Mallorca, 8 de juny de 2012.  Un estudi internacional, en el qual han participat els investigadors de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC_UIB), ha donat a conèixer  com els nivells elevats de diòxid de carboni (CO2) agreugen l’estrès derivat dels baixos nivells d’oxigen (O2) a l’oceà. El treball se centra a delimitar la columna d’aigua en la qual la conjunció d’aquests paràmetres limita la capacitat de mantenir la presència d’organismes marins. La recerca, liderada pel Consell Superior d’Investigacions Científiques i la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile, s’ha fet al llarg de la costa xilena i s’ha publicat a la revista Biogeoscience.

Els oceans han absorbit prop del 25 per cent del CO2 emès per l’home, que ha alterat la seva química. Això ha provocat una progressiva acidificació de les aigües, que constitueix una amenaça per als organismes calcificants (coralls i calcificadors planctònics). Emperò, el CO2 també afecta l’eficiència de la respiració aeròbica marina, que depèn de la relació entre els nivells de CO2 i O2 presents a l’aigua.

«Aquest treball posa l’accent en el fet que no només la hipòxia (baixos nivells d’O2) genera problemes de respiració, sinó que els nivells de CO2 també són una amenaça per al procés de respiració aeròbica marina. D’aquesta manera, el gruix de la columna d’aigua que alberga problemes de respiració podria ser encara més gran i, si consideram les prediccions d’increment de CO2 als oceans, la tendència és que segueixi augmentant», explica la investigadora de l’IMEDEA (CSIC-UIB) Eva Mayol.

Els resultats d’aquest treball han revelat que, a causa d’un efecte combinat de concentracions baixes d’O2 i altes de CO, la respiració es veu compromesa entre els 200 i els 400 metres de profunditat, mentre que la biocalcificació continua estant compromesa en gairebé tota la columna d’aigua, excepte en les aigües superficials i en petites parcel·les sota els 600 metres.

«Vist d’aquesta manera, l’acidificació ja no només suposa problemes de calcificació en organismes calcaris, sinó que també és una amenaça per al procés de respiració en organismes aeròbics. Així, els alts nivells de CO2 actuen com una frontissa, que connecta dos importants desafiaments: la respiració i la calcificació», destaca Carlos Duarte, investigador de l’IMEDEA (CSIC-UIB).

Aquest estudi adverteix que si el CO2 segueix augmentant, i les capes superficials de l’oceà assoleixen nivells crítics, la vida marina aeròbica, que viu principalment en aquestes aigües, es podria veure fortament afectada en el procés de respiració i repercutir en organismes importants per a la indústria pesquera.

El CSIC i la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile són membres del Laboratori Internacional en Canvi Global (LINCGlobal). Aquest organisme facilita la interacció entre investigadors iberoamericans amb l’objectiu de comprendre, predir i formular estratègies de resposta a l’impacte del canvi global sobre els ecosistemes marins i terrestres del con sud de Sud-amèrica i de la península Ibèrica.

--------------------------------------------------------

Referència bibliogràfica: Mayol, E., S. Ruiz-Halpern, C. M. Duarte, J. C. Castilla, and J. L. Pelegrí. 2012. Coupled CO2 and O2-driven compromises to marine life in summer along the Chilean sector of the Humboldt Current System. Biogeosciences 9: 1183-1194.

Font: Comunicació LINCGlobal / Departament Comunicació CSIC
Imatges: Comunicació LINCGlobal (CSIC-PUC)