•  Ana Sanz és Postdoc del Govern Balear a l'IMEDEA (UIB-CSIC)

Foto:  Ana Sanz al seu despatx de l'IMEDEA (Foto: Charina Cañas)

Esporles, 16 de març de 2018. Ana Sanz és llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat Miguel Hernández d'Elx (2003) i doctora en Biologia per la Universitat de les Illes Balears (2009). Treballa a l'IMEDEA de manera més o menys ininterrompuda des de 2005, en què hi va fer la tesi, fins a 2009, tot i que els cursos de doctorat els va fer a la Universitat d'Alacant. Després va estar un quant temps col·laborant amb la Universitat Miguel Hernández, mentre esperava incorporar-se amb un contracte Marie Curie al Centre d'Ecologia Funcional i Evolutiva de Montpeller (França), on va estar dos anys. Després d'aquest període va treballar tres anys a l'Estació Biològica de Doñana i més tard ha tingut contractes molt curts a l'IMEDEA i a la Universitat Miguel Hernández. Des de febrer de 2017 treballa de nou a l'IMEDEA amb un contracte postdoctoral, del qual li queden onze mesos, del programa Vicenç Mut del Govern balear.

 

A la pregunta de qué fas aquests dies?, ens contesta que en aquests moments el seu projecte postdoctoral es basa en l'estudi de la invasió del mosquit tigre (Aedes albopictus) i el morrut (Rhynchophorus ferrugineus) a Mallorca.

Pel que fa al mosquit tigre, sobre el qual just ara en revisa un article, avalua els factors a petita escala que determinen la seva distribució a Mallorca.

Pel que fa al morrut roig, està en espera que li acabin de passar dades de l'Ajuntament de Palma per avaluar la seva dinàmica en palmeres municipals: com és l'afecció d'un any per l'altre, com afecten els tractaments, etc.

 

Al marge del seu projecte postdoctoral, també porta el seguiment de colònies d’ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus), tant a Benidorm, on just ara comença a muntar la campanya d'aquest any al cap de setze anys fent-ho, com a s’Espartar (Eivissa), on col·labora des de fa cinc anys. Aquests dies està demanant permisos i organitzant les campanyes. Té la sort de comptar amb l'ajuda del personal dels parcs: ella en realitat està de suport quan cal anellar, és a dir, una setmana molt concreta, i s'encarrega de l'anàlisi de dades, el disseny de la campanya i l'organització, però realment la feina de seguiment in situ la fan principalment ells.

Foto:  Ana Sanz en plena campanya de seguiment de l’ocell de tempesta a Benidorm (Foto: Ana Sanz)

Actualment té a càrrec seu un estudiant de màster de la Universitat de Lund (Suècia), que aquests dies fa treball de camp a les Canàries. En el seu projecte avaluen l'efecte que han tingut les actuacions que es varen dur a terme en el marc del Projecte Life de Conservació del Guirre, la subespècie canària de l’aufrany comú, per veure quines han estat les mesures clau per augmentar la supervivència de l'espècie.

 

També té a càrrec seu un estudiant de tesi compartit amb Martina Rodet, de la Universitat de Sevilla, i Pepe Tella, de l'Estació Biològica de Doñana. A la seva tesi estudia els processos de dispersió de la lechucita de les vizcacheras (Athene cunicularia) a l'Argentina. És com un mussol americà diürn que cria en forats a terra i que des de fa unes quantes dècades ha començat a colonitzar ciutats.
 

La setmana passada va estar en un curs sobre models de distribució d'espècies a l'Institut de Ciències del Mar (CSIC) de Barcelona.

Pel que fa a congressos, l’han convidada a fer una conferència plenària al 14th International Seabird Group Conference sobre ocells marins, que tindrà lloc a Liverpool (Anglaterra) el mes de setembre que ve. 

Font: IMEDEA (UIB-CSIC)