Els peixos conill amenaçan l’ecosistema mediterrani

17/12/2014

  • Un estudi internacional amb participació de l’IMEDEA (CSIC-UIB) adverteix que la dominància d’aquestos peixos invasors ha reduït en un quaranta per cent la presència general d’espècies a la Mediterrània

 


Mallorca, 18 desembre 2014. Els peixos conill tropicals que han devastat els boscs d’algues a la Mediterrània oriental representen una gran amenaça per a tota la conca mediterrània si la seva distribució es continua expandint a mesura que el clima s’escalfa. Així ho adverteix un estudi recent elaborat per un grup internacional d’investigadors amb participació de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) i el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CSIC).

peixconill«Hem pogut identificar dues zones clarament diferenciades: una zona temperada on els peixos conill són abundants i altres més fredes en les quals no hi ha aquests peixos o s’hi troben en molta poca abundància. Les zones amb dominància  dels peixos conill es caracteritzen per un paisatge de greda, on hi ha hagut una pèrdua molt important d’abundància i nombre d’espècies. S’ha arribat a una reducció del seixanta per cent en els cas de les algues i els invertebrats, i al quaranta per cent si parlam del nombre general de presència d’espècies», indica la investigadora de l’IMEDEA (CSIC-UIB) Fiona Tomas, coautora principal d’aquest estudi, destacat en el número de novembre de la revista Journal of Ecology.

Primer plano de pez conejo.
Autor: Zafer Kizilkaya en Journal of Ecology


 

Els membres de l’equip, liderats per las doctoras Fiona Tomas (IMEDEA CSIC-UIB) i  Adriana Vergés, de la Universitat de Nova Gal·les del Sud (Austràlia), varen mostrejar més de 1.000 quilòmetres de costa de Turquia i Grècia, on els peixos conill tropicals s’han convertit en l’espècie dominant d’ençà que arribaren a la regió a través del Canal de Suez. Va ser l’any 1927 i l’any 1956 quan es va tenir coneixement de la presència de les dues primeres espècies de peixos invasors tropicals a la Mediterrània oriental, i recentment s’ha descobert que habiten també tant a Croàcia com al sud de França. Amb l’escalfament de la Mediterrània, els peixos Siganidae estan ampliant la seva gamma cap a l’oest, i posen en risc altres ecosistemes poc profunds.

 

Per saber per quin motiu els boscs d’algues han anat desapareixent a la Mediterrània oriental, l’equip científic va filmar una sèrie d’experiments en els quals es registraven les taxes d’alimentació de peixos conill tropicals i altres espècies. «Per a sorpresa nostra, vàrem poder comprovar que els peixos temperats de fet tenen taxes de consum més grans que els peixos tropicals. La pèrdua d’aquestes algues no és deguda a una taxa de consum més gran dels peixos tropicals, sinó que és el resultat de comportaments alimentaris complementaris entre les dues espècies tropicals. Mentre els peixos temperats només consumeixen algues adultes, els tropicals consumeixen algues tant en estadis adults com juvenils. D’aquesta manera, una espècie elimina les algues adultes i l’altra les joves, la qual cosa impedeix la recuperació de les comunitats», explica la investigadora de l’IMEDEA (CSIC-UIB).

 

La presència de peixos tropicals en sistemes temperats afavorida per l’escalfament de la mar no és un fenomen aïllat de la Mediterrània, sinó que esdevé arreu del món (Austràlia, Japó, Estats Units, Sud-àfrica), però els impactes de la seva invasió  de moment són evidents, sobretot, a la Mediterrània oriental i al Japó.

map

Mapa del mundo que muestra esquemática de la circulación a gran escala , los cambios en la distribución de  peces herbívoros tropicales y los impactos ecológicos en amplias regiones donde se han registrado signos emergentes de la tropicalización de las comunidades marinas templadas.
Fuente: http://rspb.royalsocietypublishing.org/content/281/1789/20140846

 

La investigadora de l’IMEDEA (CSIC-UIB) també ha participat juntament amb altres membres del mateix equip internacional en un altre estudi científic, publicat a Proceedings of the Royal Society of London B, que corrobora aquests fets i que ha detectat que més del quaranta per cent de les algues i els llits d’algues al sud del Japó han desaparegut des de 1990. Aquest fenomen és conegut al Japó com a isokaye, i les espècies tropicals en semblen ser les principals responsables.

 

«La pèrdua de boscs d’algues és preocupant, perquè es tracta de comunitats crítiques per a nombroses espècies –per exemple, és l’hàbitat de juvenils de moltes espècies de peixos– i alberguen una gran diversitat, com els boscs terrestres», destaca la doctora Fiona Tomas.

 

Aquests dos treballs, fets per un equip científic compost per investigadors d’Austràlia, Espanya, Turquia i Grècia, destaquen la importància d’entendre com les interaccions entre distintes espècies canvien i evolucionen en el context del progressiu canvi climàtic. «No hem d’oblidar que l’exemple de la Mediterrània és molt important per poder predir el que pot passar en l’àmbit global amb l’expansió dels peixos tropicals», conclou la investigadora de l’IMEDEA (CSIC-UIB).
----------------------------------------------------------------
Referències bibliogràfiques:

- Vergés, A., Tomas, F., Cebrian, E., Ballesteros, E., Kizilkaya, Z., Dendrinos, P., Karamanlidis, A. A., Spiegel, D., Sala, E. (2014), Tropical rabbitfish and the deforestation of a warming temperate sea. Journal of Ecology, 102: 1518–1527. doi: 10.1111/1365-2745.12324

- Adriana Vergés, Peter D. Steinberg, Mark E. Hay, Alistair G. B. Poore, Alexandra H. Campbell, Enric Ballesteros, Kenneth L. Heck, David J. Booth, Melinda A. Coleman, David A. Feary, Will Figueira, Tim Langlois, Ezequiel M. Marzinelli, Toni Mizerek, Peter J. Mumby, Yohei Nakamura, Moninya Roughan, Erik van Sebille, Alex Sen Gupta, Dan A. Smale, Fiona Tomas, Thomas Wernberg, Shaun K. Wilson; The tropicalization of temperate marine ecosystems: climate-mediated changes in herbivory and community phase shifts. Proceedings of the Royal Society of London B: Biological Sciences2014281-20140846; DOI: 10.1098/rspb.2014.0846.

Font: IMEDEA (CSIC-UIB)/Servei Comunicació UIB/University of New South Wales