La moda d'amuntegar pedres perjudica espècies de flora i fauna

06/05/2020

  • Un equip amb participació del CSIC adverteix dels danys que aquesta pràctica de cada vegada més estesa causa a la biodiversitat
  • Els munts els fan fins i tot en àrees protegides, com els parcs nacionals del Teide i Cabrera, entre d'altres
  • Aquestes estructures modifiquen l'hàbitat de diverses espècies que fan servir les roques com a refugi o que depenen del seu microclima
     

 

 

Foto: Munts de pedres al Parc Nacional de Madeira, a Portugal (Autor: Jorge Ferreira)

 

 

 

Esporles, 8 de maig de 2020. La construcció de monticles de pedres, associada al turisme de natura i reflectida en fotografies difoses a través de les xarxes socials, s'ha convertit en una pràctica de cada vegada més estesa a tot el món. Però té unes conseqüències perjudicials per a la biodiversitat. Així ho assegura un equip internacional amb participació d'investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), que adverteix que amuntegar pedres perjudica diverses espècies animals i vegetals, algunes de les quals estan en perill d'extinció.

 

 

En un article publicat a la revista científica Human-Wildlife Interactions, els científics assenyalen que aquests caramulls han estat vists en un bon nombre d'àrees protegides. A Espanya, se n'han trobat al parc nacional del Teide (Tenerife) i al de Cabrera (illes Balears), i a moltes altres àrees naturals, com el parc natural de sa Dragonera i al de ses Salines, tots dos a les illes Balears.
 


Segons els científics, aquestes estructures modifiquen l'hàbitat d'espècies animals i vegetals que usen roques com a refugi o depenen de les condicions de microclima associades. Les pedres aïllades creen condicions especials de temperatura i humitat que són clau per a espècies com insectes, cargols i aranyes, i la disposició de les pedres influeix en la dinàmica entre depredadors i preses o entre competidors.

 

 

Efectes perjudicials

«Aquesta nefasta pràctica té un impacte principalment preocupant en àrees àrides, en què aquestes condicions microclimàtiques són primordials per a les espècies que es refugien davall les pedres. A més, erosionen el sòl i provoquen danys a la vegetació. Per aquesta raó, moure, treure o rompre aquestes pedres pot causar un desequilibri en l'ecosistema», afirma la investigadora de l'IMEDEA (UIB-CSIC) Anna Traveset.

 

 

Els científics descriuen l'impacte potencial d'aquesta pràctica i assenyalen algunes àrees en què han confirmat efectes perjudicials sobre la biota. A l'illa de Madeira (Portugal), l'alteració de l'hàbitat associada a la construcció de caramulls de pedres és una amenaça per a diverses espècies endèmiques amb distribucions molt petites, com l'espècie de molsa Riccia atlantica, «en perill crític », segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa. Les sargantanes endèmiques de Madeira (Teira dugesii) o les de les illes Balears (Podarcis lilfordi i Podarcis pytiusensis) depenen d'aquestes roques per refugiar-se, així com altres espècies d'invertebrats també endèmics.

 

 

«Hi ha diverses espècies que depenen d'aquestes pedres com a refugi i, per tant, demanam a qualsevol persona que visiti àrees sensibles per a la conservació de la naturalesa que no mogui aquestes pedres. Que segueixi les indicacions i intenti reduir el seu impacte al màxim. No és fàcil anticipar les conseqüències que activitats aparentment innòcues, com la construcció d'aquests caramulls de pedres, poden tenir en àrees amb espècies sensibles i amenaçades», adverteix Traveset.

 

 
 

Font: IMEDEA (UIB-CSIC)

Mé informació: