Comunicació

Espanya lidera, juntament amb la Xina i el Japó, el comerç mundial de cefalòpodes

  • Un equip de científics liderat per l’IMEDEA (CSIC-UIB) i el CRETUS (Universitat de Santiago de Compostel·la) descriu com és la xarxa global de comerç de cefalòpodes 

 

 

Foto: Cefalòpodes

 

Esporles, 10 de gener de 2022. El comerç global de cefalòpodes és avui una indústria multimilionària, després que els darrers decennis hagi experimentat un creixement enorme (un 416% en el volum de descàrregues des de 1961). Espècies com el pop, el calamar o la sèpia són algunes de les més reconegudes d'una classe d'invertebrats marins que representen un 2,5% de la producció mundial d'aliments procedents de la mar. Un estudi que publica la revista Scientific Reports, del grup Nature, analitza detalladament la importància d'aquest sector, i destaca que Espanya —i especialment la comunitat autònoma de Galícia—la Xina i el Japó són els líders en aquest comerç mundial.   

 

 

El treball està liderat pels investigadors Andrés Ospina Álvarez, de l’IMEDEA (CSIC-UIB), i Sebastián Villasante, del Centre Interdisciplinari de Recerca en Tecnologies Ambientals (CRETUS), de la Universitat de Santiago de Compostel·la. En l'estudi, també hi participen Pablo Pita i Gillian Ainsworth (CRETUS, Universitat de Santiago de Compostel·la), Silvia de Juan (Institut de Ciències de la Mar, ICM-CSIC), Cristina Pita i Fábio Matos (Universitat d’Aveiro). El treball va ser finançat pel projecte europeu INTERREG Cephs and Xefs.

 

 

Malgrat la seva importància ecològica, social i econòmica, ja que contribueix totalment o parcialment als ingressos de milers de famílies en el món, existeixen poques recerques que hagin descrit l'abast i l'escala del comerç global dels cefalòpodes. De la mateixa manera, no existeix fins avui una regulació específica ni sistemes de seguiment que permetin estudiar-ne la traçabilitat. Aquest treball contribueix, per tant, a millorar el coneixement sobre el panorama general de la indústria. Per fer-lo, els autors han analitzat 20 anys de registres recopilats en les bases de dades de comerç de les Nacions Unides.

 

 

8 països, incloent-hi Espanya, dominen el comerç mundial de cefalòpodes

 

Els resultats d'aquest estudi mostren que la major part dels moviments de mercat, en el qual estan involucrats devers 250 països, estan liderats per cinc països asiàtics (la Xina, l'Índia, la República de Corea, Tailàndia i Vietnam), dos països europeus (Països Baixos i Espanya) i els Estats Units. L'article destaca que Espanya forma part del grup capdavanter en el subministrament de cefalòpodes per càpita/dia, això és, la mitjana de l'oferta disponible per habitant al país, només superada per Corea del Sud i al mateix nivell que el Japó i Taiwan.

 

 

L'estudi també assenyala que molts dels cefalòpodes potencialment consumits a Espanya provenen de Mauritània i del Marroc (pop congelat) i l'Índia (calamar i sèpia frescos), mentre que una gran quantitat del pop fresc espanyol s'exporta principalment a Portugal i Itàlia. Aquesta situació és un clar exemple de la gran complexitat de la xarxa mundial de comerç d'aliments marins, en què el producte fresc i de qualitat segueix unes rutes diferents de les de proveir els mercats locals i el producte processat o que ha viatjat grans distàncies és la principal oferta en els supermercats i grans superfícies. Els autors de l'estudi afirmen que destacar aquesta informació té una importància vital en el context actual de canvi global, perquè l'impacte ecològic d'un aliment d'origen marí no solament es deu a l'energia emprada per capturar-lo i produir-lo, sinó també a la distància recorreguda per arribar fins a casa nostra i, fins i tot, al vehicle fet servir per transportar-lo. 

 

 

 

A més de l'anàlisi d'aquests moviments de mercat, la recerca identifica els països o territoris que tenen el paper de principals exportadors i/o importadors, els moduladors, intermediaris o acumuladors, els comerciants més ben connectats i influents, les principals rutes de flux i els punts febles de la xarxa mundial de comerç dels cefalòpodes.

 

 

«El més interessant vindrà ara, perquè podrem fer-nos preguntes basades en els nostres resultats» expliquen Andrés Ospina Álvarez i Sebastián Villasante. I continuen: «Ara serà més fàcil respondre: Com podem millorar les cadenes de subministrament perquè siguin més sostenibles i resilients al canvi climàtic? Quins països han de liderar els sistemes de traçabilitat i verificació de productes? Quines són les rutes que cal monitorar per garantir la seguretat alimentària en aquesta indústria?».

 

 

«Aquesta recerca proporciona informació essencial per avançar envers un comerç mundial de cefalòpodes transparent i sostenible, en el qual la traçabilitat, l’etiquetatge correcte i la seguretat alimentària siguin elements essencials de la gestió, però també d'una indústria pesquera amb efectes veritablement globals», conclouen els autors de l'article, que també remarquen: «Això pot requerir un compromís internacional de polítiques coordinades, mecanismes financers i de mercat adequats, i avanços científics i tecnològics en evolució constant, però els beneficis ecològics, econòmics i socials els superen amb escreix. Adaptar la indústria pesquera i mitigar els efectes del canvi global per a tots els qui en depenen és un dels reptes de la humanitat per aconseguir un futur alimentari globalment sostenible».  

 

 

Per facilitar que qualsevol usuari explori i vegi les xarxes de comerç mundial de cefalòpodes, els autors de l'article han llançat una aplicació web, a la qual hom pot accedir des de:  https://aospina.shinyapps.io/CGTN_app/

 

 

Gráfico que representa las relaciones entre los diferentes países y clústers del comercio mundial de cefalópodos

 

 

 


Font: IMEDEA (CSIC-UIB)

Més informació: