amb aquesta mutació i posar a punt un protocol que consisteixi a treure les cèl·lules del sistema immunitari dels pacients amb sida, eliminar aquest gen i tornar a posar les cèl·lules dins la persona, perquè aquestes cèl·lules siguin immunes al virus i puguin frenar la infecció i curar completament el malalt. Actualment la sida no té curació, simplement cal prendre tractaments antiretrovirals que són pal·liatius: frenen o cronifiquen la malaltia, però no l'eliminen. Si aconsegueixen que aquest tractament funcioni, s'aconseguirà curar aquests pacients.

En aquests moments té al seu càrrec un estudiant de doctorat i quatre investigadors postdoctorals que també demanen una part del seu temps.

Al gener d'aquest any els va tocar organitzar a l'IMEDEA la reunió periòdica del grup de treball del projecte de la fibrosi quística «Novel therapeutic approaches for the treatment of cystic fibrosis based on small molecule transmembrane anion transporters (TAT-CF)», i al març, la reunió bianual de la Societat Espanyola de Teràpia Gènica i Cel·lular, ambdues aquí, a Mallorca. D'aquí a un parell de setmanes anirà a Budapest a la següent reunió del TAT-CF. El mes de novembre passat ha estat a Vigo, al GeSIDA 2017, i a final de juny anirà a l’ISSCR Annual Meeting 2018 - International Society for Stem Cell., que tindrà lloc a Austràlia.

Una altra part del seu temps la fa servir per escriure publicacions. Recentment n’han treta una i ara en preparen un parell més.

També inverteix molt de temps a escriure projectes, i sobretot a justificar-los. Les investigacions del seu grup són molt cares (reactius, etc.), i això els obliga a mantenir més d'un projecte en marxa, amb tota la burocràcia que això implica, que consumeix gairebé el 90 per cent del seu temps.

Font: IMEDEA (UIB-CSIC)