• Un estudi científic del Laboratori d'Ecologia de Poblacions de l'IMEDEA (CSIC-UIB), argumenta que el menjar que els humans posen a disposició dels animals, a través d'activitats com l'agricultura, la ramaderia, la pesca comercial i el comerç, ha donat forma a molts dels ecosistemes del planeta tal com els veiem avui.

Mallorca, 31 de gener de 2014. Des dels temps dels caçadors-recol·lectors fins a les societats neolítiques -i especialment als països desenvolupats contemporanis- els humans hem aportat (voluntàriament o involuntària) aliment a una gernació d'espècies animals, alterant comunitats i ecosistemes. Un estudi científic, publicat a la prestigiosa revista Ecology Letters, explica que hi ha espècies que són més hàbils en l'explotació d'aquestes restes de menjar que altres, cosa que pot afectar l'estabilitat de les comunitats i les xarxes tròfiques mitjançant l'alteració de la competència per interferència -la que es produeix per la disponibilitat del menjar, la reproducció o un hàbitat concret, per exemple- i les interaccions depredador-presa.

Les espècies que s'aprofiten del menjar d'origen humà han incrementat els seus efectius en llocs concrets, principalment per mor de la predictibilitat espaial i temporal relativament major de l’oferta d'aquests deixalles o subsidis alimentaris. El Dr Daniel Oro (IMEDEA CSIC-UIB), co-autor de l'estudi, assenyala que "molts processos ecològics que afecten poblacions, comunitats i ecosistemes, com ara la resiliència, els llindars d'extinció, les dinàmiques de transició i les diferents formes de competència, es poden explorar mitjançant la comparació dels sistemes subsidiats enfront dels no subsidiats ".

Alguns exemples de situacions en que grans quantitats de subsidis tròfics es posen a disposició de les espècies animals inclouen els descarts de la pesca, les restes orgàniques d’abocadors o d'atropellaments, els femers (que contenen suficients residus comestibles per atraure un 20 - 30% de tots els mamífers i aus d’una regió, especialment les espècies omnívores i carnívores) o les llavors que s'ofereixen a les aus en les menjadores dels jardins del primer món. Alguns estudis han demostrat que aquest menjar extra afecta diversos trets de la història de la vida de les espècies (per exemple, la fecunditat i la supervivència) i incrementa la capacitat de càrrega dels ecosistemes. De manera més subtil, les activitats humanes -com l'agricultura, la silvicultura i la ramaderia- han subsidiat algunes espècies de manera involuntària, mentre que al mateix temps n’han perjudicat d’altres, des d’insectes fins a grans depredadors. 

El Dr. Oro, Professor d'Investigació del CSIC a l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA CSIC-UIB), remarca que "la recerca orientada cap a l'avaluació dels efectes dels subsidis tròfics antròpics sobre la dinàmica de les poblacions animals pot millorar enormement la nostra comprensió del paper de la disponibilitat d'aliment en els estudis ecològics i evolutius de les comunitats i xarxes alimentàries, més enllà de les limitacions dels estudis experimentals".

(...)