No obstant això, per algunes espècies, com les petites aus marines, les seves zones d'alimentació són difícils de localitzar i continuen sent desconegudes. És el cas de la més petita de les aus marines europees: l’ocell de tempesta europeu mediterrani (Hydrobates pelagicus). Aquestes aus tan petites, que tan sols pesen 28 grams, passen la major part de la vida en mar oberta i visiten únicament els illots on crien en època de reproducció. Formen parelles estables i posen un sol ou a l'any, que incuben durant quaranta dies els dos progenitors, rellevant-se cada 2-5 dies perquè la parella vagi a cercar menjar.

En un estudi recent, publicat a la revista Ardeola, s'han utilitzat dispositius GPS miniaturitzats (~ 0,95 g) per identificar per primera vegada els moviments i àrees d'alimentació dels ocell de tempesta europeus (H. p. melitensis) durant el període d'incubació. Es varen equipar, durant un únic viatge d'alimentació, 43 individus nidificants a l'illa de Benidorm (sud-oest de la mar Mediterrània), on viu una de les principals colònies mediterrànies de l'espècie.

Com que era la primera investigació d'aquestes característiques, a més d'estudiar els viatges d'avituallament en si mateixos, es varen avaluar els possibles efectes negatius dels dispositius de seguiment. Tots els individus marcats varen tornar a la colònia i varen mostrar un bon èxit reproductor, i arribaren a criar amb èxit el seu poll en un 71 per cent dels casos.

Els resultats varen mostrar una variabilitat en la durada i les distàncies recorregudes entre individus. Els viatges d'alimentació varen durar entre 1 i 4,5 dies, amb una distància total recorreguda d’entre 303,14 i 1.726,53 km. Les seves àrees d’espai vital varen cobrir pràcticament la totalitat de sud-oest de la mar Mediterrània, però les d'alimentació es varen concentrar en aigües profundes de la mar d'Alborán i els canons de Cartagena. Fins aleshores, es desconeixia que aquestes zones poguessin ser importants per a l'espècie, i hi ha dades recents de seguiment d'altres colònies mediterrànies que indiquen que podria tractar-se de la principal zona d'alimentació de les poblacions de la Mediterrània occidental. Es tracta de zones altament productives gràcies a la proximitat i entrada d'aigües fredes de l'Atlàntic. Tot i que se situen molt enfora de la colònia de cria, els ocells de tempesta europeus es desplacen fins allà a la recerca d'aliment i són, per tant, àrees que tenen una importància essencial per a l'espècie.