Destacat aquesta semana a la revista Science i publicat a Current Biology

Algunes aus marines modifiquen els seus desplaçaments per aprofitar la pesca descartada

• L’estudi demostra com les activitats humanes tenen un gran impacte en el comportament d’aquestes aus marines

• La publicació està liderada per científics del CSIC i de la Universitat de Princeton (EE.UU.)

Mallorca-Barcelona, 12 febrer 2010. L'activitat pesquera humana afecta negativament als ecosistemes marins de moltes formes. No obstant això, se sap que algunes espècies es beneficien de la pesca descartada pels vaixells. Ara, un treball publicat a la revista Current Biology revela alguna cosa més: que les aus adapten els seus desplaçaments a l'activitat dels vaixells pesquers per fer "més rendible" la cerca d'aliments. En un gir sorprenent de la natura, els rebuigs s'han convertit en una mena de fast-food per aquests ocells, ja que és un recurs barat en termes energètics i de baixa qualitat (més contaminat) comparat amb el seu aliment natural.

La investigació es va iniciar el 1999 a l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA), centre mixt del CSIC i la Universitat de les Illes Balears de Mallorca, en el grup dirigit pel professor Daniel Oro, dedicat des de fa temps a l'estudi del ocells marins a les Balears. La publicació està liderada per Frederic Bartumeus, del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) del CSIC, que era a la Universitat de Princeton i a l'Institut Català de Ciències del Clima mentre realitzava el treball. També han participat en el treball altres científics, entre ells Simon Levin, un dels més prestigiosos ecòlegs i membre de la National Academy of Science dels EUA.

CINC ANYS DE SEGUIMENT

Els investigadors han estudiat els desplaçaments durant els períodes d'incubació i reproducció, entre 1999 i 2005, de dues aus marines: la baldriga balear (Puffinus mauretanicus) i la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), espècies en perill d'extinció i en situació vulnerable, respectivament. Les trajectòries de les aus s'han obtingut mitjançant transmissors via satèl•lit incorporades a un total de 28 exemplars.

Els patrons de moviment obtingut suggereixen que aquestes aus adapten el seu moviment a l'activitat pesquera. Tal com explica Bartumeus, "durant els dies en què els vaixells surten a pescar (de dilluns a divendres) les aus no es dispersen tant ni es desplacen tan lluny com ho farien seguint la seva estratègia natural. En aquests períodes les aus redueixen progressivament la seva dispersió concentrant-se en les zones de pesca, on l'aliment és previsible i on el troben amb més rapidesa". En canvi, sense el recurs dels vaixells hi ha més probabilitat que les aus realitzen llargs desplaçaments a la recerca d'aliment.

Normalment, assenyala Daniel Oro, "aquestes aus es desplacen des de la costa balear, on crien, fins a zones d'alta productivitat marina, com el Delta de l'Ebre, i poden cobrir distàncies de centenars de quilòmetres per buscar les seves preses naturals (sardines i calamars), molt impredictibles en l'espai i en el temps". L'investigador del CEAB Frederic Bartumeus conclou que "els resultats obtinguts suggereixen una connexió elemental entre l'explotació local pesquera i els patrons regionals del moviment d'aquestes aus marines".

SUPERVIVÈNCIA I ÈXIT REPRODUCTIU

Quan els arrossegadors pesquen, les aus, que aprenen la localització dels seus caladors, romanen prop de les colònies on les barques els proporcionen aquest aliment fàcil, el que propicia que la seva àrea de farratge sigui menor i el temps de campeig disminueixi, amb la qual cosa poden anar i tornar més sovint de les zones de pesca als nius.

Tot això permet a les aus gastar menys energia en la recerca d'aliment i això comporta, probablement, un augment de l'èxit reproductor i de la seva supervivència. "És, a més, un recurs fàcil per als animals més joves, inexperts o amb alguna tara, que d'altra manera moririen per l'efecte de la competència pel recurs", conclou Oro. No obstant això, “aquest benefici natural de la pesca d'arrossegament queda neutralitzat pel gran impacte que aquesta pesca no selectiva té sobre els fons marins, i que afecta l'equilibri de l'ecosistema”, afegeix Frederic Bartomeus.

L'investigador Daniel Oro, conclou que encara que aquests ocells no depenen del descart per a la seva supervivència "hem de tenir en compte que els organismes busquen reduir la incertesa que els envolta per tal d'augmentar la seva supervivència, ¡que és el que fan les baldrigues menjant peixos sense valor comercial que els pescadors descarten!".

ENTENDRE PER ACTUAR

Entendre el comportament d'aquestes aus és important per intentar frenar el declivi que pateixen les seves poblacions. En el cas de la baldriga balear, endèmica de les illes Balears, és tan acusat que es troba en perill d'extinció.

D'altra banda, el consum de descarts de la pesca d'arrossegament significa que les aus ingereixen organismes que acumulen grans quantitats de contaminants, com metalls pesants, que, al seu torn, els ocells bioacumulen. Si es coneix els llocs on les aus obtenen el seu aliment, aquestes poden servir de biomarcadors per saber on i quan els nivells de contaminants al mar són més grans.

Un altre aspecte important del treball, tal com indica Frederic Bartumeus, "és que mostra fins a quin punt certes activitats humanes en el medi natural poden promoure transicions crítiques a gran escala en les propietats de dispersió (i per tant de transport) d'animals, alguns d'ells grans depredadors com aquestes aus. Molts som conscients dels efectes potencials que el canvi climàtic pot arribar a tenir sobre els patrons de migració de moltes aus però no pensem en l'íntima relació que existeix entre les nostres activitats diàries d'explotació de recursos i els patrons de moviment animal a gran escala".

Segons l'opinió del propi Bartumeus, desfilar el teixit de mecanismes i relacions causals entre el comportament animal i els patrons de moviment a gran escala pot generar aplicacions molt importants en camps com la biologia de la conservació, l'ecologia de la invasió o l'epidemiologia.

En el treball també han participat els investigadors Luca Giuggioli (Universitat de Princeton, EUA i actualment a la Universitat de Bristol, Anglaterra); Maite Louzao (del CSIC, i actualment al Centre Helmholtz d'Investigacions Mediambientals, Alemanya), Vicent Bretagnole (CNRS, França) i Simon A. Levin (Universitat de Princeton).

Bartumeus et al., Fishery Discards Impact on Seabird Movement Patterns at Regional Scales, Current Biology (2010), doi:10.1016/j.cub.2009.11.073