Comunicació

Estudi dels impactes costaners de la tempesta Glòria sobre el nord-oest de la Mediterrània

 

 

Figura: Àrea inundada simulada al Delta de l'Ebre causada per la maror ciclònica. Les línies vermelles indiquen la distància des de la costa

 

 

Esporles, 26 de març de 2020. Investigadors de l'IMEDEA, de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i de la Universitat de Melbourne han estudiat els impactes costaners de la tempesta Glòria, que va afectar la Mediterrània occidental entre el 20 i el 23 de gener de 2020, mitjançant l'ús d'un model numèric d'alta resolució.

 

 

Aquesta tempesta va causar danys severs a instal·lacions costaneres i va batre diversos registres històrics, com el d'altura d'ona significant o el de precipitació acumulada en 24 hores. L'acumulació de l'aigua marina per l'acció de vent, la baixa pressió atmosfèrica i l'efecte de les onades varen assolir valors de fins a 1 m a la costa peninsular i va estar acompanyat, prop de la costa de Dénia, amb onades de fins a 8 m d'alçada significant. D'altra banda, al llarg de les costes de les Balears, l'acumulació d'aigua va ser insignificant i els impactes varen ser generats per onades molt altes que varen aconseguir una alçada d'ona màxima de més de 14 m davant de la costa de Maó.

 

 

La comparació d'aquesta tempesta amb els registres històrics revela que la tempesta Glòria ha estat un dels esdeveniments més intensos que han tingut lloc a la regió durant les últimes dècades i que la direcció de les onades va ser particularment inusual. La simulació realitzada en aquest estudi ha permès quantificar el paper dels diferents forçaments en l'acumulació d'aigua marina a la costa peninsular. A més, l'alta resolució de la malla computacional usat, que va baixar fins a 30 m sobre el Delta de l'Ebre, permet determinar quina part de la inundació de delta té el seu origen a la mar i diferenciar-la de la inundació per part d'aigua dolça. També s'ha analitzat la quantitat d'aigua que va aconseguir la part superior de penya-segats de fins a 15 m d'alçada a la costa est de l'illa de Mallorca per l'acció de les ones generades per aquesta tempesta.

 

 

L'estudi està en fase de discussió oberta a la revista Natural Hazards & Earth Systems Science, per la qual cosa encara es poden afegir comentaris a l'article per millorar-lo.

 

 


Font: IMEDEA (UIB-CSIC)

Més informació: