• L'IMEDEA (CSIC-UIB) participa en aquest estudi internacional publicat a la revista Nature

• L'estudi amb milans negres a Doñana mostra la importància del desenvolupament de les habilitats migratòries al llarg de la vida d'un organisme

• El seguiment remot s'ha efectuat amb transmissors via satèl·lit en més de 90 aus durant 364 migracions

Madrid, 25 setembre 2014. Un estudi internacional amb participació del doctor Giacomo Tavecchia, investigador de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), ha observat les  migracions del milà negre i ha comprovat que la supervivència migratòria es basa en la capacitat de millorar les habilitats per fer front a condicions ambientals adverses. Aquest estudi, publicat a la revista Nature, contribueix a aprofundir en el coneixement de la biologia migratòria, molts aspectes de la qual encara són desconeguts. 

«La millora de les capacitats migratòries de les aus al llarg de la seva vida és  resultat de la mort dels individus amb menys habilitats migratòries, que acaben desapareixent de la població», explica l’investigador del CSIC Fabrizio Sergio, de l’Estació Biològica de Doñana. «També és resultat de la millora en les habilitats de cadascun dels individus que varen aconseguir sobreviure com a resultat de l’experiència acumulada».

«En aquest estudi, s’han aplicat transmissors via satèl·lit miniaturitzats a 92 exemplars de milà negre (Milvus migrans), una au rapaç que assoleix els 27 anys d’edat», explica l’investigador. El seguiment s’ha efectuat durant 364 viatges migratoris. «Això ha permès comprovar com l’habilitat per viatjar entre Europa (on cria aquesta au rapaç) i Àfrica (on passa els hiverns) millora progressivament amb l’edat, especialment durant els primers set anys de vida».

«Les aus que varen ser capaces de millorar les seves habilitats per fer front a les condicions ambientals adverses d’aquests llargs periples (els vents en contra i laterals), varen ser capaces de sobreviure i reproduir-se. Per contra, les aus que varen ser incapaces de millorar amb l’edat varen acabar morint». 

Entre les conclusions de l’estudi destaca que «els milans més joves, que tenen entre 1 i 6 anys, mostraren ser menys capaços de fer front a les condicions ambientals adverses que els individus de més edat». Per això, afegeix l’estudi, comprendre com el canvi climàtic i l’acció humana poden afectar la migració dels exemplars més joves podria ser la clau per pronosticar futurs impactes sobre moltes espècies migratòries amenaçades.

--------------------------------------

Fotos: (1-4) Exemplars de milans negres al costat dels seus mapes de migracions observades.CSIC / EBD, F. Sergio.

Font: Web CSIC Dpto. Comunicación / Servei de Comunicació UIB

Ref. Bibliogràfica: Fabrizio Sergio et al. 'Individual improvements and selective mortality shape lifelong migratory performance'. Nature. doi:10.1038/nature13696