Un equip internacional liderat per investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) acaba de publicar un estudi prospectivo que revela que la acuicultura marina resultarà fonamental per a alimentar als 9.200 milions d'habitants que s'espera que hagi en el planeta sobre l'any 2050. Segons el grup d'experts, en el qual han participat universitats europees i investigadors de la FAO, la acuicultura marina podria créixer de 34 milions de tones actuals fins a 600 milions de tones per a mitjans de segle, i suplir així les manques de l'agricultura i la ramaderia, donades les limitacions en la disponibilitat d'aigua i terreny fèrtil. D'acord amb el treball que acaba de publicar la revesteixi Bioscience, les captures en les pesqueres només serien sostenibles a llarg termini si s'abandonen pràctiques com la producció de farina de peix (amb la qual s'alimenta a aus, peixos, bestiar porcino, boví i ovino) o la pesca de grans depredadors, al mateix temps que s'incrementen ?notablement? les àrees protegides com reserves marines. El model actual de pesqueres no és sostenible i a llarg termini provocaria l'esgotament de la pesca. Enfront de l'agricultura i la ramaderia, la acuicultura marina no consumeix enormes quantitats d'aigua dolça. Si bé els productes cárnicos representen tan sols el 3,5% del total d'aliments, la seva producció requereix el 45% de la demanda d'aigua per l'agricultura. Per a Núria Marbà, investigadora del CSIC i una de les responsables del projecte: 'El major avantatge de la acuicultura marina és que la producció de proteïna animal en el mar no consumeix tot just aigua dolça, mentre que la ramaderia realitza un ús molt més intensiu de l'aigua en terra. La producció d'aliment total es podria maximitzar si la producció de proteïna animal es portés a terme principalment mitjançant la acuicultura marina, el que permetria duplicar la producció de productes agrícoles amb la mateixa quantitat d'aigua utilitzada en l'actualitat en aquest sector'. L'investigador del CSIC capdavanter del projecte, Carlos Duarte, avança: 'Alimentar a 9.200 milions de persones amb una dieta saludable és un desafiament de proporcions colossals que només es podrà afrontar amb èxit integrant la producció d'aliment en terra i en l'oceà. Realitzar aquesta integració de forma intel·ligent requereix planificació i la seva regulació no es pot deixar a un mercat el funcionament del qual està afectat per subsidis. Aquests canvis requereixen de lideratge polític i social, informat pel millor coneixement científic disponible'. La acuicultura és així mateix el sector de producció d'aliment que creix més ràpid, amb un augment del 7,4% anual, i que més es diversifica en nombre d'espècies, amb un 3% anual de noves espècies domesticades. 'L'expansió de la acuicultura podria constituir la següent revolució en l'alimentació humana', afegix Duarte.

DESAFIAMENTS CAP A UNA ACUICULTURA SOSTENIBLE

El creixement sostenible de la acuicultura en un futur passa, segons els investigadors, per afrontar diversos desafiaments. Per a començar, caldria tancar el cicle de producció, eliminant la dependència, d'una banda, de les pesqueres, a través de les farines de peix i, per un altre, de l'agricultura, amb la proteïna de soia utilitzada en alguns pinsos. Per a millorar la qualitat de les aigües i la seva oxigenación, aquest equip científic aconsella incrementar notablement la producció d'algues marines, per al seu ús en pinsos, alimentació humana o biocombustibles, el que pot contribuir a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Les granges d'algues, així com les de bivalvos i altres filtradores, milloren la qualitat de l'aigua i tenen un efecte positiu per a l'ecosistema. L'estudi també assenyala que per a minimitzar l'impacte ecològic de la acuicultura marina es poden desenvolupar policultivos o combinació de diferents espècies per a reduir la quantitat de desfets. Això és: la granja de peixos s'acompanyaria de gàbies de peixos detritívoros sobre el sediment, que s'alimenten del material que es diposita allà; la granja estaria envoltada d'un cinturó de cultius de mol·luscs filtradores que netegen l'aigua de partícules, i aquest al seu torn d'un cinturó d'algues que absorbeix els nutrientes (nitrat, fosfat, etc.) que emet la granja. 'La acuicultura marina té la capacitat de convertir-se en una força positiva en el medi ambient, mitjançant la millorança de la qualitat de les aigües i la seva oxigenación, a través del cultiu massiu de macroalgas, el que pot també contribuir a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle a través del seu potencial com biocombustible; i amb programes de recuperació, mitjançant la solta de alevines, d'espècies en perill o amenaçades; així com amb la millora de la salut humana a través dels beneficis d'una dieta equilibrada rica en components d'origen marí', resumeix Marbà.