Un estudi internacional obté genomes mitocondrials del bòvid fòssil endèmic de les Illes Balears Myotragus balearicus

29/05/2019

  • L'estudi s'ha fet a partir d'ossos d'entre 4.000 i 12.000 anys d'antiguitat d'aquest bòvid extingit de les illes Balears
  • Els resultats revelen relacions de parentiu amb un caprí actualment distribuït a l'Himàlaia

 

 

Foto: Crani de Myotragus balearicus procedent de la Cova Genovesa (Manacor, Mallorca) (Autor: Pere Bover)

 

 

Esporles 30 de maig de 2019: La revista Quaternary Science Reviews ha publicat un estudi on s’analitzen 13 genomes mitocondrials complets o parcials obtinguts a partir d’ossos de Myotragus balearicus de fa entre 4.000 i 12.000 anys, procedents de jaciments de Mallorca. Aquest bòvid endèmic, descrit per la paleontòloga anglesa Dorothea M. A. Bate el 1909, va viure a les illes de Mallorca, Menorca, Cabrera i sa Dragonera, i està considerat com a una de les espècies més representatives de les faunes insulars mediterrànies degut a les seves característiques anatòmiques peculiars adquirides al llarg d’un procés evolutiu en condicions d’aïllament que va durar més de 5 milions d’anys. Era un caprí de mida molt petita (els exemplars més grossos feien 50 cm d’alçada), amb una dentició molt peculiar, ulls frontalitzats, cames curtes i robustes i cap reduït, entre d’altres característiques.

 

 

L’anàlisi filogenètic de la seqüència completa d’uns dels genomes ha permés establir que el seu parent viu més proper és el takin (Budorcas taxicolor), un caprí que viu a les muntanyes de l’Himàlaia, alhora que es descarten les seves relacions de parentiu directes amb les ovelles (suggerides per estudis anteriors). Tots els genomes procedeixen de coves de la Serra de Tramuntana. S’han pogut detectar exemplars molt directament emparentats al llarg de 4000 anys, així com diferents línies maternes que vivien a la mateixa zona de forma coetània

 

 

Aquest estudi suposa un avenç en el coneixement d’aquesta espècie emblemàtica de la paleontologia insular a nivell mundial. No tan sols ha permès dilucidar les seves relacions de parentiu sinó que ha permès ampliar l’aplicació de metodologies paleogenètiques a ambients que en principi es consideren poc proclius a la conservació de l’ADN, com són les illes mediterrànies

 

           

El Dr. Pere Bover, investigador ARAID a l’Instituto Universitario de Investigación en Ciencias Ambientales (IUCA) de la Universidad de Zaragoza i el Dr. Joan Pons, científic de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) han liderat aquest estudi, que ha comptat amb la participació de científics de l’IMEDEA, del Australian Centre for Ancient DNA de la University of Adelaide (Australia) i de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) de Barcelona.

 

 

 


Font: IMEDEA (UIB-CSIC)

Més informació: