La tempesta Daniel: el paper crucial de les temperatures rècord de la Mediterrània en la intensificació de la tempesta més devastadora de la seva història
Un estudi recent de l’IMEDEA (CSIC-UIB) i la UIB revela com les temperatures anòmalament altes de la superfície de la mar Mediterrània contribuïren a la intensificació de la tempesta Daniel el setembre de 2023 i la varen convertir en el cicló més mortífer que s’ha registrat mai a la regió.
La tempesta Daniel, formada a partir d’un sistema de baixa pressió el 4 de setembre de 2023, va evolucionar ràpidament al cor de la Mediterrània fins a convertir-se en un medicà, un cicló mediterrani amb característiques tropicals.
Durant la seva trajectòria, va deixar allà on va passar precipitacions sense precedents: a Grècia es varen acumular més de 700 mm en a penes 18 hores, mentre que a Líbia es varen registrar 414 mm en un sol dia a Al-Bayda. Aquestes pluges extremes provocaren el col·lapse d’infraestructures crítiques, la qual cosa desencadenà una catàstrofe humanitària. L’empremta va ser devastadora, amb un saldo estimat d’entre 4.000 i 10.000 víctimes mortals i danys econòmics que superen els 20.000 milions de dòlars.
Un estudi, publicat a la prestigiosa revista npj Climate and Atmospheric Science i en el qual han participat investigadors de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) i de la Universitat de les Illes Balears (UIB), identifica les temperatures elevades de la mar Mediterrània, que assoliren anomalies de fins a 5,5 °C per sobre de la mitjana històrica en algunes zones, com el factor principal que va intensificar la tempesta. Aquestes temperatures proporcionaren energia i humitat addicionals que varen potenciar la intensitat del cicló i les precipitacions extremes.
L’estudi darrere de la tempesta Daniel: metodologies i troballes
Per entendre l’impacte de les altes temperatures de la Mediterrània en la tempesta Daniel, els científics varen fer servir un model climàtic avançat anomenat Weather Research and Forecasting (WRF). Aquest model va permetre simular dos escenaris: un amb les condicions reals de 2023 i un altre en què s’eliminà l’efecte de l’escalfament global en la temperatura de la superfície de la mar.
Entre les troballes més importants de l’estudi destaquen:
- Pluges més intenses i devastadores: les altes temperatures de la mar varen afegir més humitat a l’aire i generaren pluges que no s’havien vist mai. A Grècia, les precipitacions varen trencar rècords històrics, mentre que a Líbia, on la tempesta va assolir característiques tropicals, les pluges varen ser encara més destructives.
- El canvi climàtic com a factor clau: els investigadors confirmaren que l’escalfament global va ser un factor determinant en les temperatures extremes de la Mediterrània, atès que intensificà tant la força com els danys de la tempesta. Sense aquestes anomalies de temperatura, la tempesta hauria estat molt menys severa.
- Precisió en els resultats: el model climàtic va aconseguir reproduir amb exactitud els patrons de pluja registrats durant la tempesta, la qual cosa valida la metodologia i destaca la importància d’aquestes eines per anticipar fenòmens extrems.
Implicacions a llarg termini
La Mediterrània ha experimentat un augment sostingut en els darrers anys, amb rècords consecutius durant els mesos càlids de 2022 i 2023. Aquest escalfament no només intensifica les tempestes tropicalitzades com Daniel, sinó que també amplifica altres fenòmens extrems, com onades de calor i precipitacions intenses a l’Europa central.
«Sense unes temperatures de la mar tan altes, la tempesta Daniel no hauria generat les pluges tan extraordinàriament intenses» apunta Daniel Argüeso Barriga, un dels autors de l’estudi.
Següents passes en la recerca i resposta climàtica
L’equip destaca la urgència de:
- Millorar els models climàtics per incloure-hi interaccions aire-mar en temps real i validar-les amb dades d’alta resolució.
- Incrementar la cooperació internacional per compartir dades meteorològiques i millorar la previsió i la resposta a esdeveniments extrems.
- Aprofundir en la investigació sobre el paper de la temperatura de la superfície de la mar, TSM (en anglès, sea surface temperature, SST) en altres fenòmens similars, com les pluges extremes a l’Europa central o ciclons tropicals en altres regions.
A mesura que les temperatures de la Mediterrània continuïn pujant a causa del canvi climàtic, és probable que la regió experimenti tempestes més intenses. En aquest context, la regió s’enfronta a reptes significatius per adaptar-se a aquest nou paradigma climàtic. Invertir en sistemes d’alerta primerenca, infraestructura resilient i polítiques climàtiques basades en la ciència serà clau per mitigar els impactes d’aquests esdeveniments.
Enllaç a la publicació: https://www.nature.com/articles/s41612-024-00872-2