Els secrets dels ecosistemes costaners: guardians invisibles contra el microplàstic
Un equip de científiques de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats encapçala una anàlisi exhaustiva sobre la presència de microplàstic en praderies marines, manglars i maresmes.
Un estudi científic recent ha posat en relleu la funció crucial dels ecosistemes costaners vegetats, com les praderies marines, els manglars i els maresmes, en l’acumulació i filtració de microplàstic. El treball, realitzat per les doctores Gema Hernán i Fiona Tomas, juntament amb Esther Rodríguez, estudiant de màster a I’IMEDEA (UIB-CSIC), proporciona una revisió detallada de la contaminació per microplàstic en aquests entorns i destaca la seva capacitat com a filtres naturals de partícules plàstiques.
Des de 2011, diversos estudis han abordat la problemàtica del microplàstic en aquests ecosistemes, i n’han investigat l’origen, distribució, caracterització i destinació. Una de les troballes més notables de l’estudi és la distribució geogràfica desigual de la investigació, amb una major concentració d’estudis a l’hemisferi nord i en zones de manglars on s’observa més acumulació de microplàstic, especialment a prop d’àrees urbanes i pesqueres. La revisió destaca que gairebé un 40% dels estudis reporten més acumulació de microplàstic en zones vegetades que en àrees no vegetades, fet que ressalta l’important paper d’aquestes zones com a filtres naturals. A més, es va trobar que els ecosistemes altament degradats presenten concentracions més elevades de microplàstic que aquells que es troben en més bon estat de conservació, i se subratlla la vulnerabilitat dels entorns deteriorats enfront de la contaminació per plàstic.
«Les praderies de fanerògames i els maresmes de les nostres costes es poden convertir en punts calents d’acumulació de microplàstic», assenyala la doctora Hernán.
Imagen: Microplástic a la platja
L’estudi també revela que el microplàstic secundari —fibres i fragments resultant de la degradació de plàstic més gros— és el més comú en aquests ecosistemes. Entre els tipus de polímers identificats, els més abundants són els de menys densitat, com el polietilè, el poliestirè i el polipropilè.
Un dels principals desafiaments assenyalats per les autores és la falta d’estandardització dels mètodes emprats per mesurar i reportar la contaminació per microplàstic. Les diferències en les unitats de mesura, les profunditats de mostreig i els mètodes d’extracció limiten la comparabilitat entre els estudis, fet que dificulta una comprensió més àmplia del problema.
Finalment, l’estudi destaca la necessitat d’investigar de quina manera factors com la densitat de la vegetació, la diversitat d’espècies i la dinàmica hidrològica influeixen en la distribució del microplàstic en aquests entorns. Aquest treball representa un avenç significatiu en el coneixement sobre la contaminació per microplàstic en ecosistemes costaners vegetats i subratlla la importància de continuar investigant per entendre els efectes d’aquest problema a llarg termini.
Aquest treball ha estat finançat per la Fundació BBVA, amb el títol «Dinámica y acumulación del microplástico costero en comunidades fanerógamas marinas: Explorando los sistemas del litoral español».
Referència
Gema Hernán, Esther Rodríguez, Fiona Tomas. Identifying patterns of microplastic accumulation in coastal vegetated habitats: A systematic review and meta-analysis. Science of the total environment.
https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0048969724061412?dgcid=coauthor
Referencia
Gema Hernán, Esther Rodríguez, Fiona Tomas. Identifying patterns of microplastic accumulation in coastal vegetated habitats: A systematic review and meta-analysis. Science of the total environment.
https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0048969724061412?dgcid=coauthor