Els processos de transport a petita escala són crucials en la variabilitat del fitoplàncton

05/06/2018

  • El fitoplàncton és la base de la cadena alimentària marina i el major consumidor de diòxid de carboni del món
  • El treball ha estat publicat a la revista Scientific Reports

     

 

 

 

 

Esporles, 6 de juny de 2018. El fitoplàncton és una peça clau de l'ecosistema marí, ja que és la base de la cadena alimentària marina i també el major consumidor de diòxid de carboni del món.

 

 

Tot i que l'impacte de les dinàmiques a gran escala en la distribució del fitoplàncton està ben documentat, el paper dels processos de transport a petita escala encara no es coneix bé, en part a causa de la manca d'observacions contínues d'alta resolució.

 

 

Ara, un estudi internacional amb participació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha aconseguit demostrar que els processos de transport a petita escala són crucials per comprendre la variabilitat del fitoplàncton.

 

 

En aquest treball, publicat a la revista Scientific Reports, els investigadors proposen un nou mètode que facilita la interpretació dels mecanismes físics que dinamitzen l'activitat biològica a l'oceà.

 

 

Aquesta metodologia permet calcular, mitjançant un radar d'alta freqüència, el flux geomètric en tres dimensions de les velocitats de la superfície oceànica. D'aquesta manera, el sistema localitza, amb una qualitat de detall mai vista, les zones de convergència i divergència en la distribució de fitoplàncton.

 

 

«Els resultats d'aquest estudi suposen una nova perspectiva en el seguiment d'acumulacions de residus, de concentracions de meduses i d'altres activitats que influeixen en la gestió costanera, com missions de recerca i rescat o el tractament dels vessaments de petroli», explica l'investigador del CSIC Alexandre Orfila, de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (centre mixt del CSIC i la Universitat de les Illes Balears).

 

 

Aquest estudi és una col·laboració hispanofrancesa entre investigadors del Sistema d'Observació Costaner de les Illes Balears, l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats, l'Institut Mediterrani d'Oceanografia, de Marsella, i el Laboratori d'Estudis Geofísics i Oceanografia Espacial, de Toulouse.

 

 

 

 


Font: IMEDEA (CSIC-UIB) y CSIC

Més informació: