Comunicació

La suavització dels hiverns repercutirà en el turisme cultural

  • Sergio Alonso, investigador de l’IMEDEA (CSIC-UIB), assegura que el turisme serà menys estacional 

 

Al llarg del segle XXI, els Alps es convertiran en un bon lloc per anar a jugar a golf i el Mar Cantàbric, en un destí de sol i platja comparable a l’actual costa mediterrània. Aquestes prediccions corresponen a un projecte d’investigació que relaciona canvi climàtic i turisme. El seu responsable és Sergi Alonso, catedràtic de Meteorologia de la Universitat de les Illes Baleares (UIB), investigador de l’Institut Mediterrani d’Estudis avançats (CSIC-UIB) i membre del Panel Intergovernamental del Canvi Climàtic de l’ONU (IPCC, per les sigles en anglès). Es tracta d’un dels científics espanyols més destacats en canvi climàtic, ha publicat recentment el llibre ¿Hablamos del cambio climático? (Parlem del canvi climàtic?) i ha visitat Salamanca per oferir un seminari d’investigació organitzat per l’Institut d’Estudis de la Ciència i la Tecnologia (eCyT) de l’Universitat de Salamanca.

El se treball més recent es centra en les repercussions del canvi climàtic en Europa per tot tipus d’activitats turístiques, des del senderisme fins al turisme cultural. Per exemple, el previsible augment de les temperatures farà que en zones amb clima continenta “les onades de fred seran menys freqüents, les temperatures mínimes menys extremes i l’hivern es suavitzarà”, afirma en declaracions a DiCYT.

Això és el que projecte els models climàtics, però el seu treball inclou extreure conclusions socioeconòmiques i sembla que l’augment de les temperatures podria espantar el turisme a Espanya en ple estiu, però contribuiria a una “desestacionalització”, és a dir, que les visites podrien augmentar en altres èpoques de l’any. No obstant això, adverteix que científicament el terme “clima” fa referència a una mitjana de les condicions ambientals, la qual cosa no té res a veure amb el que succeeix un hivern en concret. És a dir, no es pot generalitzar aquesta onada de fred per qüestionar el canvi climàtic provocat per l’home, un fet provat científicament. 

Proves de l’influència humana

“El canvi  de clima sempre ha existit, però ara està passant per altres causes, tenim proves que indiquen que s’està produint per l’activitat humana i tenim proves de què durant la vida d’una persona se poden observar aquests canvis”, indica. Les proves científiques estan als models que permeten simular el clima. “A un model li dic cóm ha de tractar l’activitat humana i reprodueix molt bé el que ha passat amb el clima del planeta. Si després en el model llevo aquesta activitat, em diu el que passaria en el planeta sense l’home. El resultat és que des de mitjans del segle XX és detectable l’impacte que està produint l’activitat humana”, assegura n’Alonso.

De fet, “tothom accepta que les temperatures de Venus són conseqüència de l’efecte hivernacle, ja que són molt elevades respecte a las quals hauria de tenir per la seva posició envers el Sol. Malgrat això, alguns no admeten el mateix principi físic per explicar el que passa a la Terra”. Per això critica que es parli del clima com qui parla sobre futbol, quan en realitat hi ha certeses científiques a les quals remitir-se.

Problemes terminològics
Segons la seva opinió, uno dels problemes és terminològic. Per exemple, “escalfament global” és un error com a terme. “Hi ha gent que pensa que l’escalfament global vol dir que tot s’escalfa i que tot s’escalfa per igual”, assenyala el catedràtic, però realment una de les previsions és que durant un llarg període de temps (milers d’anys) dugui com a conseqüència la desaparició d’un corrent càlid procedent del Perdulari de Mèxic que contribueix a suavitzar el clima d’Europa. Això tindria com conseqüència una disminució de les temperatures a llarg termini al Vell Continent, a pesar que en el conjunt del planeta, efectivament augmenti la calor.

Seguint amb les qüestions terminològiques, Sergio Alonos prefereix distingir entre “canvi de clima” i “canvi climàtic”. El primer s’hauria d’utilitzar de forma general, per una glaciació natural o per l’impacte climàtic produït per un meteorit com el que va extingir els dinosaures. No obstant això, quan l’home juga un paper en l’acció d’alterar les condicions climàtiques, com ara, prefereix la denominació més mediàtica de “canvi climàtic”, que ja es va llençar a la Cimera de Rio fa 20 anys, en 1992.

Després d’estar involucrat en algunes cimeres del clima, considera que aquestes trobades s’han convertit en fracassos polítics. “Des del punt de vista científic són desesperants, perquè el científics i els tècnics tenen les coses clares, però els polítics no s’adonen que quan més triguem en aplicar el mètodes per atallar el canvi climàtic, el cost serà molt major. “És urgent prendre mesures”, conclou Alonso.

Font i imatge: DiCYT