Un estudi recent publicat a npj Ocean Sustainability, en què varen participar investigadors de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats i l’Institut Espanyol d’Oceanografia, pertanyents al CSIC, destaca les oportunitats i els reptes del comerç internacional de lluç a la recerca d’aliments nutritius i sostenibles. No obstant això, també adverteix del perill que implica la sobreexplotació d’aquest recurs.

Un estudi interdisciplinari recent publicat a npj Ocean Sustainability, amb la participació d’investigadors de l’Institut d’Estudis Avançats, l’Institut Espanyol d’Oceanografia i la Universitat de Santiago de Compostel·la, amb el suport de l’Associació Científica Alimentta i la Fundació Daniel i Nina Carasso, explora les oportunitats i els reptes del comerç internacional de lluç, un recurs alimentari clau situat entre les espècies amb més valor nutricional a nivell global. Tot i que el lluç podria contribuir significativament a la seguretat alimentària, l’estudi adverteix sobre la vulnerabilitat d’aquest recurs alimentari davant canvis econòmics, polítics i ecològics.

En un context de demanda global creixent, el lluç s’ha convertit en un aliment essencial, àmpliament distribuït i comercialitzat. La seva explotació intensiva, però,  planteja importants desafiaments  per a la seva sostenibilitat. De les vint-i-dues espècies conegudes, només sis representen la major part de les captures mundials, que arriben al pic als anys setanta. Des de llavors, les captures han disminuït de forma sostinguda  a causa de la sobrepesca, fet que amenaça la disponibilitat futura d’aquest recurs.

A pesar d’aquesta tendència, el comerç de lluç ha continuat creixent en valor i en volum, tot i que des de l’any 2016 ha mostrat senyals d’estabilització. Espanya és el principal importador mundial de lluç, amb un mercat interconnectat que inclou països exportadors clau, com Namíbia, Argentina, Sud-àfrica i els EUA. Ara bé, l’exportació massiva de lluç des de països com Namíbia o Argentina cap a Europa planteja preguntes sobre els impactes negatius possibles en la seguretat alimentària dels països exportadors. Namíbia, per exemple, té un paper crucial com a proveïdor de lluç per a Espanya, però una gran part del que s’exporta no es destina únicament a satisfer el consum intern, sinó que és processat i/o reexportat a altres països. Aquesta dinàmica planteja dubtes sobre si l’exportació està soscavant la necessitat d’alimentar la població domèstica en favor dels consumidors europeus, i si aquests recursos podrien tenir un ús més estratègic en la pròpia alimentació de les comunitats locals.

Foto: Captura de lluços

L’estudi destaca el valor nutritiu del lluç, ric en proteïnes i àcids grassos essencials, valor que el converteix en un aliment crucial per satisfer les necessitats d’una població mundial en augment, amb la previsió d’arribar als 9.800 milions per a l’any 2050. A pesar de tot, si bé el lluç genera ingressos importants per a països en desenvolupament, aquest enfocament en l’exportació podria afectar la disponibilitat de recursos alimentaris locals i, en darrera instància, la seguretat alimentària d’aquestes economies emergents. La sobreexplotació de les pesqueres i la dependència d’aquests ingressos d’exportació a curt termini podrien tenir impactes negatius a la llarga, tant per al medi ambient com per a les poblacions vulnerables que depenen del peix com a font clau de proteïna i micronutrients.

Els autors suggereixen promoure models comercials més justs que permetin una redistribució equitativa dels recursos. És necessari qüestionar si, per als països en desenvolupament, els beneficis econòmics d’exportar recursos pesquers, com ara el lluç, compensen les potencials repercussions socials i ecològiques que, a més, causen problemes importants de malnutrició. La demanda creixent a Europa, i especialment a Espanya, que actua, no solament com a consumidora directa, sinó també com a redistribuïdora, agreuja les preocupacions sobre si les nacions exportadores sacrifiquen la seva seguretat alimentària en favor dels mercats més rics i més ben connectats globalment.

La conclusió de l’estudi és clara: el futur de les pesqueres de lluç i el seu paper en la seguretat alimentària global dependrà no només d’una gestió responsable, sinó també més equitativa. Serà decisiu trobar un equilibri entre la demanda creixent i la conservació de la biodiversitat, en què la cooperació internacional entre governs, pescadors i responsables polítics serà clau per assegurar la viabilitat d’aquest recurs.

Referència:

Ospina-Álvarez, A., Aragão, G.M., López-López, L. et al. Global hake production and trade: Insights for food security and supply chain resilience. npj Ocean Sustain 3, 52 (2024). https://doi.org/10.1038/s44183-024-00083-5