• El projecte Antroposi estudia la manera com l'activitat humana afecta les praderies avaluant-ne dues pressions: el pas del trànsit marítim en àrees poc profundes i l'aportació de nutrients dels emissaris submarins

Foto: Les investigadores del projecte Antroposi: Núria Marbà, Iris Hendriks, Raquel Vaquer y Susana Flecha (Autora: E. Soto)

Esporles, 14 de desembre de 2018. El projecte 'Antroposi' de les investigadores de l'IMEDEA Núria Marbà, Iris Hendriks, Raquel Vaquer i Susana Fletxa estudia la manera com les activitats humanes afecten les praderies, i se centra en dos impactes que fins al moment no havien estat estudiats a les Balears: els efectes dels emissaris marins de les depuradores i l'afectació del trànsit marítim, especialment el dels grans vaixells que travessen àrees —com la cadena d'Eivissa— d’una praderia extensa que s'estén des d'aigües profundes fins a aigües molt somes.

En el primer cas, s'han centrat en l'emissari d'aigües residuals de la Savina, que desemboca al parc natural de ses Salines. En el segon cas, volen veure si el pas de vaixells, que solen anar a gran velocitat, aixeca el sediment i crea terbolesa i manca de llum a la praderia, circumstància que impediria el creixement de les plantes i que també podria causar-hi fragmentació per estrès hidrodinàmic.

S'estima que els darrers cinquanta anys s'han perdut més del 30 per cent de les praderies marines de la Mediterrània occidental per diverses raons, però totes estan relacionades amb la ingerència humana.

La Posidonia oceanica és una fanerògama marina que forma praderies que tenen un paper clau en l'ecosistema en què es troben, però les amenaces a les quals es veuen sotmeses —la contaminació de l’aigua, la pesca d'arrossegament, l'ancoratge de vaixells, la urbanització de la costa i els ràpids canvis relacionats amb l'escalfament global— posen en risc la seva supervivència. El 50 per cent del total d'aquesta espècie inventariat a l'Estat espanyol es troba a les illes Balears, i, atès que una de les extensions més grans de la Mediterrània és al parc natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera, conèixer els efectes dels principals impactes sobre aquest ecosistema és crucial per poder establir-hi mesures de protecció i gestió.

Les praderies de posidònia constitueixen hàbitats prioritaris de la Directiva Hàbitats de la Unió Europea, proporcionen una gran quantitat de serveis ecosistèmics, com ara l’oxigenació de l’aigua, la captació de carboni, la protecció davant l'erosió costanera, i afavoreixen la transparència de l’aigua, atenuen la força de l'onatge o serveixen d'hàbitat a un gran nombre d'espècies, entre d'altres, per la qual cosa conservar-les en bon estat és prioritari.

El projecte Antroposi va quedar seleccionat en el primer lloc en la primera edició de Save Posidonia, una iniciativa sorgida del Consell Insular de Formentera que recapta fons destinats exclusivament a la conservació d'aquesta planta marina.

Foto: Recollida de mostres a la praderia de devora l’emissari de la Savina (Autor: Proyecte Antroposi)

Font: IMEDEA (UIB-CSIC)

Més informació: Posidonia, entre barcos y emisarios (E. Soto / El Mundo Baleares)