• L’IMEDEA (CSIC-UIB) organitza dues reunions clau per al sistema nacional d’observació marítima: una amb els experts de la Xarxa Ibèrica de Radars HF i una altra amb els membres dels projectes científics per al control i seguiment de vessaments a l’oceà.

Mallorca, 24 febrer 2015. Mallorca es convertirà els dies 25 i 26 de febrer en un punt calent en l’estudi de l’oceanografia operacional. Gràcies a la col·laboració entre l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), la Direcció General d’Universitats i Recerca del Govern de les Illes Balears i la ICTS-SOCIB, es duran a terme dues trobades clau per a l’estat actual i futur de la recerca oceanogràfica nacional i internacional.

El dimecres 25 de febrer tindrà lloc al port de Portals la III Reunió del Grup Ibèric de Radars HF, en la qual participaran més d’una quinzena d’institucions internacionals capitanejades per Ports de l’Estat, els gestors dels sistemes HF, usuaris prioritaris i proveïdors d’aquesta tecnologia.

El radar HF (High Frequency, alta freqüència) és una tecnologia que permet, mitjançant estacions ubicades a terra, elaborar mapes de corrents superficials i mesurar l’onatge. De la mateixa manera que el radar convencional, com el que s’utilitza per al control del trànsit aeri, el radar d’alta freqüència es basa en l’emissió d’ones electromagnètiques i l’estudi del seu eco després que impactin en el blanc que s’analitza, en aquest cas la superfície de la mar. La diferència fonamental es troba en la freqüència d’aquestes ones.

A les illes Balears es disposa d’un radar HF des de fa tres anys, operat pel SOCIB i en el qual participa el Departament de Tecnologies Marines, Oceanografia Operacional i Sostenibilitat (TMOOS) de l’IMEDEA (CSIC-UIB). El sistema forma part de la Infraestructura Cientificotècnica Singular d’Observació SOCIB, i està finançat pel Govern d’Espanya i el Govern de les Illes Balears. Com informa el doctor Alejandro Orfila, cap de l’equip TMOOS de l’IMEDEA (CSIC-UIB), «el radar d’alta freqüència del SOCIB consisteix en dues estacions radials amb antenes orientades cap al canal d’Eivissa; una antena està localitzada a la costa oest de l’illa d’Eivissa i una segona antena està localitzada a la costa oest de l’illa de Formentera».

      Representación del fenómeno Bragg                          Información RadarHF del Canal de Ibiza en la App de SOCIB.

El doctor Joaquim Tintoré, director del SOCIB,  explica que «cada antena emet un senyal d’alta freqüència, que impacta sobre la superfície rugosa de la mar. L’antena capta el senyal reflectit en el moment en el qual l’ona dispersadora tingui una longitud d’ona que sigui la meitat del senyal emès. Aquest fenomen, conegut com a principi de Bragg, ens permet conèixer la longitud d’ona, el període i la direcció de moviment de la superfície de la mar. Addicionalment, podem calcular la velocitat radial (cap a fora o cap a l’antena) de la superfície deguda a la diferència de freqüència Doppler de l’ona reflectida». L’estació central, localitzada a les oficines del SOCIB, rep les dades radials de les dues estacions i les converteix en un camp 2D de velocitats totals.

Un dels avantatges del radar d’alta freqüència és el seu abast, que pot arribar a dos-cents quilòmetres. El coneixement dels corrents i l’onatge derivat d’aquesta tecnologia té múltiples aplicacions, entre les quals cal destacar:

• El coneixement estadístic del medi marí (onatges i corrents) amb vista a l’enginyeria marítima i a la gestió integral de zones costaneres
• La gestió de crisis derivades d’esdeveniments associats a la contaminació marítima accidental (per exemple, els vessaments d’hidrocarburs)
• La detecció d’infractors en casos de contaminació marítima intencionada (per exemple el vessament de les sentines dels vaixells)
• Els estudis de biologia i pesqueries (per exemple, el transport de larves)
• Els ajuts a la navegació (per exemple, les condicions en les bocanes dels ports)
• La gestió de riscs (per exemple, l’obtenció de dades d’onatge en moments en els quals hi hagi dificultats per mantenir boies operatives).

El dijous 26 de febrer, la Universitat de les Illes Balears acull el segon esdeveniment oceanogràfic, dedicat als usuaris finals del projecte MEDESS-4MS. El projecte, que s’emmarca en el programa de cooperació territorial de la Unió Europea MED, millorarà la competitivitat i la cohesió territorial de les regions mediterrànies d’acord amb una lògica de desenvolupament sostenible.

El servei MEDESS-4MS, que integra informació en temps real, proporcionarà una eina de gran valor per a la detecció precoç i el control eficaç de les crisis relatives als vessaments a la Mediterrània i les marees negres que se’n deriven.

Fes clic a sobre de la imatge per veure el vídeo

Els països beneficiaris d’aquest servei MEDESS-4MS són Xipre, Grècia, Montenegro, Itàlia, Malta, França i Espanya. Des d’una perspectiva exclusivament espanyola, en el projecte MEDESS-4MS col·laboren l’IMEDEA (CSIC-UIB), l’ICM-CSIC, Ports de l’Estat, INNOVAMAR i l’APBA.

Al llarg del dia , els científics analitzaran l'evolució, estat actual i perspectives futures de l'oceanografia operacional aplicada al seguiment d'abocaments. 

Més informació sobre aqueste projecte a la nostra Web.
----------

Traducció catalá: Servei Comunicació UIB