Un estudi amb participació de l'IMEDEA conclou que el monitoratge inadequat a Castor va impedir anticipar-se als terratrèmols

29/06/2022

  • L'estudi proposa mecanismes per explicar la causa dels terratrèmols i per què els pitjors es van produir dues setmanes després del cessament de la injecció de gas
  • El mal control del sistema va impedir gestionar la sismicitat induïda i va dificultar que s’entengués què havia passat

 

 

Imatge del Projecte Castor a Castejón / cortesia de Tjerk van der Meulen

 

 

Esporles, 30 de juny de 2022. Un estudi interdisciplinari en el qual han participat l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) i l'Institut de Ciències de la Mar (ICM), tots pertanyents al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), així com l'Institut de Geociències de Rennes (França), ha mostrat que el monitoratge insuficient al magatzem de gas Castor va impedir comprendre el que succeïa i, per tant, anticipar-se als terratrèmols que van acabar amb el tancament del projecte.

 

 

L'estudi, publicat a la revista Nature Communications, posa de manifest que una localització imprecisa dels terratrèmols induïts, així com no tenir en compte tots els processos que els poden induir, pot posar en perill el desenvolupament de futurs projectes de geoenergies. Aquestes, incloent-hi l'energia geotèrmica, l'emmagatzematge geològic de carboni i l'emmagatzematge subterrani d'hidrogen, s'han identificat com a clau per aconseguir la descarbonització i mitigar els efectes del canvi climàtic.

 

 

Segons explica Jesús Carrera, investigador de l’IDAEA i un dels autors del projecte, “Disposar d'una xarxa de monitoratge adequada i d'un protocol per gestionar la sismicitat induïda és essencial per a l'èxit d'aquests projectes. Atès que els sismògrafs situats en el fons marí no funcionaven, la injecció de gas a Castor no s'havia d'haver dut a terme, ja que no es podien localitzar amb precisió els terratrèmols induïts en temps real i comprendre el que estava passant”.

 

 

“Encara hi ha incertesa sobre la profunditat dels terratrèmols, malgrat que han passat gairebé 9 anys des que es van induir i s'han utilitzat tècniques diverses per millorar-ne la localització. La falta d'instal·lació de sismògrafs operatius entorn de la plataforma de Castor, incloent-hi sismògrafs en profunditat en algun dels 14 pous que es van perforar per al projecte, complica molt l'anàlisi. En projectes com aquests, és necessari poder localitzar els terratrèmols induïts en temps real, cosa per a la qual fa falta un sistema de monitoratge adequat”, especifica l'investigador de l’ICM Antonio Villaseñor, també autor de l'estudi.

 

 

L'estudi també explica que, a més de l'augment de la pressió en el subsòl causada per la injecció del gas, hi ha altres mecanismes que poden produir terratrèmols. “En magatzems de gas, com a Castor, la flotació juga un paper molt important, ja que la densitat del gas és 10 vegades menor que la de l'aigua que omple els porus de la roca on s'emmagatzema el gas. Segons el principi d'Arquimedes, la força vertical de flotació és igual al volum de fluid desplaçat multiplicat per la diferència de densitats entre el fluid desplaçat i el que el desplaça. Per tant, la força vertical de flotació va exercir un paper important en la desestabilització de la falla d'Amposta, que va desencadenar els terratrèmols de Castor”, afegeix Silvia De Simone, de l'Institut de Geociències de Rennes (França), també participant en l'estudi.

 

 

La integració de la xarxa de mesures amb els processos físics és la clau per a la predicció i gestió de la sismicitat induïda. Víctor Vilarrasa, investigador de l’IMEDEA (CSIC-UIB) i de l’IDAEA, i coautor de l'estudi, apunta: “És necessari revertir el mal que els terratrèmols de Castor van fer sobre la percepció pública, ja que sense projectes de geoenergies no es podrà aconseguir la neutralitat climàtica. La combinació de les mesures de camp —cabal d'injecció, evolució de la pressió i temperatura, deformacions, sismicitat induïda—­ amb models que tenen en compte els processos físics rellevants podria haver permès gestionar els sismes i haver salvat Castor”.

 

 


Font: IMEDEA (CSIC-UIB)

Més informació: