• La datació d’ossos fossilitzats de ratolins trobats a l’illa suggereix que el ratolí domèstic arribà a Madeira abans de l’any 1036, segons un estudi amb participació de l’IMEDEA (CSIC-UIB)

Madrid, 29 Abril 2014. Quatre segles abans de la colonització portuguesa, l’home podria haver arribat a l’illa de Madeira. Així es desprèn d’un treball liderat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) en el qual ha participat l’investigador Josep Antoni Alcover, de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB). L’estudi es basa en la datació d’ossos antics de ratolí trobats en un jaciment fossilífer de Ponta de São Lourenço. Segons els resultats, publicats a la revista Proceedings of the Royal Society B, els ratolins domèstics haurien arribat a l’illa abans de l’any 1036, molt probablement transportats en un vaixell. L’article suggereix que la introducció d’aquesta espècie hauria desembocat en una catàstrofe ecològica.

Fins ara s’havia documentat l’arribada de l’home a Macaronèsia en dues onades successives: una d’aborigen, limitada a les illes Canàries fa dos mil·lennis, i una altra de colonial, des del segle XIV en endavant, que es va produir en totes les illes dels arxipèlags. D’acord amb les dades històriques, els portuguesos varen prendre possessió de Madeira oficialment en 1419, data en la qual es va iniciar la colonització.

L’equip d’investigadors ha analitzat dues mostres d’ossos trobades a Ponta de São Lourenço. La reduïda mida de la primera ha impedit datar-la, però la segona sí que s’ha pogut datar entre els anys 900 i 1030, la qual cosa suposa el testimoni més primerenc de la presència de ratolins a Madeira.

«Les poblacions actuals de ratolí domèstic de Madeira mostren similituds en l’ADN mitocondrial amb les d’Escandinàvia i el nord d’Alemanya, però no amb les de Portugal. Per tant, aquesta segona mostra analitzada dóna peu a pensar que foren els víkings els que varen dur el ratolí domèstic a l’illa. No obstant això, és una conclusió que ha de ser ratificada amb nous estudis morfològics i genètics dels fòssils de Ponta de São Lourenço, ja que fins al moment no hi ha referències històriques de viatges víkings a Macaronèsia», explica Josep Antoni Alcover, de l’IMEDEA (CSIC-UIB).

Impacte ecològic a l’illa

A banda de modificar les dades històriques, la nova datació amplia el marc temporal en el qual es varen produir els canvis ecològics més significatius a l’illa. Segons els investigadors, l’arribada de l’home hauria desencadenat l’extinció d’espècies endèmiques d’aus a l’arxipèlag de Madeira (format per Madeira i Porto Santo).

Una vegada establerta, la població de ratolins, que no difereix gairebé dels ratolins domèstics actuals, hauria assolit una alta densitat deguda al seu potencial reproductiu i a l’absència de rates. La seva activitat predadora s’hauria centrat en els ous i pollets d’aus petites i mitjanes, com la guatlla i la polla d’aigua. Els ossos obtinguts dels jaciments de l’Holocè indiquen que almenys dues terceres parts de les aus endèmiques i dues espècies no endèmiques es varen extingir. També haurien tingut un destacat paper en permetre la prosperitat d’altres predadors com les òlibes.

«La introducció dels ratolins va desembocar probablement en una catàstrofe ecològica, basada en l’extinció d’aus domèstiques i en la modificació de l’ecologia de l’illa quatre-cents anys abans del que es pensava fins ara», destaca Alcover.

---------------------------------------------

Ref. Bibliogràfica: Juan Carlos Rando, Harald Pieper y Josep Antoni Alcover. Radiocarbon evidence for the presence of mice on Madeira Island (North Atlantic) one millennium ago. Proceedings of the Royal Society B. DOI: 10.1098/rspb.2013.3126.

Font: Servei Comunicació UIB/CSIC Dpto. Comunicació. Foto: J. A. Alcover. Video: CSIC Comunicació.