• Enrique Tortosa, investigador vinculat ad honorem a l'IMEDEA (UIB-CSIC)

Foto: Enrique Tortosa, a l'entrada de l'IMEDEA (Autora: Charina Cañas)

Esporles, 16 de noviembre de 2018. Enric Tortosa és llicenciat en Ciències Químiques (1964) i doctor (1972) per la Universitat de València. Ha estat una peça clau en la creació i consolidació de l'IMEDEA, on ha treballat de manera més o menys interrompuda des de l'any 1987 (aleshores era l'Institut d'Estudis Avançats de les Illes Balears, IEA), i del qual ha estat director de 1996 a 1999. Des que es jubilà, fa gairebé sis anys, n’Enric ha estat lligat a l'IMEDEA a través de la figura d’investigador vinculat ad honorem, però recentment ha manifestat la voluntat de no continuar-hi.

A la pregunta «què fas aquests dies?», ens contesta que, encara que està més que jubilat, continua dedicat a les mateixes coses, però que enyora la companyia de la gent de l'IMEDEA.

El 10 d'octubre, l'IMEDEA li va fer un petit i especial homenatge de reconeixement, entre altres motius, per la seva contribució a la consolidació de l'Institut i perquè, sense la seva contribució al llarg d'aquests anys, l'IMEDEA no seria el que és.

Ens basarem en la petita, afectuosa i simpàtica ressenya en to d'humor que va fer sobre n’Enric, el dia de l'homenatge, l’investigador Damià Jaume. Pensa que n’Enric és el treballador de l'IMEDEA amb qui ha passat més hores, han dinat plegats un dia i un altre, any rere any (i no precisament de carmanyola), relació que li ha permès conèixer a la perfecció com funciona el seu cap, les fílies i fòbies, no tan bé com la seva dona, però bastant.

En Damià ens l’ha descrit com un valencià, molt gran (té setanta-sis anys, però no ho sembla, perquè encara té cabells), i aquesta edat tan avançada li ha permès conèixer el que era el CSIC originari. Va començar a treballar en aquesta institució quan tenia vint-i-dos anys, devers el 1964, quan els directors eren directors de veritat, no estaven estressats, perquè els qui s’estressaven eren els subalterns, i manaven realment. N’Enric ha estat testimoni de com eren altres temps, ha estat un dels promotors i impulsors dels canvis que ha experimentat la nostra institució fins ara, i, encara que el panorama no sigui per fer gaires festes, hem d’imaginar-nos com eren les coses fa trenta o quaranta anys. Per tant, evidentment l’evolució ha estat positiva.

En Damià ens explica que ha fet un cop d’ull al full de serveis de n’Enric i ha pogut comprovar que ha estat pràcticament de tot: director general de l'IEO (és a dir, ha presidit una de les institucions públiques d'investigació de l'Estat), vicepresident del CSIC, director general d’R+D del Govern de les Illes Balears, director de l'IMEDEA i de l’IATA de València, delegat del CSIC a València, ha dirigit la Unitat de Tecnologia Marina del CSIC a Barcelona (un malson)... És un autèntic fora de sèrie. Químic de formació, especialitzat en una disciplina molt rara que es denomina bioquímica i tecnologia post-recol·lecció dels cereals. És a dir, del que sap és de bioquímica de processos de panificació, és a dir, de qüestions realment útils i rellevants. Va ser investigador visitant del Departament d'Agricultura dels EUA a Berkeley (no sap quin any, però devia ser en temps dels hippies). Encara que té una faceta de científic consolidada, en l’àmbit en què ha excel·lit ha estat en la gestió d'R+D, camp en què ha ocupat càrrecs molt importants, com la direcció i gestió de programes de la Viceconselleria General del Pla nacional d’R+D, director general d’R+D del Govern de les Illes Balears, i ha assessorat molts de governs iberoamericans en plans de recerca, desenvolupament i innovació.

En Damià diu que si li demanàs quina és la tasca més recent amb la qual ens ha beneficiat tenir-lo a prop, la primera seria la creació i consolidació d'aquest Institut. Sense aquest home, juntament amb el doctor Joaquim Tintoré, la doctora Teresa Riera i el batlle Jaume Pou (entre moltes altres persones), l'IMEDEA no existiria. També ha estat l'introductor de les polítiques d’R+D en el Govern de les Illes Balears i ha fomentat la introducció i sobretot la potenciació de la recerca en ciències marines. Va tenir la visió d'adonar-se que el nínxol de les ciències marines era buit i que tal vegada ens aniria perfecte promocionar-les aquí, tenint en compte la difícil tasca d'atraure els primers investigadors a les Balears, a causa de la proximitat dels pols biomèdics de Barcelona i València.

Finalment, en Damià ens va voler remarcar una cosa que passa desapercebuda, perquè, segons diu, n’Enric no parla. N’Enric és un gran naturalista. Sap diferenciar un ocell i un mamífer, i fins i tot està inscrit al Handbook of the Birds of the World, una enciclopèdia de disset toms, cada un dels quals pesa entre dos i tres quilograms, per als quals té a ca seva un moble fet a mida, i no ens volia dir què valia cada un, perquè la seva dona era amb nosaltres i no és conscient de la despesa que va suposar. En resum, està interessat en el tema.

En Damià ens explica que l'any 1985, quan n’Enric era el vicepresident del CSIC, estaven immersos de ple en la batalla per crear el Parc Nacional maritimterrestre de Cabrera, que era propietat dels militars. Aleshores, el Ministeri va encarregar al CSIC que coordinàs un estudi per veure si això era el que es deia que era, si s’ho pagava, etc. La qüestió és que va arribar un equip de científics, «el dream team» de científics d'aquell temps, a mitjan dècada dels anys vuitanta (Antonio Alcover, Fernando Hiraldo...). N’Enric, que és parent de militars, va ser un gran estratega i va actuar com a interlocutor amb les autoritats militars de les Balears, de manera que els investigadors del CSIC varen ser rebuts d'una manera amigable. El seu treball, per tant, va ser clau perquè el que avui és el Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera fos declarat com a tal. Encara que l'informe final va ser filtrat a la premsa, la qual cosa va contribuir que l'opinió pública prengués part en la configuració del Parc, n’Enric va tenir pietat dels artífexs, no els va fer gaire cas, i la qüestió no va tenir gaire més repercussió.

En Damià va acabar la intervenció dient que s’havia jubilat un geni, un home genial en tots els aspectes, i que podia parlar en nom de tots els companys. Per a en Damià ha estat un honor i un plaer enorme haver treballat amb ell tots aquests anys, no sap quants, però han estat molts.

Joaquim Tintoré va comentar que n’Enric ha tingut visió, ha generat estructura (va generar l'IMEDEA i, com a vicepresident del CSIC, va tenir un paper realment clau) i això ho ha fet sempre des de la integració, unes qualitats que fan que sigui una persona única. Va veure que aquí, a les Balears, podíem fer ciència de qualitat en un moment dubtós, i el CSIC va començar a demostrar interès a fer alguna cosa a les Balears quan n’era el vicepresident n’Enric, devers l’any 1986; aleshores es va crear l’IEA, que l'any 1995 passaria a ser l’IMEDEA, com a centre mixt amb la Universitat. El fet que sigui mixt és part de la integració a la qual es referia en Joaquim, i ens ha permès arribar a tenir un centre d'excel·lència i multidisciplinari. A més, va donar lloc al naixement de l'IFISC com a ens important, també vertebrat amb la UIB. El paper de n’Enric com a director general del Govern va ser fonamental. Fins que no hi va arribar ell no hi va haver un primer pla de recerca, que va néixer aquí vint anys després que a Catalunya. I sempre amb un somriure i la mà estesa. Per tot això, Enric, en nom de tots, un milió de gràcies.

Rosa González també va voler aportar el seu granet d'arena i va dir que n’Enric és molt bona persona i molt humà. Pilar Martín Colomar, per part seva, al marge del valor professional, en va destacar el caràcter humil, que no es penja medalles, una persona senzilla i accessible per a tothom, que sempre té un somriure i un comentari amable. Gràcies, Enric, per ser qui ets.

Unes quantes fites que ens poden ajudar a fer-nos una idea de la importància que Enric Tortosa ha tingut per a la ciència a Espanya, per al CSIC, i sobretot per a l'IMEDEA, en què ha pres part en totes les fases, des que va ser creat fins que ha estat reestructurat, són les següents:

1965-1985: Investigador de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC), València. Bioquímica i tecnologia post-recol·lecció dels cereals, amb especial referència a l’arròs i als processos de panificació.

1979-1984: Director de l'IATA.

1985-1989: Vicepresident del CSIC.

1990-1997: Secretaria General del Pla nacional d’R+D, CICYT:

• Gestor del Programa nacional de ciència i tecnologia d'aliments
• Secretari de la Comissió de Gestió del BIO Hespérides

1996-1999: Director de l'IMEDEA.

1999-2003: Director general d'Investigació, Desenvolupament Tecnològic i Innovació del Govern de les Illes Balears:

• I Pla R+D de les Illes Balears  

2003-2006: Nova etapa a l'IMEDEA com a investigador. Hi comença una etapa de col·laboració juntament amb l'Institut de Gestió de la Innovació i el Coneixement (INGENIO), de València:

• Polítiques públiques d'R+D per a tot el sector turístic

2006-2010: Director general de l'Institut Espanyol d'Oceanografia.

2012-2014: Director de la Unitat de Tecnologia Marina (UTM) del CSIC.

2010-2018: IMEDEA+INGENIO.

Font: IMEDEA (UIB-CSIC)

• 2018-10-10 Despedida Enric Tortosa (Google Fotos IMEDEA)
• “A les Balears s’haurien de crear més centres de recerca i augmentar el volum d’investigadors” (Ara Balears)
• Entrevista a Enric Tortosa: investigador y gestor (Ultima Hora)