• Un equip d’investigadors de la UIB, de l’IMEDEA i de la Universitat de Tolosa acaben de publicar el seu treball a la prestigiosa revista científica Geology

Esporles, 4 de juny de 2018. Els investigadors del grup de recerca de Ciències de la Terra de la UIB Guillem Mas i Joan J. Fornós, juntament amb els paleontòlegs de l’IMEDEA Antoni Alcover, Pere Bover i Enric Torres i la geòloga marina de la Universitat de Tolosa Agnès Maillard, acaben de publicar a la prestigiosa revista científica Geology un treball en el qual indiquen que el nivell de la mar Mediterrània va haver de baixar com a mínim 1.200 metres per permetre l’arribada de la fauna Myotragus a les illes Balears durant la denominada crisi de salinitat messiniana. L’índex d’impacte d’aquesta revista al Journal Citation Reports la situa en el primer lloc del rànquing de revistes d’investigació en Geologia, i es tracta, per tant, de la revista més important al seu àmbit. La portada de la revista també reprodueix, al mateix número, una interessant imatge dels fòssils mallorquins estudiats.

La crisi de salinitat messiniana constitueix un esdeveniment excepcional que va tenir lloc a la Mediterrània fa 5,97-5,33 milions d’anys i que es va caracteritzar per un aïllament de l’Atlàntic, amb la consegüent evaporació i baixada del nivell del mar, que va produir un nou balanç hidrològic a conseqüència del qual es varen depositar grans quantitats d’evaporites (sals i guixos) al fons, a la vegada que va tenir lloc una forta erosió de les zones marginals.

L’anàlisi de la fauna fòssil insular del Messinià-Pliocè de les illes Balears juntament amb les dades geosísmiques obtingudes del subsòl marí, han permès al grup d’investigadors obtenir conclusions sobre la magnitud de la dessecació mínima necessària perquè noves faunes terrestres continentals poguessin fer efectiva la colonització del promontori Balear a finals del Messinià.

Han estat identificats dos episodis de faunes insulars diferents al registre fòssil des del Miocè fins al Quaternari a les illes Balears: (i) un primer episodi, l'anomenada associació faunística Gymnesicolagus, es relaciona amb la regressió del Languià-Serraval·lià (Miocè mitjà, ~14 Ma), (ii) el segon episodi, que podríem denominar fauna Myotragus, va començar amb la crisi de salinitat messiniana i s'estén durant tot el Pliocè i el Plistocè, fins a l’arribada dels primers humans.

La investigació, ara publicada, posa de manifest que la fauna terrestre corresponent al segon episodi, va arribar a les illes durant la crisi de salinitat messiniana, tenint en compte que (i) s’han pogut establir relacions filogenètiques entre els nous mamífers fòssils descoberts a les illes i els seus parents continentals messinians més immediats, (ii) l’aparició sobtada en grup d’aquesta nova i variada fauna fan poc probables arribades individuals aïllades fortuïtes a través del mar (natació o deriva aleatòria), (iii) s’ha pogut constatar la presència de trets d’evolució insular incipient (gigantisme, hipsodòncia) en alguns dels nous taxons, i (iv) durant els últims cinc milions d'anys d'aïllament no s'ha incorporat a la fauna fòssil balear cap nova espècie immigrant de mamífer terrestre procedent del continent. Aquestes evidències impliquen necessàriament l’existència d’una connexió mitjançant un corredor terrestre entre les illes i la península Ibèrica.

Tenint en compte (i) que la paleobatimetria estimada a la zona del canal d’Eivissa a finals del Messinià resultava molt semblant a l’actual, (ii) que el promontori Balear pareix haver estat relativament estable en termes de moviments tectònics verticals des de finals del Messinià, (iii) que no es descarta que s’hi hagi pogut produir una lleugera elevació vertical, encara que aquesta es podria haver vist compensada per la subsidència que hi va haver des de finals del Messinià, i (iv) que a la zona del canal d’Eivissa la potència dels sediments plioquaternaris és de fins a 400 metres, podem afirmar que la zona menys profunda del canal d'Eivissa, actualment de 800 metres, va ser com a mínim uns 200-400 metres més profunda durant la crisi de salinitat messiniana.

En el supòsit que la fauna Myotragus hagués travessat per la zona menys profunda entre la península Ibèrica i l’illa d’Eivissa, el nivell de la mar necessàriament hauria hagut de baixar com a mínim uns 1.200 metres per permetre el pas d’aquests colonitzadors terrestres.

Per tant, es va haver d’assolir un mínim de 1.200 metres de reducció del nivell del mar Mediterrani per permetre la colonització de la fauna terrestre de les illes Balears durant la davallada de la mar messiniana, fet que constitueix clarament una nova i sòlida evidència a favor el paradigma o model de conca profunda dessecada a la Mediterrània occidental durant la crisi.

Font: IMEDEA (CSIC-UIB)

Més informació:

• Guillem Mas Gornals, Agnès Maillard Lenoir, José A. Alcover Tomás, Joan J. Fornós Astó, Pere Bover Arbós y Enrique Torres Roig (junio de 2018): «Terrestrial Colonization of the Balearic Islands: New evidence for the Mediterranean sea-level drawdown during the Messinian Salinity Crisis». Geology, vol. 46, núm. 6, https://doi.org/10.1130/G40260.1
• El nivell de la mar Mediterrània va haver de baixar 1.200 metres per permetre l'arribada de la fauna «Myotragus» a les illes Balears (UIB)
• El nivel del mar Mediterráneo tuvo que bajar 1.200 metros para la llegada del Myotragus balearicus, según la UIB (Europapress)
• El Mediterráneo tuvo descendió 1.200 metros para que myotragus llegara a Baleares (ABC)
• El Mediterráneo descendió 1.200 metros para que el myotragus llegara a Balears (Noudiari.es)