• Albert Miralles treballa al SOCIB de l'IMEDEA (UIB-CSIC)

Foto:  Albert Miralles, en el seu laboratori de l'IMEDEA (Autora: Charina Cañas)

Esporles, 26 d'octubre de 2018. Albert Miralles és enginyer tècnic industrial de l’especialitat electrònica per la Universitat de les Illes Balears (2005) i superior per la Universitat d'Oviedo (2007). Va tornar a Mallorca per treballar en una empresa d'inspecció industrial, i posteriorment va muntar una empresa de drons, que no va prosperar, a causa de la dura competència del mercat xinès i l’estricta legislació. Després va col·laborar amb una empresa de mecanització amb CNC (és com una impressora en 3D que, en lloc de posar material, n’elimina). El 2014 va començar a treballar per al SOCIB a les instal·lacions de l'IMEDEA.

A la pregunta «què fas aquests dies?», ens contesta que ara té una època un poc més tranquil·la. Fa tres setmanes que piloten un planador que funciona perfectament al canal d'Eivissa, per això darrerament s’ha pogut dedicar a redactar informes que tenia endarrerits. Encara que la seva feina consisteix bàsicament a preparar i pilotar planadors (planadors submarins), també ha de fer informes després de les missions (comprovar que totes les dades són correctes, etc.).

Fa tres mesos que desenvolupen una espècie de monitor que analitzarà el comportament en temps real del planador. Cada vuit hores, el submarí els envia un petit informe en un arxiu de text sobre com es troba (si el nivell de bateria i el buit ―la pressió interior és negativa― són correctes; si ha detectat correctament el fons, etc.). També els envia un subconjunt de dades científiques de temperatura, salinitat, etc. Tota aquesta informació els arriba en un paquet que el nou programa (encara en versió beta) desmunta i analitza. Aquest programari permetrà controlar en el futur una flota de planadors molt més gran. Avui en dia poden tenir-ne poques unitats dins l'aigua, ja que únicament són dos pilots de planador i fan torns de guàrdia setmanals. Si tot va bé, en quinze o vint minuts cada vuit hores, en poden analitzar-ne la informació bàsica després d’haver rebut un correu electrònic al telèfon mòbil. Però, si amb l'històric saben que al submarí no funciona bé alguna cosa, cal ampliar amb l’ordinador el paquet de dades rebudes per verificar-les. Normalment, tenen un planador que calibren a la fàbrica (ho fan cada dos anys), un altre que preparen i un altre a la mar.

Atès que Teledyne, el fabricant del submarí, els permet millorar-ne alguns elements, també fan tasques d’R+D quan detecten una mancança al submarí, però són desenvolupaments un poc limitats. Per exemple, les bateries, de fabricació americana, per la qual cosa es torbaven a arribar aquí i són cares. Aleshores, han dissenyat una espècie d'alternativa que permet obtenir gairebé el mateix, però d'un proveïdor europeu, amb la qual cosa el subministrament els és més ràpid i més barat. També varen millorar l'ansa del planador per poder aixecar-lo i la hi col·locaren en el centre de gravetat. La que duia de fàbrica era poc pràctica i el feia pujar un poc inclinat. Aquest tipus de millores aconseguides aquí, el fabricant de vegades les aplica als seus submarins.

Una vegada que han recuperat el planador de l'aigua, fan una còpia de seguretat de la informació i la pengen al centre de dades, ubicat a la seu del SOCIB, al Parc Bit. Posteriorment, Albert Miralles i Marc Torner (l'altre pilot de planador) en verifiquen la part de l'enginyeria (si ha consumit el que pertoca, si els perfils que ha fet són correctes, etc.), mentre que l'equip del centre de dades s'encarrega de verificar la qualitat de les dades científiques (anomalies en les dades biogeoquímiques en funció del rang esperat a la Mediterrània).

De vegades sorgeixen problemes que poden arribar a causar-los molts de maldecaps. Concretament, enguany ha estat un poc fluix, perquè els ha passat de tot. A principi d'estiu, un pescador va capturar un planador amb la xarxa i el va arrossegar fins a Dénia, per la qual cosa varen haver d'anar a cercar-lo amb els tècnics de camp i tornar a desplegar-lo en el punt de començament de la campanya, operació que els generà tres dies de feina. Això a banda, el sistema de detecció de fons és molt delicat i de vegades no respon correctament, per la qual cosa han d’anar a cercar el planador, treure'l de l'aigua i substituir-ne aquest sistema. De vegades podem fer aquesta tasca des de la barca i així tornen el planador tot d’una a l'aigua, però d’altres se l’han d’endur al laboratori.

Hi ha dos tipus de campanyes. La Canales, que recorre el canal de Mallorca i Eivissa, i l’Open Access, per a científics de tot el món. Albert Miralles va fer una campanya a la mar d'Alborán que va anar bastant bé; després, una altra amb el CNR de Cerdanya a Menorca, que també va funcionar bé, i, en tornar-ne, una altra de Cabrera a Algèria i tornar, seguint el rastre d'un satèl·lit.

Quant a problemes de col·lisió amb vaixells, solament en una campanya recent han trobat un planador amb una marca profunda d'hèlix, però sense més importància.

L'any 2017 Miralles va ser a les instal·lacions del fabricant de planadors, a Califòrnia, en un entrenament per a pilots avançats i en la presentació del pròxim model de planador (G3).

Foto: Albert Miralles verifica, en una campanya de canals, la flotabilitat del planador abans de deixar-lo anar (Autor: Pau Balaguer)

Font: IMEDEA (UIB-CSIC)