IMEDEA dia a dia: Fiona Tomàs

30/08/2018

  • Fiona Tomàs és científica titular a l'IMEDEA (UIB-CSIC)

 

 

Foto: Fiona Tomàs al seu despatx de l'IMEDEA (Autora: Charina Cañas)

 

 

Esporles, 31 d'agost de 2018. Fiona Tomàs és llicenciada en Biologia (1999) (Premi Extraordinari de Llicenciatura) i doctora (2004) per la Universitat de Barcelona. Des que va acabar el doctorat ha fet diferents estades postdoctorals en centres espanyols (Centre d'Estudis Avançats de Blanes, IMEDEA) i estrangers (Scripps Instution of Oceanography, Celler Marina Laboratory), i des de març de 2017 és Científica titular del CSIC, a l'IMEDEA. La investigació de Fiona se centra a entendre la manera com els impactes humans (acidificació, escalfament, espècies invasores, etc.) modifiquen el funcionament de les comunitats de macròfits marins (fanerògames, algues natives, algues invasores...). Estudia no solament les plantes, sinó també les interaccions amb animals i els efectes que té en la comunitat.

 

 

A la pregunta «què fas aquests dies?», ens contesta que a hores d'ara està molt ocupada amb el treball de camp de diversos projectes.

 

 

 

Un és RESIGRASS, un Pla Nacional en col·laboració amb investigadors de Gran Canària i Alacant, en el qual examinen el funcionament de les praderies de Cymodocea nodosa al nivell biogeogràfic en el seu rang de distribució per la Mediterrània i l'Atlàntic. Miren la manera com la biogeografia i la genètica de la planta n’afecten el funcionament i la capacitat de resistir davant pertorbacions i recuperar-se.

 

 

Per això, han fet experiments en els tres llocs, com ara tallar les fulles o llevar-los la llum per veure la resposta que tenen a l'estrès i la manera com canvia biogeogràficament. Acaba d'estar a les tres praderies que estudien amb aquest projecte a Formentor, Alcanada i es Barcarès, on compten Cymodocea nodosa per veure la manera com respon als experiments que han fet d'estrès i després veure si la recuperació difereix entre prades. Per això, van tres dies cada tres mesos (visiten una localitat cada dia) a explicar la Cymodocea que hi ha en aquestes parcel·les que han manipulat.

 

 

També han fet un experiment d'onada de calor per veure si les plantes de diferents regions (Creta, l'Egeu, Croàcia, Sardenya, Còrsega, Mallorca, les illes Canàries i Alacant), que possiblement estan adaptades a diferents rangs de temperatura, responien igual a l'estrès tèrmic.

 

 

Un altre dels projectes en què treballa ara és el DIVCYMOGEN, de Parcs Nacionals, i també amb Cymodocea nodosa, per mirar la manera com les seves variacions genètiques afecten el funcionament de les praderies i veure si difereixen en la comunitat de fauna associada. Al setembre faran un experiment de temperatura amb praderies genèticament diverses per veure si, en patir una onada de calor, hi ha una diferència en la resposta, per exemple, d'un sol clon que domini enfront de cinc, deu clons, etc. En zostera marina, que és la fanerògama marina més estudiada i la més estesa per l'hemisferi nord, s'ha vist que sí que hi ha relació entre diversitat genètica i aquest tipus de resposta.

 

 

Finalment, gràcies a l'acció especial que el Govern li acaba de concedir, ha fet un estudi sobre Halimeda incrassata, una nova alga invasora procedent del Carib que ha arribat fa poc a Mallorca. Vol saber on és, conèixer-ne el cicle estacional, què creix, etc. En col·laboració amb Iris Hendriks i Raquel Sunyer, també han fet un experiment d'acidificació amb Halimeda, perquè, com que és una alga calcària (feta bàsicament de carbonat càlcic), l'acidificació la pot afectar molt. L'experiment està acabat i ara n’analitzen la resposta per saber la manera com li podria afectar.

 

 

Una altra part del temps el dedica a escriure publicacions. Actualment, revisa una col·laboració amb investigadors dels Estats Units, Europa i Àsia sobre el “Blue Carbon” de Zostera marina al llarg del rang de distribució de l'espècie, i està a punt d'enviar un article que ha elaborat amb Laura Pereda sobre l'efecte que té l’escalfament en algues invasores i en plàntules de juvenils de Posidonia oceanica.

 

 

Una altra part del temps també l’inverteix en els estudiants que té al seu càrrec, que a hores d'ara són dos doctorands, quatre TFG i dues estudiants de màster.

 

 

També col·labora amb el portal de ciència ciutadana 'Observadors del Mar', com a responsable del projecte Algues invasores i Praderies marines en reproducció, en què té la funció de validar les observacions pujades al web. Les dades obtingudes a través d'aquest portal li són molt útils per al projecte de l'alga invasora Halimeda incrassata, i té la intenció d'utilitzar-les per fer, juntament amb Pep Alós, un model d'expansió i posteriorment validar si amb aquesta eina tenen capacitat de predicció.

 

 

Foto: Fiona Tomàs fent treball de camp (Autora: Laura Antich)

 

 


Font: IMEDEA (UIB-CSIC)