L’equilibri dinàmic de l’acumulació del fitoplàncton al litoral
Un estudi recent sobre la dinàmica de les aigües litorals aporta nova informació sobre els factors que determinen l’acumulació de fitoplàncton en aquesta zona, amb implicacions importants per a la qualitat de l’aigua i el funcionament dels ecosistemes marins. El seguiment dels corrents i els mostrejos realitzats a la Platja de Palma revelen que la interacció entre el corrent superficial induït pel vent i el flux d’aigües subterrànies al llarg de la costa és clau per comprendre els processos d’acumulació del fitoplàncton, unes petites algues unicel·lulars que de vegades poden generar proliferacions massives, tenyint de marró les aigües del litoral.
Al Mediterrani, és habitual que les aigües litorals experimentin augments sobtats de la biomassa de fitoplàncton, un fenomen conegut com a floracions algals. Aquestes proliferacions es veuen afavorides per les aigües subterrànies riques en nitrats que s’infiltren des dels aqüífers costaners.
L’acumulació de microalgues al litoral varia al llarg del dia, especialment a l’estiu, quan les brises són més freqüents. Les aigües subterrànies, menys denses i riques en nutrients, tendeixen a desplaçar-se cap a aigües obertes, mentre que el vent diürn les reté prop de la costa. Aquest equilibri varia al llarg de la jornada, ja que la intensitat de la brisa tèrmica canvia amb el sol, produint un procés progressiu d’acumulació de fitoplàncton a la costa fins al capvespre, quan el vent s’afebleix i les aigües litorals es dispersen, reduint-ne la concentració.
Aquest estudi és rellevant perquè ofereix una nova perspectiva sobre com factors físics, com el vent i les aigües subterrànies, interactuen per generar aquestes proliferacions de microalgues a la costa. Això és fonamental per interpretar les dades dels programes de seguiment de la qualitat de l’aigua i per mitigar els efectes de les floracions algals. A més, altres substàncies, com els microplàstics i els contaminants, podrien estar subjectes a una dinàmica similar d’acumulació i dispersió.
Accedeix a l’article complet: ScienceDirect.