Comunicació

L'acumulació de posidònia a les platges alberga desenes d'espècies animals

  • Un estudi amb participació del CSIC aprofundeix en el paper d'aquests ecosistemes a les platges sorrenques de Mallorca

 

 

Foto: Els arribatges, que donen sensació de brutícia per a molts de banyistes, actuen com a barrera i són refugi d’espècies animals (Font: IMEDEA)

 

Esporles, 9 de desembre de 2020. Un equip, amb participació d'investigadors de l'IMEDEA (UIB-CSIC), ha descobert que les acumulacions de Posidonia oceanica, la planta marina més important de la Mediterrània, a les platges alberguen desenes d'espècies d'invertebrats, com ara insectes i petits crustacis, entre d'altres. El treball, centrat en tres platges sorrenques de Mallorca durant un any i publicat a la revista Food Webs, s'emmarca en una investigació que té com a objectiu aprofundir en el paper que compleixen aquests dipòsits de plantes marines tan habituals per als banyistes i millorar-ne, doncs, la gestió i conservació.

 

 

 

Quan es desprenen de la planta, les fulles i altres filaments vegetals de Posidonia arriben a la riba de les platges per l'acció de vent i dels corrents marins i formen grans acumulacions de matèria orgànica. Pels científics, aquests dipòsits, anomenats arribadors, són clau per considerar els ecosistemes de transició entre hàbitats diferents, on hi ha importants intercanvis de matèria i energia i on interaccionen diversos processos ecològics, donant lloc a comunitats d'espècies pròpies.

 

 

«A causa de la composició química de les fulles de Posidonia, que contenen nivells elevats de lignina i cel·lulosa i pocs nutrients, aquestes acumulacions poden necessitar setmanes, mesos o, fins i tot, anys per descompondre’s, amb la qual cosa arriben a formar grans dipòsits, condicionen la morfologia de les platges i altern el paisatge», explica un dels autors de l'estudi, l'investigador del CSIC Rafel Beltran, que treballa a l'IMEDEA (UIB-CSIC).

 

 

El treball assenyala que, com a mínim, una vintena d'espècies animals de quatre grups tròfics habiten en les platges sorrenques de l'illa de Mallorca. «Els arribadors compleixen funcions importants en els ecosistemes costaners, com ara retenir l’arena de les platges i proveeixen nutrients a la vegetació dels sistemes dunars. Encara que no són desconeguts pels banyistes ni pels habitants dels pobles costaners mediterranis, el seu paper ecològic ha estat poc estudiat i, durant anys, la fauna que hi habita ha passat desapercebuda», destaca Beltran.


 

No és brutícia, sinó un refugi

 


«Per una banda, volíem determinar la diversitat de la fauna que habita en els arribadors i que hi acudeix per alimentar-se o cercar refugi i, de l'altra, comprendre com els canvis estacionals i espacials condicionen l'estructura d'aquestes comunitats», indica l'investigador del CSIC.

 

 

Segons els científics, el nombre d'espècies d'animals probablement supera la vintena. Aquesta fauna, formada per espècies tant marines com terrestres, són insectes, col·lèmbols, anèl·lids, isòpodes i àcars, entre d'altres. Potser els habitants més coneguts són les puces de platja (Talitrus saltator), uns crustacis habituals a les zones intermareals de les costes mediterrànies. «Aquests no són, ni de bon tros, els més abundants», destaca Beltran.

 

 

A part de la diversitat de macrofauna que habita en aquests dipòsits de Posidònia, els investigadors també han trobat diferències importants en l'estructura de les comunitats en funció de l’estació de l'any. «Trobam, per exemple, que els col·lèmbols són els habitants més abundants en aquests arribadors, i contribueixen, en més del 75%, a l'estructura de les comunitats, especialment els mesos càlids. En un estudi previ, ja havíem observat que el dinamisme dels dipòsits de posidònia era molt variable entre platges i estacions, i ens demanàvem si l'estacionalitat podria condicionar el tipus d'espècies que podem trobar en un determinat moment de l'any, o si platges amb característiques morfològiques diferents podrien albergar les mateixes espècies o no», apunta el científic.

 

 

Segons els autors d'aquest treball, eliminar de manera artificial aquests arribadors té un impacte directe en la biodiversitat dels ecosistemes costaners. «Creiem que entendre bé com funcionen aquests ecosistemes ens ajudarà a planificar millor la gestió de la nostra costa i a poder desenvolupar actuacions més precises i amb el mínim impacte ecosistèmic possible», conclou Beltran.
 

 

 


 

Font: IMEDEA (UIB-CSIC)

Més informació: