• Andrés Ospina és investigador contractat Marie Curie a l'IMEDEA (UIB-CSIC)

Foto: Andrés Ospina al seu despatx de l'IMEDEA (Autora: Charina Cañas)

Esporles, 3 d'agost de 2018. Andrés Ospina és llicenciat en Biologia per la Universitat del Valle, Cali, Colòmbia (2004). Després de llicenciar-se va treballar com a professor de secundària i batxillerat, i com a professor assistent d'Ecologia Marina a una prestigiosa universitat colombiana. Posteriorment, va obtenir el Diploma d'Estudis Avançats (2008) i el seu doctorat (2012) per la Universitat de Barcelona. El 2011 va fer estada a l'IMEDEA, i un dels seus codirectors de tesi va ser el doctor Ignacio Català. El 2012 va treballar amb WWF-Mediterrani i després va estar dos anys contractat com a postdoctorat en el Nucli Mil·lenni de Conservació Marina (CCM) de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile (2013). Posteriorment, va comptar durant tres anys amb una beca del FONDECYT (Xile). Des de gener de 2018 és investigador contractat a l'IMEDEA.

A la pregunta «què fas aquests dies?», ens contesta que ara està centrat en el projecte MSCA Co-Trip i que també col·labora en el projecte europeu CERES. Tots dos tenen en comú que intenten dilucidar la manera com el canvi climàtic afecta i afectarà diferents espècies d'interès comercial els pròxims cent anys a Europa. CERES és un projecte que abasta moltes espècies de peixos i invertebrats arreu d'Europa, mentre que Co-Trip se centra en el daurat o llampuga a la Mediterrània, i especialment en les àrees de reproducció, les aigües de les quals que circumden les illes Balears són unes de les més importants.

Actualment, el seu treball consisteix a formular i construir models ecològics que permetin predir la distribució espaciotemporal dels individus usant com a referència les bases de dades de captures de les pesqueres, les bases de dades de creixement individual retrocalculat per mitjà de la lectura d'increments diaris en els otòlits i bases de dades de variables mediambientals obtingudes mitjançant sensors remots, com ara satèl·lits. Pel que fa a treball de camp, solament fa algunes sortides puntuals i programades amb els pescadors recreatius de llampuga, per marcar individus juvenils amb marques satel·litaris i alliberar-los de nou, i així poder estudiar-ne les rutes migratòries.

Ens comenta que, en general, es parla del canvi climàtic com una cosa adversa per a les pesqueries i l'aqüicultura, però que hi ha espècies que se’n veuran beneficiades o que no els afectarà tant com a d’altres. Tenint en compte que el canvi global és una realitat, en aquest moment els esforços es concentren a proporcionar eines i desenvolupar estratègies d'adaptació que permetin els sectors de la pesca i l'aqüicultura preparar-se per als canvis adversos o per als beneficis futurs derivats del canvi climàtic. Una de les hipòtesis de treball que maneja Andreu en el seu projecte és que, per les característiques biològiques i ecològiques del daurat o llampuga, aquesta espècie, de distribució tropical i subtropical, podria trobar en l'increment de la temperatura mitjana de l'oceà una oportunitat per colonitzar noves àrees a latituds més altes (cap als pols) i també establir noves àrees de reproducció. A la Mediterrània nord-occidental, una d'aquestes zones d'expansió podria ser el golf de Lleó, que actualment registra temperatures superficials mitjanes més baixes que les masses d'aigua circumdants, però que en un futur podrien augmentar.

Col·labora amb Inpesca SA (Xile) en uns quants projectes sobre els estadis de desenvolupament primerenc de l'anxoveta, la sardina i el sorell, i com a avaluador de projectes per a l'Institut de Foment Pesquer (IFOP, Xile).

També dedica una part del temps a dirigir la tesi d’una estudiant de doctorat de la Universitat de Barcelona i com a tutor d'una altra tesi de doctorat d'una estudiant de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile.

Escriure publicacions científiques també consumeix part del seu temps. En aquests moments, està a punt d'enviar dos articles i en corregeix un altre, tots relacionats amb la seva investigació a Xile. En col·laboració amb diversos investigadors de l'IMEDEA, també escriu un article sobre connectivitat larval i els efectes que té en les poblacions de peixos en una xarxa d'àrees marines protegides a la costa de Mallorca.

A l'abril va assistir a la reunió anual del projecte Climate change and European aquatic ReSources (CERES), a Portugal, i al juny va presentar un pòster a l’Annual Larval Fish Conference, al Canadà.

Al juliol va ser de visita a Xile per assessorar-hi i avaluar-hi un projecte que investiga el transport i dispersió de les larves d’anxoveta pel corrent d'Humboldt i la manera com aquestes afecten la connectivitat poblacional de l'anxoveta entre el nord de Xile i el sud del Perú. Durant la visita va aprofitar per fer el llançament oficial del documental Larves: Les viatgeres de l'oceà, en el qual va treballar prop d'un any i del qual és productor i director. La idea d'aquest documental és divulgar els resultats de les seves investigacions al país austral.

Font: IMEDEA (UIB-CSIC)