Anàlisis genètiques i oceanogràfiques mostren alta connectivitat i diversitat genètica en poblacions de l'endèmica nacra

19/03/2018

  • Els investigadores de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA (UIB-CSIC)) han liderat un estudi sobre l'intercanvi genètic (connectivitat) entre poblacions de nacres de la Mediterrània occidental quan les poblacions estaven encara sanes. Els resultats indiquen que les poblacions estaven altament connectades entre si gràcies a corrents oceanogràfics, i destaquen la població d'Alacant, amb la major diversitat genètica, i la del delta de l'Ebre com una població font (que produeix gran quantitat de larves emigrants).
  • Aquests resultats indiquen que potser les poblacions afectades podran ser recolonitzades per poblacions veïnes com la del delta de l'Ebre, on encara hi ha individus vius gràcies a aquesta alta connectivitat observada.

 

 

 

Foto: Nacra supervivent de l'esdeveniment de mortalitat massiva a Mallorca (Autor: Miquel Cabanellas)

 

 

Esporles, 20 de març de 2018. La nacra, P. nobilis, és una espècie endèmica de la Mediterrània que es trobava de forma habitual, fins a la tardor de 2016, a les àrees costaneres, especialment en praderies de Posidonia oceanica. Un esdeveniment de mortalitat va afectar les poblacions de nacres de l'oest de la conca Mediterrània i provocà la desaparició de gran part dels individus.

 

 

Els investigadors de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de les Illes Balears (UIB), han liderat un estudi sobre l'intercanvi genètic (connectivitat) entre poblacions de nacres de la Mediterrània occidental. La connectivitat és important, ja que la persistència d'una espècie depèn, a més de l'estat de conservació i la mida de les poblacions locals, de l'intercanvi genètic entre poblacions. Aquesta connectivitat permet que es donin recolonitzacions en cas d'extincions locals.

 

 

Els resultats de l'estudi mostren que abans de l'esdeveniment de mortalitat les poblacions de nacres de la Mediterrània oest estaven altament connectades entre si gràcies a corrents oceanogràfics, és a dir, que eren capaces de mantenir cert intercanvi de larves. Aquest flux genètic es mantenia fins i tot entre les poblacions de la Península i les de les Balears, ja que no es trobaven aïllades, tot i la distància entre les illes i el continent. Aquest flux genètic també afecta la diversitat de les poblacions, ja que els individus immigrants aporten nous al·lels que enforteixen la salut genètica. L'estudi destaca les nacres de Calp, Alacant, com una de les poblacions de major diversitat genètica de la Mediterrània. No obstant això, en aquesta població ja no hi ha individus vius després de l'esdeveniment de mortalitat. D'altra banda, assenyala el delta de l'Ebre, a la badia dels Alfacs, com una població font (que produeix gran quantitat de larves emigrants), un fet que ha cobrat significat després de l'esdeveniment de mortalitat massiva que han patit les nacres, perquè és una població on encara hi ha individus vius. Aquests resultats suposen una esperança per a la nacra després de l'esdeveniment de mortalitat, ja que indiquen que potser les poblacions afectades podran ser recolonitzades per poblacions veïnes, com la del delta de l'Ebre, gràcies a aquesta alta connectivitat observada.
 

 


 

Article de referència:

 

Genetic and oceanographic tools reveal high population connectivity and diversity in the endangered pen shell Pinna nobilis. Marlene Wesselmann, Mercedes González-Wangüemert, Ester A. Serrão, Aschwin H. Engelen, Lionel Renault, José R. García-March, Carlos M. Duarte, and Iris E. Hendriks. DOI: www.nature.com/articles/s41598-018-23004-2

 

 

 


Font: IMEDEA (UIB-CSIC)

Més informació: