Comunicació

Les accions humanes amenacen l'estabilitat de les xarxes d'interacció entre les espècies

  • Un equip amb participació del CSIC reclama mesures urgents per abordar el canvi biològic a gran escala
  • El canvi climàtic, les invasions biològiques, la pèrdua de biodiversitat, la fragmentació de l'hàbitat i la sobreexplotació de recursos són algunes de les amenaces

 

 

Foto: Les interaccions entre espècies sustenten la vida al planeta (Autor: Rubén Heleno)

 

 

Esporles, 3 d'abril de 2020. Les accions humanes alteren a tota velocitat la part viva de la planeta i causen «un canvi biològic global molt tangible». Aquesta és una de les conclusions principals d'un treball, amb participació de científics del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), en el qual s'analitza àmpliament la biodiversitat i algunes de les seves amenaces, com el canvi climàtic, les invasions biològiques, la pèrdua d'espècies, la fragmentació de l'hàbitat i la sobreexplotació dels recursos. Els investigadors, que publiquen l’estudi a la revista Web Ecology, reclamen mesures urgents per abordar el canvi biològic a gran escala i protegir les interaccions entre espècies (xarxes tròfiques) que sustenten la vida a la Terra, «sota el risc d'empènyer ecosistemes sencers fora de les seves zones segures».

 

 

«Hem recopilat les evidències que demostren que la majoria dels motors del canvi global, com ara l'augment de la temperatura, les invasions biològiques, la pèrdua de biodiversitat, la fragmentació de l'hàbitat i la sobreexplotació dels recursos, tendeixen a simplificar les xarxes tròfiques en concentrar el flux d'energia al llarg de menys vies, la qual cosa amenaça no solament espècies individuals, sinó també la persistència de la comunitat a llarg termini», detalla Anna Traveset, investigadora del CSIC a l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (centre mixt entre el CSIC i la Universitat de les Illes Balears) i una de les autores de l'estudi.

 

 

Fa 25 anys, un grup de 1.700 científics va advertir de la importància de protegir el que varen anomenar com «xarxa de vida interdependent». Aquests autors temien que la humanitat pressionàs els ecosistemes més enllà de les seves capacitats de sustentar les xarxes vitals i varen descriure que ens aproximam a molts dels límits que la biosfera podia tolerar sense causar-hi danys substancials i irreversibles. El 2017, una segona advertència, signada per més de 15.000 científics de 187 països, destacava la necessitat d'«evitar la misèria generalitzada i la pèrdua catastròfica de biodiversitat». Per això, la humanitat ha de posar en pràctica «una alternativa més sostenible per al medi ambient que centrar-se, com sol fer, en els negocis».

 

 

Senyals d'alerta

 

En aquest nou treball, en el qual col·laboren també científics de la Universitat de Coïmbra (Portugal) i de la Universitat Estatal d’Oregon (EUA), els científics revisen diversos estudis sobre la vulnerabilitat de les xarxes tròfiques davant diferents motors del canvi global. Consisteix en una anàlisi de l'estat de les xarxes arreu del món, la seva capacitat per resistir amenaces externes i els senyals d'alerta primerenca d'un eventual ensorrament. El senyal més important és la simplificació de la xarxa tròfica. Una xarxa simplificada no és solament una xarxa amb menys nodes (espècies), sinó també aquella en què falten moltes de les interaccions (connexions) que hi havia en les condicions originals.

 

 

«Un exemple molt il·lustratiu d'un col·lapse potencial de la xarxa el trobam en la pesca. La forta pressió de manera continuada sobre espècies més grosses afecta els nivells tròfics inferiors. Es produeix, per tant, un efecte en cascada i la xarxa completa s’altera molt fins que l'ecosistema deixa de funcionar de manera estable», indica la investigadora del CSIC.

 

Imatge: fragment d'una cadena alimentària de les Açores, on es mostren les interaccions entre diferents espècies (Autor: Rubén Heleno)

 


Les interaccions solen perdre abans que les espècies, per això és possible comprovar, per exemple, que les llavors de les plantes d'un bosc deixen de ser dispersades pels animals que en menjaven els fruits (pèrdua d'una funció), encara que aquests animals continuïn existint , això sí, en un nombre més baix (pèrdua d'espècies).

 

 

Frenar l'efecte del canvi global

 

Per Traveset, el gran desafiament és mantenir les xarxes tròfiques tan estables com sigui possible. A partir d'un llindar determinat, poden desencadenar canvis bruscos en les comunitats, de vegades sense avisar, i les seves conseqüències en els humans són importants i difícils o impossibles de revertir.

 

 

«Hem de reduir amb urgència la destrucció dels hàbitats, el canvi climàtic i la transmissió d'espècies invasores d'un lloc a l'altre del planeta. Si fem desaparèixer espècies, també desapareixen totes les seves funcions i, per tant, la màquina no funcionarà tan bé o, simplement, deixarà de funcionar. Per fer una analogia, és com si començàssim a llevar peces d'un cotxe a poc a poc; en podem eliminar que no són essencials perquè funcioni, però quan en traguem d’altres arribarà un moment en què el vehicle ja no funcionarà», ressalta la investigadora del CSIC.

 

 

L'estudi assenyala també la necessitat de comprendre més bé les sinergies i compensacions a escala global entre el canvi climàtic i el canvi biològic. «Necessitam continuar investigant les conseqüències que té la pèrdua de les funcions ecològiques, les capacitats de reemplaçament d'aquestes funcions per part de les espècies romanents després d'una pertorbació i l'efectivitat de les restauracions que es fan a diferents zones de la planeta», conclou Traveset.

 

 


Font: IMEDEA (UIB-CSIC)

Més informació: