Red Eléctrica de España, el Govern i l'IMEDEA presenten el programa de seguiment i control del Bosc Marí

12/07/2021

L'IMEDEA farà, els quatre anys que venen, controls periòdics de la praderia de posidònia restaurada
Els treballs de seguiment de la plantació corresponent a l’any 2021 mostren que el percentatge de supervivència dels fragments de Posidonia oceanica sembrats es manté per sobre del 90 per cent
L'exposició virtual "‘Posidonia oceanica’. Descobreix els boscos submergits d'una planta única al món" vol difondre el paper essencial d'aquesta espècie a la Mediterrània i a les Balears, on es localitzen 633 hectàrees

Foto: (d’esquerra a dreta) L'investigador de l'IMEDEA, Jorge Terrados, el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, i el delegat territorial de Red Eléctrica a les Illes Balears, Eduardo Maynau

Esporles, 13 de juliol de 2021. Red Eléctrica de España, la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern i l'IMEDEA han presentat avui el programa previst de control i seguiment que duran a terme, els quatre anys que venen, al bosc marí de Red Eléctrica, un projecte pioner a la badia de Pollença per restaurar-hi dues hectàrees de praderia de posidònia degradada. Durant l'acte també han presentat l'exposició virtual ‘Posidonia oceanica’. Descobreix els boscos submergits d'una planta única al món i una iniciativa internacional i innovadora, desenvolupada en aigües de Còrsega, entre equips de recerca francesos, italians i de l'IMEDEA, per comparar les experiències i tècniques respectives en la restauració de l’espècie.

Hi han assistit el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, el delegat territorial de Red Eléctrica a les Illes Balears, Eduardo Maynau, i l'investigador de l'IMEDEA, Jorge Terrados.

Els quatre anys que venen, l'IMEDEA farà un control anual de la plantació —ara en fa el primer— i, en haver acabat, una avaluació final consolidada. Aquest seguiment inclourà tant la supervivència i el desenvolupament vegetatiu del material plantat com l'evolució de l'hàbitat i de la biodiversitat associada a la praderia. Cal destacar que la primera avaluació global d'aquest projecte de recuperació de la praderia de posidònia a Mallorca va revelar una taxa de supervivència del material sembrat superior al 90 per cent. A hores d'ara, com afirma Jorge Terrados, «el bosc marí de REE continua llançant resultats esperançadors. Hem començat a fer el seguiment de la plantació corresponent al 2021 i el percentatge de supervivència dels fragments de Posidonia oceanica sembrats, alguns fa ja més de tres anys, es manté superior al 90 per cent».

Així, els treballs de control i seguiment de les dues hectàrees de praderia de Posidonia oceanica restaurada a la badia de Pollença quedaran a càrrec de l'IMEDEA, després de l'acord previ signat entre Red Eléctrica i el CSIC. Això a banda, la Conselleria de Medi Ambient i Territori i Red Eléctrica mantenen el conveni de suport i protecció del projecte, subscrit el juny de 2017, que serà renovat un cop conclogui el període de vigència.

L'IMEDEA es responsabilitzarà també del vessant ambiental i educatiu del projecte; en aquest últim cas, a través del programa «La posidònia a l'aula».

Per part seva, Red Eléctrica finançarà aquesta fase del projecte amb una aportació de 203.800 euros, que s'afegeix a l'efectuada fins ara, de mig milió d'euros.

El bosc marí de Red Eléctrica és una iniciativa pionera, iniciada el 2018, que ha consistit a sembrar 12.800 fragments de posidònia mitjançant una tècnica innovadora, que inclou les fases de recol·lecció de feixos foliars procedents de la fragmentació natural per la dinàmica marina, la preparació dels exemplars, la sembra i, finalment, la monitorització i el seguiment posteriors. És la primera plantació d'un bosc submarí d'aquestes dimensions a la Mediterrània, una aposta de futur per a la recuperació i conservació d'una espècie que té una importància vital en la preservació dels ecosistemes marins de la Mediterrània i en la lluita contra el canvi climàtic, ja que és un magatzem de carboni orgànic. Eduardo Maynau destaca que «assolim els objectius que ens havíem marcat: aconseguir una restauració exitosa mitjançant una metodologia de referència replicable, que és, a més, un laboratori viu per a la comunitat científica i que obre pas a una bona feina en l'àmbit de l'educació ambiental».

Per part seva, el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, s'ha manifestat «molt satisfet de la col·laboració de la conselleria en un projecte que, any rere any, demostra la seva gran utilitat en la recuperació d'un hàbitat tan valuós com és el de les praderies de posidònia». Mir ha felicitat REE i l'IMEDEA pels resultats i per la internacionalització del projecte. «Una vegada més, les Illes Balears s'erigeixen com a pioneres en conservació de l'entorn. És vital que l'Administració i la comunitat científica continuïn treballant plegades», ha conclòs.

Una exposició virtual per a una planta única al món

Durant l'acte han presentat l’exposició virtual, ‘Posidonia oceanica’. Descobreix els boscos submergits d'una planta única al món, impulsada per Red Eléctrica amb la col·laboració del Govern i amb la coordinació tècnica de l'IMEDEA.

Aquesta exposició mostra, en 3D i de manera interactiva, les característiques de la posidònia, on es localitza, les condicions de vida, la protecció legal de què gaudeix i els consells que ha de seguir el ciutadà per afavorir-ne la preservació. Dedica un apartat al bosc marí de la badia de Pollença i pretén difondre el paper essencial d'aquesta espècie a la Mediterrània i a les illes Balears, on es localitzen 633 hectàrees de posidònia (1.159, a la costa peninsular).

Visitau l'exposició: "Posidonia oceanica. Descobreix els boscos submergits d'una planta única al món" (obriu-la a Chrome).

Internacionalització

Un dels objectius del bosc marí de Red Eléctrica és esdevenir centre d'investigació, ser un laboratori viu obert a la comunitat científica, nacional i internacional. Un primer resultat d'aquesta internacionalització és el projecte RENFORC, la primera campanya de treball del qual ha conclòs recentment en aigües de Còrsega. Liderat per la Universitat de Còrsega, participen en la iniciativa quatre grups d'investigadors que ja havien desenvolupat tècniques de restauració de l'espècie: dos italians (Biosurvey, Universitat de Palerm; ISSD International School for Scientific Diving, Sardenya), el grup francès Thalassa, de la Universitat de Niça, i l'equip de l'IMEDEA.

Aquest projecte pilot s'ha desenvolupat en aigües de la badia de Sant Amanza, a la Reserva Natural des Bouches de Bonifacio, a sud de Còrsega. En aquesta zona, que ha perdut un 16 per cent de la praderia, els investigadors volen comparar l'eficàcia de les metodologies respectives i, si escau, unificar criteris, tant pel que fa a l'efectivitat de la plantació com a l'eficàcia operativa en temps d'execució i costos. Al marge de les diverses tècniques de sembra que desenvolupa cada equip, la diferència principal rau en el fet que, al bosc marí de la badia de Pollença, s'han utilitzat fragments de rizoma de posidònia procedents de la dinàmica marina, sense afectar les praderies, mentre que els altres equips n’obtenen els fragments de plantes donants.

Font: IMEDEA (UIB-CSIC)

Més informació:

Notícies

Red Eléctrica de España, el Govern i l'IMEDEA presenten el programa de seguiment i control del Bosc Marí