Foto: Gavià de potes grogues a Palma (Mallorca) / Miquel Gomila

Esporles, 31 de maig de 2022.  De les 56 espècies de gavina que existeixen al món, només mitja dotzena es reprodueixen habitualment a Espanya i, encara que generalment crien a zones costaneres o a maresmes, algunes espècies ho fan habitualment a llacs, embassaments i rius d'interior, com la gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus), el gavià fosc (Larus fuscus) i el gavià de potes grogues (Larus michahellis). El Grup d’Ecologia i Demografia Animal de l’IMEDEA (GEDA-IMEDEA) fa més de 15 anys que estudia aquesta darrera espècie. 

Les gavines ni són aus oceàniques ni bussegen bé; de fet, són les menys marines de les aus marines i tenen la particularitat de caminar millor per terra que altres aus marines, de volar amb una destresa sorprenent, de pescar a la superfície i nedar molt eficaçment amb les potes palmípedes. S'alimenten tant a la mar com a terra i es desplacen grans distàncies si cal.

L'augment del nombre d'abocadors durant les darreres dècades va provocar que n’augmentessin les poblacions; els de l'interior varen atreure milers de gavines, sobretot després del període de reproducció.

Durant la darrera dècada, a causa d’una directiva de la Unió Europea, la transformació dels abocadors oberts per dur a terme una gestió més sostenible dels abocaments ha provocat que espècies oportunistes, com les gavines, deixin de tenir accés als residus orgànics que contenen, cosa que n’afecta les poblacions. Això les obliga a tornar a una dieta més natural, amb un augment de la proporció d'aliments d'origen marí, invertebrats i, fins i tot, olives a la zona mediterrània. El fet que trobar aliment sigui més costós, juntament amb l'aparició de malalties, provoca que el gavià de potes grogues comenci a estar gairebé amenaçat.

Encara que, de moment, és difícil preveure si tornaran a ser aus simplement marines, no serà estrany que continuïn freqüentant ciutats, tant de costa com d'interior.

Podeu trobar més informació aquí: ¿Qué es lo que haces tú aquí, una gaviota en Madrid? (The Conversation) 

Autors: Ana Sanz i José Manuel Igual 

Font: IMEDEA (CSIC-UIB)

Foto: Gaviota patiamarilla en Palma (Mallorca) /Miquel Gomila

Esporles, 31 de mayo de 2022. De las 56 especies de gaviota existentes en el mundo, solo media docena se reproducen habitualmente en España y aunque generalmente crían en zonas costeras o en marismas, algunas especies habitualmente lo hacen en lagos, embalses y ríos de interior, como la gaviota reídora (Chroicocephalus ridibundus), la sombría (Larus fuscus) y la patiamarilla (Larus michahellis). El Grupo de Ecología y Demografía Animal del IMEDEA (GEDA-IMEDEA) lleva más de 15 años estudiando esta última especie.

Las gaviotas ni son aves oceánicas ni bucean bien, de hecho son las menos marinas de las aves marinas y tienen la particularidad de caminar mejor por tierra que otras aves marinas, volar con una destreza asombrosa, pescar en la superficie y nadar muy eficazmente con sus patas palmeadas. Se alimentan tanto en mar como en tierra, desplazándose grandes distancias si es necesario.

El aumento del número de vertederos durante las últimas décadas hizo que aumentaran sus poblaciones, atrayendo los del interior a miles de gaviotas, sobre todo después del periodo de reproducción.

Durante la última década y debido a una directiva de la Unión Europea, la transformación de los vertederos abiertos para una gestión más sostenible de los vertidos ha provocado que especies oportunistas, como las gaviotas, dejen de tener acceso a los residuos orgánicos en ellos contenidos, afectando así a sus poblaciones. Esto las está obligando a volver a una dieta más natural, aumentando la proporción de alimentos de origen marino, invertebrados e incluso aceitunas en la zona mediterránea. El hecho de serles más costoso encontrar alimento, junto con la aparición de enfermedades, está provocando que la gaviota patiamarilla empiece a estar casi amenazada.

Aunque por el momento es dificil prever si volverán a ser aves simplemente marinas, no será de extrañar que sigan frecuentando ciudades, tanto de costas como de interior.

Más información aquí: ¿Qué es lo que haces tú aquí, una gaviota en Madrid? (The Conversation) 

Autores: Ana Sanz y José Manuel Igual 

Fuente: IMEDEA (CSIC-UIB)