• Paula Anglada és tècnica contractada a l'IMEDEA (UIB-CSIC)

Foto: Paula Anglada en el laboratorio del IMEDEA (Foto: Charina Cañas)

Esporles, 6 de juliol de 2018. Paula Anglada és llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona (2012). Després de llicenciar-se va passar nou mesos al Canadà, on, entre altres coses, va fer unes pràctiques al Centre for Aquaculture and Environmental Research (CAER) - Fisheries and Oceans Canada. Després va passar tres anys a la Universitat de Wageningen, Holanda, on va estudiar un màster sobre Aqüicultura i Gestió de Recursos Marins. En la tesi de màster estudià dues metodologies diferents (càmeres visuals i estèreo) per al mostreig de peixos d'escull de corall (Carib holandès) i va realitzar les pràctiques de màster a la NGO REEFolution Foundation, dins el projecte de restauració d'esculls de corall de la costa de Kenya. La restauració d'ecosistemes li va interessar molt, per això va sol·licitar una estada de dos mesos a l'IMEDEA, per aprendre tècniques de restauració de praderies de Posidonia oceanica, i des de juny d'aquest any està contractada a l'IMEDEA.

A la pregunta «què fas aquests dies?», ens contesta que en aquests moments està contractada per ajudar Iris Hendriks en el projecte de la nacra (Pinna nobilis), per ajudar a recol·lectar-ne les larves, coordinant i gestionant els centres d'Espanya que enguany estan interessats a implicar-se en el projecte

Tots els implicats han de sincronitzar-se i posar els col·lectors aproximadament en les mateixes dates. L'ideal és posar-los entre la tercera i la quarta setmana de juny, que és quan la nacra comença a reproduir-se, i es deixen fins a l'octubre, moment en el qual han de retirar-se del mar. Els col·lectors de larves de nacra es basen en una xarxa d'aqüicultura dins la qual va un tros de 13 metres de malla de ceba, estructura que s'ha fet servir durant els últims deu anys. Les nacres són organismes sèssils (creixen adherits o subjectes al substrat) que, quan comencen a reproduir-se, comencen a deixar anar larves mòbils que van a la deriva fins que troben un lloc adequat per assentar-se.

La intenció és capturar larves per veure’n la dispersió i fer-les créixer en laboratoris de cria. S'utilitzen uns 13 metres de malla de ceba per fer com una estructura que els agradi per fixar-s’hi. Els últims anys tot just s'han col·lectat larves a causa de la mortalitat massiva que ha experimentat la nacra des de la tardor de 2016.

A les Balears s'han instal·lat un total de 25 col·lectors: 6 a Formentera, 3 a Menorca i 16 a Mallorca, que estan gestionats, a més de l'IMEDEA, per personal d'altres institucions com l'Institut Oceanogràfic, els parcs naturals, instituts, universitats, etc.

Durant aquest mes, a banda de resoldre dubtes amb la resta de participants en el projecte de la nacra, també ha treballat al laboratori fent anàlisis de carbohidrats, processant mostres de posidònia i zostera d'altres anys. L'extracció de carbohidrats es realitza mitjançant productes químics seguint un protocol. La idea és extreure la sacarosa i el midó de diferents parts de la planta (fulles, rizoma i arrels) i determinar la quantitat de sacarosa i midó que conté cadascuna d'aquestes parts.

Quan acabi aquest mes de contracte amb el projecte de la nacra, ajudarà Marija Sciberras en el projecte PIONEER durant un mes més, amb possibilitat que s'ampliï la seva col·laboració a tot l'estiu.

Foto: Paula Anglada (esquerra) treballant en la restauració de corall a Kenya (Autor: Ewout Knoester)

Font: IMEDEA (UIB-CSIC)