• Els ocells de les illes Galápagos inclouen més de 100 espècies de flors en la seva dieta per compensar l’escassetat d’insectes típica de les illes oceàniques, segons un estudi de l’IMEDEA (CSIC-UIB) publicat a Nature Communications 

   
Foto 1: Un pinzón terrestre pequeño (Geospiza fuliginosa) poliniza las flores del arbusto común Bursera graveolens en Galápagos. Crédito: Ruben H. Heleno.
Foto 2: El pinzón Geospiza fortis poliniza las flores del cactus endémico Opuntia galapageia./ Ruben H. Heleno.

Mallorca, 19 març 2015. En espais insulars que es caracteritzen per la baixa diversitat i per l’escassetat d’insectes, els vertebrats insectívors i consumidors de llavors poden compensar aquesta mancança ampliant el seu nínxol tròfic per mitjà de la inclusió de nombrosos recursos florals en la seva alimentació. Aquest fenomen, que fa que les flors siguin molt més importants en la dieta de les aus de les illes que al continent d’origen, només s’havia detectat fins ara en algunes espècies concretes. Ara, però, el fenomen s’ha documentat per primera vegada a nivell de comunitat gràcies a un estudi elaborat per un equip internacional d’investigadors dirigit per la doctora Anna Traveset, de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB).

L’estudi, que s’ha publicat recentment a la revista Nature Communications, l’ha fet un equip multidisciplinari d’ecòlegs, ornitòlegs i botànics amb una àmplia experiència en les illes, procedents d’Espanya, Portugal, Dinamarca i Equador. Les dades s’han obtingut durant quatre expedicions (entre 2010 i 2013) a l’arxipèlag de les Galápagos, en un total  de 12 illes, en els dos principals hàbitats de l’arxipèlag i en les dues principals estacions de l’any. L’estudi s’ha emmarcat en un projecte de recerca finançat per la Fundació BBVA i pel Ministeri d’Economia i Competitivitat d’Espanya.

En total, els investigadors han invertit 500 hores aproximadament d’observacions directes en les plantes i altres 600 hores de captura d’aus per col·lectar grans de pol·len al voltant del bec, a més de moltes altres hores dedicades a la identificació d’aquest pol·len mitjançant un microscopi òptic d’alta resolució. La gran quantitat de dades obtingudes s’ha analitzat amb les tècniques pròpies dels estudis de xarxes complexes, i han revelat la xarxa d’interrelacions entre els ocells i les flors.

La investigadora Anna Traveset comenta que «la importància d’aquest estudi radica en el fet d’haver trobat uns nivells espectaculars de generalització en tota la comunitat». Així, el total de 19 espècies d’aus capturades (tan sols 4 espècies presents a l’arxipèlag no s’han pogut incloure en l’estudi per la raresa) varen interaccionar amb flors de més d’un centenar de plantes. «Ha estat molt sorprenent constatar que la majoria dels pinsans endèmics de les Galápagos (que es coneixen comunament com a pinsans de Darwin), així com altres aus comunes de l’arxipèlag, visiten una diversitat tan alta de flors, i que aquestes poden constituir una font d’aliment que podria ser essencial quan altres recursos, com ara les llavors, són escassos».

Quan les aus exploten aquests recursos florals, tant de plantes natives com exòtiques (introduïdes pels humans), actuen com a potencials pol·linitzadores per tot l’arxipèlag, i probablement incrementen la seva producció de llavors. Aquest fet s’estudia en l’actualitat en el marc d’un altre projecte de recerca finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat.

Els autors indiquen a l’estudi que aquest fenomen molt bé podria ocórrer en altres arxipèlags del món, si bé no hi ha dades comparables de moment. El mutualisme de la pol·linització entre plantes i vertebrats pot ser crucial tant per a les aus com per a les plantes natives, encara que desgraciadament està amenaçat pels efectes negatius que tenen les espècies exòtiques invasores en els sistemes naturals insulars de tot el món. Les invasions biològiques són actualment el principal motor de canvi global a les illes, ecosistemes fràgils a causa de la seva menor complexitat, comparats amb els continentals.

------------------------------------------

Referència bibliogràfica: Anna Traveset, Jens Olesen, Manuel Nogales, Pablo Vargas, Patricia Jaramillo, Elena Antolín, Mar Trigo i Ruben Heleno. «Bird-flower Networks in the Galápagos unveil a widespread interaction release». Nature Communications,6:6376. 10 de març de 2015 Doi: 10.1038/ncomms7376