Amb motiu de la celebració de la Diada de les Illes Balears, es durà a terme una sèrie d'entrevistes a diferents investigadors de les Balears, entre ells, a Jorge Terrados, de l'IMEDEA. A continuació, us deixem el programa complet:

Divulgació de la recerca sobre Posidonia oceànica

Dia: 2 de març de 2024

Lloc: Carpa Govern a Parc de la Mar

Presenta i modera: Enric Culat

12h: Nona Sheila Agawin (UIB)

Temes: ecologia de Posidonia oceànica; ecologia de microorganismes associats a Posidonia oceanica que tenen funcions importants (pe fixadors de nitrogen); l'efecte dels factors del canvi climàtic (canvis de temperatura, CO2 a Posidònia oceànica); l'efecte dels contaminants (plàstics i components de cremes solars) sobre P. oceanica i microogranismes associats.

12:15h Jorge Terrados (IMEDEA)

Temes: Una investigació de l’IMEDEA i altres centres de recerca aplica un nou enfocament més eficient a través de models matemàtics de simulació i l'anàlisi de xarxes de connexió per avançar així en la comprensió de la Posidònia oceànica i poder restaurar-la. L'impacte que té la pèrdua de les praderies de posidònia a la biodiversitat local. El paper específic de la Posidònia oceànica a l'ecosistema marí de les Pitiuses. Els avenços tecnològics i les eines innovadores que s'estan utilitzant per monitoritzar i estudiar les praderies de posidònia. Els beneficis econòmics i socials de conservar les praderies de posidònia a Mallorca a llarg termini. La forma per involucrar els sectors turístic i empresarial en la conservació de les praderies de posidònia a Mallorca.

12:30h Damià Gomila (IFISC)

Temes: Un nou estudi impulsat des de l'IFISC i altres centres de recerca mostra que els patrons espacials a les praderies de posidònia, com la Posidònia oceànica, es poden explicar per la interacció del creixement de la posidònia i la reflexió de les onades oceàniques. Els investigadors proposen que aquest mecanisme podria millorar la capacitat d’aquests ecosistemes costaners per reflectir l’energia de les onades, protegint així les costes d’inundacions i de l’erosió. Els autors creuen que la formació de patrons espacials permet que les praderies de posidònia reflecteixin més fortament l'energia de les onades entrants. Això afegeix al seu valor com a formes naturals de protecció costanera contra l’augment del poder de les onades oceàniques induït pel canvi global. Aquest estudi emfatitza encara més la necessitat de protegir aquests crucials ecosistemes costaners, i podria inspirar els gestors costaners a emprar millor les praderies de posidònia com a defenses contra inundacions basades en la natura.

12:45h Joaquim Tintoré (SOCIB)

Temes: Les simulacions numèriques i les capacitats de predicció de corrents del SOCIB i les noves oportunitats dels bessons digitals de l'oceà. Les seves moltes aplicacions, des de temes operacionals com l'optimització del rescat de nàufrags que realitza el SOCIB amb SASEMAR, fins a les rissages amb AEMET i PortsIB. La conservació de la Posidònia oceànica. Una investigació del SOCIB i altres centres de recerca aplica un nou enfocament més eficient a través de models matemàtics de simulació i l'anàlisi de xarxes de connexió per avançar així en la comprensió de la Posidònia oceànica i poder restaurar-la. El disseny d'Àrees Marines Protegides. El paper de l'oceà al canvi climàtic, els canvis en la circulació de retorn meridional de l'Atlàntic (AMOC).

13:00h a 13:20h: Tertúlia amb tots els participants.   Tema:  la necessitat de fer arribar a la societat la divulgació que se fa sobre recerca marina, conservació dels oceans, sostenibilitat...

Abstract

Warming can have dramatic effects on plant phenology and reproduction, with important consequences for reproductive output, plant survivorship, or species dispersal. In seagrasses, vegetative growth through clonal expansion is generally the dominant strategy for meadow maintenance, expansion and recovery, with sexual reproduction strongly differing amongst species, being rare for some, and some times associated with disturbance. Even rarer is the occurrence of pseudovivipary, an uncommon phenomenon in the plant realm, which has only been reported twice before in the marine environment as highly localized phenomena associated with environmental stress. Pseudovivipary is an asexual reproduction strategy whereby plantlets replace sexual reproductive structures, leading to the maintenance of the maternal clones. In summer of 2022, the Mediterranean Sea underwent unprecedented warming, and, associated with it, we observed extensive flowering (100% of sites) as well as pseudovivipary across numerous (>85 % of 36 sites) Posidonia oceanica meadows along the Balearic Islands. Our results support the notion that P. oceanica flowering is triggered under high warming but also, and importantly, this is the first time ever that pseudovivipary is reported across so many locations in a marine plant, and the fate of these plantlets is being monitored by assessing development, survivorship and dispersal through time. Considering the negative impacts that warming can have on seagrass ecosystems, the discovery of widespread pseudovivipary is a critical aspect to consider for understanding mechanisms of resilience in seagrasses.