IMEDEA dia a dia: Carmelo Gómez
- Carmelo Gómez és titulat superior contractat a l'IMEDEA (UIB-CSIC
Foto: Carmelo Gómez al seu despatx de l'IMEDEA (Autora: Charina Cañas)
Esporles, 7 de setembre de 2018. Carmelo Gómez és llicenciat en Biologia per la Universitat d'Alcalá d'Henares (2013). Va fer el Màster en Ecologia Aplicada a la Universitat de Hedmark, Noruega (2014), i el treball final va consistir en l'estudi de la prevalença del virus de l'encefalitis transmesa per paparres en diverses espècies cinegètiques. Recentment, ha tornat de Panamà, on els tres últims anys ha compaginat estudis del Màster en Entomologia amb una beca ERASMUS Mundus, i treballs de recerca a l'Institut d'Investigacions Científiques i Serveis d'Alta Tecnologia (INDICASAT) i a l'Institut Smithsonian d'Investigacions Tropicals. A Panamà, Carmelo va col·laborar en diversos projectes relacionats amb l'ecologia i la dispersió del mosquit tigre (Aedes albopictus) i del mosquit del dengue (Aedes aegypti). Treballa a l'IMEDEA des de febrer de 2018.
A la pregunta «què fas aquests dies?», ens contesta que ara treballa en unes quantes publicacions de les quals és coautor i punxant en caixes entomològiques insectes que conserven congelats després de mostrejar-los.
Treballa com a tècnic amb Amparo Lázaro en el projecte WILDFUN («Pol·linització per insectes silvestres com a servei ecosistèmic en paisatges insulars manejats: mecanismes, estabilitat i funcionalitat en plantes silvestres i cultius») del Pla nacional, que pretén avaluar la manera com les modificacions del paisatge afecten la pol·linització en plantes silvestres i cultius.
Des del març fins a principi de juliol n’ha fet el treball de camp. Tenen cinc parcel·les d'una hectàrea en camps d'ullastre distribuïdes per tota l'illa, en les quals tenen diversos transsectes on capturen pol·linitzadors. A més, estudien les interaccions d'aquests insectes amb les plantes per construir xarxes de pol·linització, és a dir, veuen quins insectes possiblement pol·linitzaran unes plantes determinades. Capturen insectes que s’alimenten o estan en contacte amb el pol·len de les flors, de les quals apunten l'espècie de planta per establir la interacció entre la planta i l’insecte. Ho duen a terme en zones d'ullastre perquè generalment contenen una comunitat de plantes homogènia que els permetrà comparar els resultats obtinguts en les diferents parcel·les. Utilitzant mapes d'ús del sòl també veuen què hi ha al voltant de les parcel·les per avaluar el gradient de degradació de l'hàbitat, és a dir, si el paisatge que circumda les parcel·les està representat per zones boscoses, agrícoles, urbanes, etc., i establir relacions amb l'abundància i la diversitat de pol·linitzadors capturats.
Els insectes són capturats amb un caçapapallones i amb trampes que han dissenyat i fabricat per a l'ocasió. Aquestes trampes consisteixen en plats de colors atractius per als insectes, que contenen aigua sabonosa en què els insectes queden atrapats. A hores d'ara, tenen un munt d'insectes congelats procedents dels mostrejos i que identifiquen a poc a poc. Carmelo s'encarrega de punxar-los amb agulles entomològiques, etiquetar-los i col·locar-los en les caixes entomològiques. Posteriorment, Miguel Ángel González, l'altre tècnic contractat per Amparo, s'encarrega d’identificar-los. La idea és conèixer totes les interaccions possibles entre la planta i el pol·linitzador, i estudiar la xarxa ecològica en la qual interactuen les comunitats de plantes i els pol·linitzadors.
Foto: Plats trampa de colors amb aigua sabonosa en què els insectes queden atrapats (Autor: Carmelo Gómez)
Els últims dos mesos també ha treballat en l'anàlisi estadística de dades recollides el 2016 i 2017 a Son Bosc, ara part del Parc Natural de s'Albufera, també sobre xarxes ecològiques. El laboratori d'Ecologia Terrestre, liderat per Anna Traveset, ha recollit dades durant diversos anys en el lloc. Les obres per construir-hi un camp de golf, que finalment es varen cancel·lar, varen destruir una part de la comunitat, per això és una zona molt interessant per estudiar-hi la resiliència i recuperació de les comunitats planta-pol·linitzador. Els últims anys, Amparo ha continuat mostrejant per estudiar la manera com el fenomen de destrucció de l'hàbitat havia afectat els serveis de pol·linització.
A hores d'ara, Carmelo col·labora com a coautor en l'article que preparen amb aquestes últimes dades. Aquesta setmana han començat un altre article amb dades de 2007 sobre l'abundància i la diversitat de borinots en paisatges alterats a diferents escales geogràfiques a la regió sud de Noruega.
Foto: Carmelo Gómez capturant pol·linitzadors en una de les parcel·les, a prop de Sant Jordi (Autora: Amparo Lázaro)
Font: IMEDEA (UIB-CSIC)