• Un estudi del CSIC preveu que l’encalantiment podria produïr l’extinció funcional de les praderies d’aquesta espècie

• La temperatura de l'aigua a la superfície serà a l'estiu 3,4 graus més elevada de mitjana a final del segle XXI

Mallorca, 21 de maig de 2012. Un estudi realitzat pels investigadors de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) revela que la densitat de plantes de l'espècie marina Posidonia oceanica podria disminuir en un 90 per cent a mitjan segle per l'encalentiment de l'aigua superficial de la mar Mediterrània. Els resultats, que s'han publicat al darrer número de la revista Nature Climate Change, apunten a «una extinció funcional» de l'espècie amb un escenari «moderadament optimista» d'emissió de gasos d'efecte hivernacle.

El treball, que s'ha fet en el marc dels projectes espanyols VANIMEDAT-2, MEDEICG i ESCENARIOS, i del projecte europeu SESAME, examina l'evolució temporal de la temperatura superficial màxima esperada durant el segle XXI a la Mediterrània occidental. Per això, els científics han emprat projeccions de models climàtics globals i dos models regionals.

«Tots els models projecten un ràpid encalentiment de l'aigua superficial de la mar Balear a l'estiu al llarg del segle XXI, la qual cosa donaria lloc a un augment de la freqüència i intensitat de les onades de calor. De mitjana, la temperatura a la superfície de l'aigua durant l'època estival podria augmentar a final del segle XXI en 3,4 graus. A partir de l'any 2050, la temperatura superaria cada estiu els 28 graus i provocaria l'acceleració de la mortalitat de posidònia», detalla Gabriel Jordà, investigador de l'IMEDEA, un centre de recerca mixt entre el Consell Superior d'Investigacions Científiques i la Universitat de les Illes Balears.

La posidònia, de creixement extremadament lent, es caracteritza per la seva longevitat mil·lenària i perquè forma extenses praderies fins als 40 metres de profunditat. Entre els beneficis ecosistèmics de l'espècie destaquen l'enterrament de diòxid de carboni, el reciclat de nutrients, la protecció costanera de l'erosió i l'augment de la biodiversitat.

Les plantes d'aquesta espècie que poblen els fons marins de les illes Balears es troben actualment en regressió, no només per l'encalentiment de l'aigua sinó també per pertorbacions locals com la contaminació o els ancoratges de les embarcacions. Segons l'investigador de l'IMEDEA (CSIC-UIB) Carlos Duarte, l'espècie no té més opcions que adaptar-se, la qual cosa «és poc probable si es consideren les seves baixes taxes de reproducció sexual i mutació», o «disminuir dràsticament fins gairebé extingir-se».

Els científics han examinat la trajectòria de la densitat d'aquesta espècie d'acord amb tres escenaris de mitigació dels efectes. La investigadora de l'IMEDEA (CSIC-UIB) Núria Marbà explica: «La mitigació de les pertorbacions locals el 2010 retardaria l'extinció funcional de les praderies una dècada, però si la mitigació es produís el 2030, l'extinció només es retardaria dos anys. Les accions per mitigar altres pertorbacions locals, malgrat ser beneficioses, només augmentarien modestament la resistència de l'espècie a l'encalentiment marí».

«L'única solució per garantir que aquest ecosistema mil·lenari continuï proporcionant serveis més enllà del segle XXI és la ràpida acció internacional per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle a nivells molt per davall dels considerats en aquest estudi», agreguen els científics.

--------------------
Citar com: G. Jordà, N. Marbà, C.M. Duarte. Mediterranean seagrass vulnerable to regional climate warming. Nature Climate Change. DOI: 10.1038/Nclimate1533.

Font: Dpto. Comunicació CSIC