• Josep Antoni Alcover és Investigador Científic a l'IMEDEA (UIB-CSIC)

Foto: J.A. Alcover al seu despatx de Can López (IMEDEA-UIB) (Autora: Charina Cañas)

Esporles, 14 de desembre de 2018. Josep Antoni Alcover (Tonyo) és Llicenciat en Biologia, especialitat Zoologia (1977), i Doctor en Biologia (1983) per la Universitat de Barcelona. Treballa al CSIC des de 1985, inicialment al Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid, posteriorment al Museo de la Plata (Argentina) i finalment, des de 1988, a Palma, on va començar a l'Institut d'Estudis Avançats de les Illes Balears (IEAIB), el qual posteriorment va donar origen a l'IMEDEA.    

A la pregunta «què fas aquests dies?», ens contesta que en aquests moments està treballant amb el projecte 'Canvis holocènics a la biodiversitat animal de les illes de la Macaronèsia i Balears. II', en el qual està com a investigador únic, ja que els col·legues amb els que habitualment treballava s'han anat jubilant (o morint).

El seu interès sempre ha estat centrat en l’estudi de les faunes vertebrades insulars, recents i passades. La seva tesi va estar centrada en l’estudi dels mamífers actuals de les Balears, concretament dels carnívors i rosegadors, encara que també ha treballat amb ratapinyades, insectívors, etc.; a meam: pràcticament amb tots els ordres de mamífers presents a les Balears. Va participar també, de manera notable, en el descobriment de la supervivència del ferreret (Alytes muletensis) a Mallorca.    

Dins el projecte amb el que està treballant actualment s'estan explorant paleontológicamente les Açores i Madeira. En aquests dos arxipèlags s'està trobant una fauna ornítica extinta molt interessant. Madeira i Porto Santo (arxipèlag de Madeira) havien estat explorades fa anys pel Dr Harald Pieper, mentre que d'Açores tan sols existia un treball d'exploració prèvia limitat, si bé la majoria de les illes mai s'havien explorat paleontològicament abans. Els resultats de les noves exploracions han permès obtenir restes fòssils abundants d'espècies no descrites d'aus que es van extingir fa tan sols 600-1000 anys, després de l'arribada dels primers humans a aquestes illes, els quals  hi varen introduïr rates i ratolins que van acabar amb els ocells endèmics, molts de les quals no eren voladors.

En els últims anys, en col·laboració amb diversos col·legues, ha descrit vuit espècies d’aus extintes noves per a la ciència a les Açores i Madeira, i dues més estan en premsa. Les Açores són unes illes tan aïllades que mai varen ser colonitzades pels mamífers terrestres, ni pels rèptils, i originalment només tenien aus i ratapinyades. Els recursos disponibles a aquestes illes eren, abans de l'arribada dels humans, pràcticament monopolitzats pels aucells. A Madeira els aucells eren també els grans beneficiaris de tots els seus recursos, tot i que els compartien amb una sargantana endèmica, introduïda recentment a les Açores.    

Les exploracions paleontològiques a Açores les ha realitzat en col·laboració amb investigadors de la Universidade dos Açores i amb les autoritzacions pertinents de les autoritats portugueses. Un cop realitzats els estudis, els materials són dipositats al Museu Carlos Machado, a Ponta Delgada (Açores) i al Museu d'Història Natural do Funchal, a Madeira, si bé una petita mostra queda conservada a les col·leccions de l'IMEDEA.

Dins de l'actual projecte s'ha publicat la descripció d'una nova espècie de pinsà borroner de les Açores (Pyrrhula crassa), més gran i més robusta que el pinsà borroner comú (Pyrrhula pyrrhula) i que el Priolo de São Miguel (Pyrrhula murina). Un dels articles que té enviat per a la seva publicació tracta sobre les guàtleres de Madeira, Açores i Cabo Verde, i es descriuen tres espècies noves per a la ciència. S'han trobat també les restes d'un petit passeriforme que aparentment pertany a un gènere nou per a la ciència, endèmic de Açores, recentment extingit. Aquest passeriforme sembla estar emparentat amb el passaforadí, si bé encara ha de ser comparat amb altres aus. En total ja porten 11 noves espècies ja descrites o en premsa entre mussols, rasclons, pinsà borroner i guàtleres. En queden moltes més per descriure (mèl·leres, coloms, pinsans, petrells, …).     

Quan Darwin va fer el viatge en el Beagle, a la tornada va passar per les Açores i va escriure que eren unes illes molt boniques però que no tenien una fauna interessant digna de ser destacada. Alcover ens comenta que no és així, que es tracta d'una frase desafortunada de Darwin, ja que a les Açores hi ha una fauna actual summament interessant, amb un gran nombre d'endemismes (insectes, aranyes, mol·luscs, etc.). La fauna vertebrada que hi ha a l'actualitat no és tan interessant com la que hi vivia fins fa uns 1000-600 anys. Darwin va arribar massa tard a les Açores: si hi hagués arribat nou-cents anys abans,  hi hagués pogut contemplar una fauna extraordinària, que no va poder veure i que s'està descobrint gràcies a la feina de Josep Antoni Alcover i dels seus col·legues. Segur que a n’en Darwin li hagués agradat veure la radiació que sembla haver-hi hagut de pinsans, que inclou espècies que havien perdut la capacitat de volar.

D'altra banda, també s'estudia la fauna ancestral que va donar origen a l'anomenada "fauna de Myotragus". Els Myotragus que van conèixer els humans deriven d'una fauna que va entrar a Mallorca fa una mica més de cinc milions d'anys. Actualment Alcover està codirigint la tesi doctoral d'Enric Torres, que versa sobre aquesta fauna.     

En col·laboració amb el Dr Alejandro Valenzuela, antic becari seu a l'IMEDEA, està estudiant les restes d'aucells localitzats a una cisterna del jaciment púnic de l'illot de sa Galera, davant el Portitxol. S'hi han obtingut restes de més de 1600 exemplars de corbs marins adults, superant els 100.000 ossos totals trobats

Foto: Josep Antoni Alcover i Pere Bover sortint de l’excavació paleontològica de la Cova des Pas de Vallgornera

Font: IMEDEA (UIB-CSIC)