• ?El projecte és pioner en aquesta línia d'investigació ja que no existeixen experiències prèvies que s'hagin realitzat en territori espanyol.

• ?Els primers resultats apunten taxes d'èxit del 80% de supervivència de les plàntules en ambients naturals. 

Mallorca, 9 de juliol de 2010. L'empresa "Contesma & Comprotec, S.L.P" ha rebut aquesta setmana el premi a l'Ecoinnovación per al Desenvolupament Sostenible que concedeix la Conselleria d'Agricultura i Aigua de la Comunitat de Múrcia pel desenvolupament del projecte de I+D+i "Tècniques de recuperació i expansió de les prades de Posidonia oceanica mitjançant reimplant amb llavors" basat en tècniques de restauració d'ecosistemes marins degradats (prades de Posidonia oceanica) per accions antròpiques, desenvolupat conjuntament amb l'Institut Mediterrània d'Estudis Avançats (CSIC-UIB) i la Universitat de Múrcia.

Aquest projecte, iniciat el 2007 i finalitzat el 2009, té com a objectiu general la restauració de les prades de Posidonia oceanica amb noves plàntules obtingudes de llavors naturals. El projecte, finançat pel Ministeri de Medi Ambient, tràfic de determinar les condicions òptimes per a la collita dels fruits de Posidonia oceanica, la seva germinació i la viabilitat del seu trasplantament enmig natural. Es pretén conèixer la millor opció per a la germinació de les mateixes als aquaris, i estudiar quins paràmetres incideixen en la viabilitat de les plàntules trasplantades enmig marí (llum, corrents, herbivoría).

Si les plàntules trasplantades es desenvolupen de forma similar a com ho fan enmig natural -i els primers resultats apunten a taxes d'èxit del 80% de supervivència de les plàntules-, la principal innovació del projecte raurà en la tècnica de restauració d'ecosistemes, facilitant la tasca de recuperació de prades de PÀG. oceanica en períodes relativament més curts que els actuals. Malgrat aquests avenços, el Dr. Marín, de l'UMU, assenyala que "no hem de llançar-nos a promoure la repoblació sinó a continuar|seguir amb l'esperit conservacionista que intentem inculcar als ciutadans, ja que la taxa de recuperació de la Posidonia és molt lenta," de tal manera que una prada afectada "pot tardar diversos segles a tornar a colonitzar la superfície i la seva extensió horitzontal pot ser de cinc o sis centímetres a l'any", concreta. Així doncs, molt a llarg termini, podria recuperar-se també la funció que exerceixen en els ecosistemes litorals, amortidor de l'onatge i dels corrents, depuració de les aigües costaneres, aliment, protecció i substrat d'un elevat nombre d'espècies vegetals i animals d'interès comercial, absorció de CO2, etc.

Tal com reconeix el Dr. Pedro Martínez, director de l'empresa premiada i un dels investigadors del projecte, "estem molt contents i agraïts a la Conselleria d'Agricultura i Aigua per reconèixer els nostres esforços en un projecte pioner en la seva línia d'investigació, com és el desenvolupament de noves tècniques per resoldre problemes mediambientals cada dia més present i preocupant".

El Pacte Social pel Medi Ambient crea els Premis de Desenvolupament Sostenible amb la finalitat reconèixer públicament l'esforç realitzat en matèria de desenvolupament sostenible i contribuir a difondre aquelles experiències d'èxit i idees que puguin ser referents per a d'altres. També recull entre els seus objectius establir un marc d'operació que permeti que les empreses, institucions, organitzacions i col·lectius de la Regió de Múrcia puguin contribuir al desenvolupament sostenible, adquirint voluntàriament compromisos de responsabilitat ambiental més enllà dels límits exigits per la legislació aplicable. Igualment, situa entre els seus grans objectius aconseguir que els esforços ambientals realitzats obtinguin l'adequat reconeixement social i permetin en el seu cas obtenir avantatges competitius.

Noves vies per conservar el tresor de la Mediterrània

A la Mediterrània, les prades de Posidonia oceanica cobreixen entre 25.000 i 50.000 km2 de les àrees costaneres, la qual cosa suposa aproximadament el 25% dels fons marins entre 0 i 40 m Les prades de PÀG. oceanica són components extremadament importants de les aigües europees. La Directiva d'Hàbitats de la Unió Europea (92/42 CEE del 21/05/1992) i la seva posterior adaptació al progrés tècnic i científic a través de la Directiva 97/62/CE del 27 d'octubre de 1997, inclouen a les prades de PÀG. oceanica a l'Annex 1, hàbitat 1120, com a hàbitat prioritari a conservar dins del territori de l'Unión Europea. A Espanya, el Reial Decret de 7 de desembre de 1995 (BOE núm. 310, de 28 de desembre de 1995) recull l'adaptació de la Directiva d'Hàbitat a l'Estat Espanyol. En ell es considera a les prades com|com a sistemes a conservar per al qual s'estableixen mesurades per contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre.

Malgrat la seva protecció oficial, les prades de Posidonia oceanica són molt vulnerables i han declinat substancialment en moltes àrees costaneres a causa de l'increment de la pressió humana en forma d'abocaments de nutrients, sedimentació i pertorbacions mecàniques. La Directiva Marc de l'Aigua ha establert una plataforma comuna en la qual els estats membres tenen l'obligació d'assegurar un "estatus ecològic bo" que correspon a les condicions amb impacte mínim antropogènic. Com a PÀG. oceanica és un organisme perenne, les prades d'aquesta fanerògama reflecteixen les condicions ambientals integrades de forma temporal, i a més és un organisme indicador de la qualitat ambiental. La importància d'aquesta espècie és tal, que el seu estat de conservació serveix per reflectir l'estat del mar.

Així doncs, com indica un altre dels investigadors del projecte, el Dr. Jorge Terrados (Imedea CSIC-UIB), "la present iniciativa és una de les respostes a la creixent preocupació de col·lectius científics, ciutadans i gestors pel progressiu deteriorament de les prades de Posidonia oceanica per l'activitat humana i seus potencialment nefastes conseqüències mediambientals i econòmiques per a l'ecosistema marí costaner de la Mediterrània".

Les primeres aplicacions d'aquestes noves metodologies podrien ser d'interès per a les administracions públiques i per al sector privat, ja que alguns projectes relacionats amb les infraestructures públiques (dessaladores, ampliació de ports de l'Estat, emissaris submarins, parcs eòlics submarins etc.) afecten les prades de Posidonia oceanica bé de forma directa o indirecta. Igualment en el sector privat, les ampliacions de les instal·lacions nàutiques esportives (ampliacions de port, creació de nous ports esportius, infraestructures d'abocament d'hotels a través d'emissaris etc.), poden produir i produeixen afeccions negatives a aquests hàbitats prioritaris de l'ecosistema marí.

Com anteriorment han assenyalat els experts, la ciència aporta solucions a problemes puntuals, però no és la panacea del gran malament que afecta la Posidonia, del que en part tots som responsables.

?Més informació i declaracions:

Mallorca: Servei de Comunicació i Cultura Científica IMEDEA (CSIC-UIB). Tel: 971 61 1516

Múrcia: CONTESMA & COMPROTEC, S.L.P. (Dr. Pedro Martínez). Tel: 968 53 55 58
             Mail: cycmedioambiente@cycmedioambiente.com

             UNIVERSITAT DE MÚRCIA: Dr. Arnaldo Marín (Departament d'Ecologia Aquàtica)
             Mail: arnaldo@um.es

* Poden sol·licitar aquestes i altres imatges en major resolució al correu natalia.martin@imedea.uib-csic.es

_?Traduït automàticament per http://traductor.gencat.cat/text.do