• Una recent recerca liderada per investigadors del Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) ha llançat llum sobre la importància de la complexitat estructural de les prades marines per a la selecció d'hàbitat per part de peixos juvenils al Mediterrani.

• L'estudi, que es va centrar en dues espècies comunes en les prades de Posidònia oceanica, el gris (Symphodus tinca) i el raspallón (Diplodus annularis), va demostrar que aquests peixos mostren preferències actives per hàbitats amb vegetació, encara que les dues espècies responen de forma diferent de canvis en la complexitat, la qual cosa subratlla la necessitat de preservar i restaurar aquests ecosistemes vitals.

Les prades marines, especialment les formades per l'espècie Posidònia oceanica, exerceixen un paper crucial en la supervivència de nombroses espècies marines. Aquests ecosistemes no sols proporcionen refugi i aliment, sinó que també actuen com a hàbitat de guarderia per a diversos peixos i invertebrats. Un recent estudi de l'Institut d'Ecologia Marina ha revelat detalls clau sobre com la complexitat estructural d'aquestes prades influeix en la selecció d'hàbitat per part dels peixos juvenils.

En aquest estudi, es van dur a terme experiments amb juvenils de gris(Symphodus tinca) i raspallón (Diplodus annularis) en un aquari experimental que simulava diferents configuracions d'hàbitat. Els resultats van mostrar que totes dues espècies prefereixen hàbitats amb vegetació en comparació amb àrees sense vegetació, utilitzant exclusivament senyals visuals per a identificar el seu entorn. No obstant això, el raspallón va mostrar una afinitat major cap a hàbitats amb major complexitat estructural, mentre que el gris no va presentar variacions significatives en la seva selecció basada en la complexitat.

Aquestes troballes suggereixen que el raspallón podria ser més vulnerable a la pèrdua o simplificació de les prades de P. oceanica a causa de la seva preferència per hàbitats complexos per a trobar refugi. En contrast, el gris podria adaptar-se millor als canvis en l'estructura de l'hàbitat, la qual cosa podria permetre-li utilitzar prades restaurades de P. oceanica com a àrees de guarderia més ràpidament que el raspallón. Això és particularment rellevant donat el lent creixement de P. oceanica i la baixa complexitat estructural de les prades restaurades en les seves primeres etapes.

Foto: Exemplars de Diplodus annularis, una de las espècies que han format part de l'estudi

Una Troballa de Gran Importància Ecològica

La comprensió d'aquestes preferències d'hàbitat és crucial per a desenvolupar mesures més efectives de conservació i restauració de les prades marines. Les prades de Posidònia oceanica, que s'estenen des de la superfície fins als 40 metres de profunditat al Mediterrani, estan disminuint a un ritme alarmant i es troben amenaçades tant a nivell local com global per factors com el fondeig d'embarcacions, l'erosió costanera, el canvi climàtic i la invasió d'espècies exòtiques. En moltes regions, aquests impactes han portat a la reducció i fragmentació de les prades de P. oceanica, resultant en canvis estructurals que poden afectar la supervivència o l'elecció d'hàbitat dels peixos juvenils que depenen d'elles.

Aquest estudi subratlla la necessitat d'esforços de restauració que considerin la complexitat estructural per a maximitzar la seva funció com a hàbitat de guarderia. Protegir i restaurar aquests hàbitats no sols ajuda a mantenir la biodiversitat marina, sinó que també assegura que els juvenils d'espècies importants puguin trobar refugi i aliment, contribuint a la sostenibilitat de les poblacions de peixos.

Referència:

Castro-Fernández, J; Hinz, H; Castejon-Silvo, I; Catalán, I.A.; Disdier-Gómez, J-M; Moranta, J; Ruiz-Frau, A; Grau, A; Terrados, J.

"Visual habitat selection by juvenile fish in response to seagrass with different structural complexity"