• L'IMEDEA (CSIC-UIB) col·labora en un projecte europeu per a augmentar l'adaptació de la platja de Cala Millor davant els desafiaments ambientals actuals.

El projecte LIFE AdaptCalaMillor és una iniciativa pilot liderada pel Govern dels Illes Balears que ha comptat amb diversos associats, entre ells, el Institut Anvaçat d’Estudis Mediterranis (IMEDEA-CSIC-UIB) i es troba recolzat per l'instrument LIFE de la Unió Europea.

El seu objectiu principal és impulsar l'adaptació al canvi climàtic a llarg termini de la platja Cala Millor,i augmentar la resiliència de les infraestructures, els ecosistemes-serveis i la socioeconomía

El projecte LIFE AdaptCalaMillor, que va començar al gener de 2023, es desenvoluparà en Cala Millor durant els pròxims 5 anys amb una inversió de més de 2 milions d'euros.

Aquesta iniciativa suposa una oportunitat única per a investigar i identificar mesures que serveixin per a preservar les platges urbanes del Mediterrani i els serveis ecosistèmics que ofereixen com a destinacions turístiques.

El Govern dels Illes Balears, al costat d'entitats sòcies, presenta en el Auditorium Sa Màniga el projecte LIFE AdaptCalaMillor. Es tracta d'un projecte pilot que té com a pilars la participació ciutadana i la governança per a impulsar l'adaptació al canvi climàtic a llarg termini del sistema de platges i l'àrea urbana de la badia de Cala Millor.

El projecte va començar al gener de 2023 i es desenvoluparà en Cala Millor durant els pròxims 5 anys amb una inversió de més de 2 milions d'euros.Amb el suport de la Unió Europea, la concessió del projecte LIFE AdaptCalaMillor suposa un recolzament al desenvolupament i preservació de la platja de Cala Millor, mitjançant la generació de directrius científiques, integradores, sostenibles i centrades en les parts interessades.

Foto: Playa de Cala Millor   Font: Fundació Conama

Aquest projecte impulsat per la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia, a través de la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, en coordinació amb el Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears, SOCIB; el Institut Mediterrani d’Estudis Avançats IMEDEA (CSIC-UIB); UIB; Consorci Badia de Cala Millor; Associació Hotelera de Cala Millor i sa Coma; Fundació CONAMA; Institut d'Hidràulica Ambiental de la Universitat de Cantàbria i Universitat de Cantàbria; i LANDLAB.

La iniciativa compta amb una inversió final de 2.294.047 euros, dels quals 1.376.424 seran cofinançats pel programa LIFE de la Unió Europea. Està previst que els resultats es puguin transferir a altres destinacions turístiques de similars característiques, convertint a Cala Millor en un exemple per a altres platges urbanes del Mediterrani.

“Des del Govern dels Illes Balears estem plenament conscienciats davant el canvi climàtic i per això treballem de manera transversal amb iniciatives com aquesta”, afirma el director general d´Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climátic, Diego Viu.“Basant-nos en la ciència, hem d'anticipar-nos a futurs escenaris i projectar plans d'acció públic-privada a mitjà i llarg termini. El LIFE AdaptCalaMillor servirà per a posar unes bases comunes en la lluita contra el canvi climàtic en els Illes Balears”, conclou.

El projecte

LIFE AdaptCalaMillor validarà noves metodologies basades en la ciència i esquemes participatius i de governança que augmentin la resiliència de les platges urbanes. Així, l'aplicació en Cala Millor donarà lloc a la definició d'un projecte d'adaptació a llarg termini que es basa en la comprensió i l'acord d'un ampli ventall d'actors que comparteixen interessos i competències en aquesta badia.

La implantació d'aquest projecte evitaria els efectes físics, ambientals i socioeconòmics previstos per a aquest tram de la costa de Mallorca. LIFE AdaptCalaMillor proposarà una transformació a llarg termini del sistema de platges i de l'àrea urbana per a augmentar la resiliència de les infraestructures, els serveis ecosistèmics i la socioeconomía davant aquests impactes previstos.

Mesures

Els projectes d'adaptació a llarg termini han d'incloure com a alternatives «mesurades suaus», necessiten un enfocament multidisciplinari integrat amb una base científica sòlida per a tenir una resolució important a escala local, i així construir el procés de presa de decisions sobre prediccions sòlides.

Així, en l'àmbit geogràfic, que aconsegueix 1,5 km² de la platja micromareal de badia semicerrada, un perímetre de 5 km i una amplària de1,5 km des de la línia de la costa fins aproximadament 20 m de profunditat, es produiran mapes de perills, vulnerabilitats i riscos per a les dimensions físiques, ambientals i socioeconòmiques relacionades amb els escenaris per a les escales a mitjà i llarg termini de 2030 i 2050.

A continuació, seguint una metodologia multidisciplinària integrada ad hoc, es combinaran i avaluaran impactes i riscos associats per a l'elaboració de mapes multirisc que servirà per a decidir sobre estratègies d'adaptació integrades a nivell local. Aquesta metodologia inclourà mesures urbanes, legislatives, socioeconòmiques, físiques i ambientals compatibles. A més, es conclourà amb la redacció d'un pla conceptual i d'avantprojecte d'urbanització del litoral de Cala Millor, que suposarà una superfície total estimada de 85.795,4 m² i de projectes executius de construcció de mesures a punt per a l'execució.

Aquest procés de definició d'estratègies d'adaptació i projectes específics de desenvolupament serà el resultat d'un procés progressiu participatiu i multigovern que es durà a terme durant tot el projecte.

Previsió de l'impacte

Cal assenyalar que els impactes del canvi climàtic en el litoral de les Illes Balears a partir de projeccions per a 2050 i 2100 apunten a la pèrdua de platges i a l'afectació d'edificacions i infraestructures. Concretament, en Cala Millor, com en molts llocs costaners de les Illes Balears i en altres regions mediterrànies, això afectarà la principal activitat econòmica, ja que els serveis turístics se situen en primera línia de costa en destins típics de «sol i platja».

Segons l'antic projecte PIMA ADAPTA COSTAS, la platja urbana de Cala Millor es veuria afectada per una pèrdua de platja seca d'entre un 33 i un 66% en 2100, tots dos escenaris considerant les condicions climàtiques menys favorables. En altres escenaris, la pèrdua de superfície playera seria inferior al 33%. El procés d'erosió seria per a qualsevol esdeveniment irreversible, pel fet que el fons de la platja està limitat pel passeig marítim i perquè la fisiografia i els usos humans impossibiliten el seu retractamiento.

Quant a la socioeconomía, al voltant del 74% dels habitants de Cala Millor treballen en el sector serveis i la resta el fa en el sector de la construcció, molt relacionat amb el turisme. Al final de la temporada d'estiu, els guanys poden pujar fins als 75 milions d'euros només en aquesta ubicació. Per aquests motius, els impactes socioeconòmics dels efectes del canvi climàtic en els municipis de Sant Llorenç des Cardassar i Son Servera seran crítics.

Així, es veuran afectats per la pèrdua del servei ecosistèmic recreatiu que ofereix la platja. Tots els escenaris climàtics i escales temporals, inclòs l'actual, presenten pèrdues en aquest servei, amb un impacte important a Sant Llorenç des Cardassar. En aquest municipi, la pèrdua variaria entre els 16 milions d'euros en l'escenari actual i els 136,3 milions per a la situació més adversa. Per a Son Servera, les pèrdues passen dels 5,4 milions d'euros en l'escenari actual als 26,7 milions segons estimacions per al 2100, escenari de canvi climàtic i condicions adverses.

Aquesta proposta s'incorporarà a les autoritats competents nacionals, regionals i locals de la zona costanera per a ser informades i formades sobre riscos basats en la ciència i solucions integrades d'adaptació per a Cala Millor.