• Un innovador estudi publicat recentment en la revista Environment, Development and Sustainability revela informació crítica sobre el problema generalitzat de la contaminació per mercuri en les pesqueres de petita escala tropicals. La recerca, realitzada per un equip d'investigadors i estudiants de diverses universitats del Brasil i de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, UIB-CSIC), integra el coneixement ecològic local dels pescadors amb l'anàlisi avançada de xarxes ecològiques per a avaluar l'impacte de la contaminació per mercuri en l'ús de peixos i els mitjans de vida comunitaris al Brasil.

Les pesqueres de petita escala, crucials per als mitjans de vida i la seguretat alimentària de milions de persones en països en desenvolupament, estan cada vegada més amenaçades pels canvis ambientals antropogènics, especialment la contaminació per metalls pesants. La contaminació per mercuri, principalment de la mineria d'or artesanal i les activitats industrials, representa riscos significatius per a la salut, especialment en regions on el peix és una font principal de proteïna i ingressos.

L'estudi se centra en dues regions distintes: el riu Tapajós en la conca de l'Amazones i la badia costanera de Ilha Gran i Paraty. Utilitzant dades d'entrevistes amb 849 pescadors en 64 comunitats, els investigadors van construir xarxes d'interacció soci-ecològica per a identificar les principals espècies de peixos consumides i comercialitzades per aquestes comunitats. Després, van avaluar els possibles impactes de la contaminació per mercuri comparant xarxes que incloïen totes les espècies de peixos amb aquelles que excloïen les espècies conegudes per tenir alts nivells de mercuri.

Imagen: Río Tapajós, un dels llocs on es va a dur terme l'estudi

Els resultats revelen un escenari complex on l'eliminació de peixos contaminats per mercuri afectaria significativament les comunitats pesqueres. En el riu Tapajós, l'exclusió d'espècies contaminades com el tucunaré i els grans bagres portaria a un augment de la pressió de pesca sobre altres espècies, reduint la provisió d'aliments i les oportunitats d'ingressos. Les comunitats costaneres van exhibir una major diversitat d'espècies de peixos, la qual cosa potencialment ofereix més resiliència; no obstant això, espècies clau com els neros van presentar preocupacions significatives.

 "Al nostre planeta, tots els sistemes, siguin naturals, socials o econòmics, estan interconnectats, formant xarxes que se superposen en capes i es relacionen a través d’unes poques entitats clau. En el cas de la pesca, entesa com una activitat cultural, de subministrament i econòmica, aquestes entitats clau estan representades per un nombre limitat d'espècies essencials. Si aquestes espècies es veuen compromeses, el sistema pot col·lapsar a múltiples nivells. Per garantir la seguretat alimentària de les comunitats locals, és crucial enfocar els nostres esforços de conservació i gestió en la protecció d’aquestes espècies", declara Andrés Ospina-Álvarez, un dels signants de l’estudi.

La recerca destaca la necessitat urgent d'enfocaments integrats per a gestionar la contaminació per mercuri i els seus impactes socioeconòmics. Les mesures efectives de mitigació han d'incloure la reducció de la mineria d'or il·legal, el control dels abocaments industrials i la promoció de pràctiques pesqueres sostenibles. A més, augmentar la consciència sobre els riscos del mercuri i monitorar els nivells de contaminació en els peixos són passos essencials per a protegir la salut i els mitjans de vida de les comunitats pesqueres vulnerables.