Descobert un nou gènere i espècie de cuc cavernícola a una cova d’Alcúdia
Exemplar de Pollentia perezi. Foto: Miquel Àngel Gual per Whitelife Photography
Un equip d’investigadors del Departament de Biologia de la Universitat de les Illes Balears i de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA CSIC-UIB) ha descrit un nou gènere i espècie de cuc anèl·lid escamós marí, pertanyent a la família dels polinòids.
Els exemplars d’aquest nou taxó, que han rebut el nom de Pollentia perezi, varen ser col·lectats originalment per Joan Pérez, espeleobussejador pollencí de la Societat Espeleològica Balear, al qual ha estat dedicada aquesta nova espècie.
La troballa va tenir lloc recentment al fons d’un llac subterrani sense connexions aparents amb la mar situat a una cova de la badia d’Alcúdia (Mallorca). L’aigua d’aquest llac presenta una forta estratificació, és a dir, que l'aigua presenta capes de distinta salinitat que no es mesclen entre si, i el cuc es troba únicament a les capes del fons, a uns 15 metres de fondària, on hi ha una salinitat totalment marina.
Els exemplars de Pollentia perezi assoleixen dos centímetres de llargària i el seu cos és molt aplanat. No tenen ulls ni pigmentació corporal, excepte unes poques taques minúscules disperses, i mostren parapodis (apèndixs que els cucs empren per a nedar o reptar) hipertrofiats. També tenen altres apèndixs sensorials molt desenvolupats, que són adaptacions típiques d’organismes cavernícoles o d'animals del mar profund. A més, presenten un cervell vermell que és visible a través del seu tegument translúcid i, així com altres membres de la família dels polinòids, el dors cobert d’escates.
Els cucs descoberts exhibeixen un conjunt únic de trets morfològics no registrat fins ara a altres membres de la família dels polinòids, la qual cosa ha suposat haver d'erigir un nou gènere per acomodar-los. El nou nom genèric escollit fa referència a Pollentia, l’antiga ciutat romana situada a l’actual municipi mallorquí d’Alcúdia, on s´ha descobert aquesta espècie.
Exemplar de Pollentia perezi. Foto: UIB
De les profunditats de l’oceà a la cova d’Alcúdia
A banda de l’estudi morfològic dels exemplars, els investigadors també han seqüenciat l’ADN mitocondrial i nuclear dels espècimens i n’han fet l’anàlisi filogenètica. Els resultats indiquen que Pollentia perezi no està emparentat amb les altres dues espècies de polinòids cavernícoles conegudes, que viuen a Lanzarote i a les Illes Caicos (Bahames), respectivament, sinó amb cucs escamosos que habiten llocs tan remots com les profunditats abissals del Pacífic o la plataforma continental antàrtica. Aquest fet genera moltes preguntes sobre l’origen, evolució, distribució i adaptacions d’aquestes espècies en ambients tan llunyans i dispars.
Malgrat que l’origen d’aquesta espècie encara ens és desconegut, els investigadors assenyalen que la seva restricció a una única cova és segurament sols aparent, i que futures prospeccions amb tota seguretat la descobriran a altres indrets semblants del nostre litoral. De fet, la cova que l’hosteja estava completament seca i allunyada diversos quilòmetres terra endins de la línia de costa fa tan sols 15.000 anys, durant el darrer màxim glacial, quan el nivell de la mar es trobava uns 134 m per davall de la seva cota actual. És molt probable, doncs, que Pollentia perezi mantingui poblacions a altres indrets cavernícoles costaners de Mallorca, Menorca i Cabrera que, en aquell temps, conformaven una única unitat insular.
Els exemplars de Pollentia perezi estan emparentats genèticament amb cucs que habiten les profunditats abissals del Pacífic o la plataforma continental antàrtica.
A pesar de que el origen de esta especie todavía es desconocido, los investigadores señalan que su restricción a una única cueva seguramente sea solo aparente, y que futuras prospecciones la descubrirán en otros lugares parecidos del litoral.
De hecho, la cueva que lo aloja estaba completamente seca y alejada varios kilómetros tierra adentro de la línea de costa hace tan solo 15.000 años, durante el último máximo glacial, cuando el nivel del mar se encontraba unos 134 metros por debajo de su cota actual.
Es muy probable, pues, que Pollentia perezi mantenga poblaciones en otros lugares cavernícolas costeros de Mallorca, Menorca y Cabrera, que, en aquel tiempo, conformaban una única unidad insular.
Els autors d’aquesta descoberta són la doctora Maria Capa, investigadora dels grups de recerca en Biodiversitat, Sistemàtica i Evolució (Bio6Evo) i en Ecologia Marina i Sistemàtica (MarES) del la UIB, i els doctors Joan Pons i Damià Jaume, científics titulars de l’IMEDEA (CSIC-UIB). Els resultats d’aquesta descoberta s’han publicat recentment a la revista científica Zoological Journal of the Linnean Society.
Equip investigador: Joan Pons, Maria Capa, Damià Jaume i Joan Pérez. Foto: A.Costa/UIB
Referència bibliogràfica
Capa, M.; Pons; J. i Jaume, D. Discovery of a new scale worm (Annelida: Polynoidae) with presumed deep-sea affinities from an anchialine cave in the Balearic Islands (western Mediterranean). Zoological Journal of the Linnean Society, Volume 196, Issue 1, September 2022, p. 479–502. https://doi.org/10.1093/zoolinnean/zlac046
Notícies relacionades: